Categoria
98 Versets bíblics per a temps de dificultat
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem?Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat.
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,
Et va afligir i et va deixar passar fam per després alimentar-te amb aquell mannà que tu no havies conegut, ni ha-vien conegut els teus avantpassats, per fer-te veure que l’home no viu sols de pa, sinó que l’home viu de tot el que surt de la boca del Senyor.
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
El Senyor digué a Moisès: “Mira, us faré ploure pa del cel per a vosaltres, i el poble sortirà a recollir cada dia la ració diària; així el posaré a prova per veure si segueix les meves instruccions o no.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen!
A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells!
Els ulls de tothom esperen en tu, i al seu moment els dónes l’aliment;tu obres la mà i atipes de gust tot el que té vida.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
Donareu culte al Senyor Etern, el vostre Déu, i ell beneirà el vostre pa i la vostra aigua. Allunyaré de tu les malalties,
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
Tots ells esperen de tu que els donis el menjar al seu moment.Quan els el dónes, l’arrepleguen; obres la teva mà i s’atipen del bo i millor.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Ella va anar a dir-ho a l’home de Déu, i aquest li digué: “Vés a vendre l’oli i paga el teu deute; i amb el que sobri podràs viure tu i els teus fills.”
vas establir el teu poble en aquell lloc que en la teva bondat, oh Déu, havies disposat per al desvalgut.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
No obstant, va manar als núvols des de dalt, i, obrint les comportes del cel,féu ploure sobre ells el mannà per a alimentar-se, i els donà el blat celestial.Tothom va menjar el pa dels va-lents, els n’envià provisió per a atipar-se.
Perquè el Senyor, Déu d’Israel, ha dit: El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli no minvarà mentre el Senyor no faci ploure sobre el país.”
Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més.
Aquest habitarà a les altures, tindrà el seu refugi a la fortalesa de les roques, no li mancarà el pa i tindrà l’aigua as-segurada.
El Senyor obrirà per a tu el seu ric tresor, el cel, per donar al seu temps la pluja a la teva terra i per beneir tot el treball de les teves mans, així podràs prestar a molts pobles, mentre que tu mai no hauràs de manllevar.
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
en la situació actual, la vostra abundor compensi el que els manca a ells, per tal que també la seva abundor com-pensi el que us pugui faltar a vosaltres, de manera que es mantingui la igualtat,
Tothom va menjar-ne fins a quedar satisfet, i amb els trossos que van sobrar n’ompliren dotze cistelles.
I els va dir: “Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni calçat, que us va faltar res?” Ells li van contestar: “No res.”
No patiran de fam ni de set, no els farà mal ni el sol ni la calor, perquè el qui té compassió d’ells els guiarà i els menarà a les deus d’aigua.
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
La casa d’Israel va anomenar mannà allò que recollien, i era com llavors de coriandre, blanc i amb gust com de pas-tís de mel.
Abraham va anomenar aquell lloc ‘el Senyor és provident’; per això avui se sol dir: “A la muntanya, el Senyor proveirà.”
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Per això, el Senyor Etern us diu: Mireu, els meus servents menjaran, però vosaltres passareu fam; els meus servents beuran, però vosaltres patireu set; els meus servents tindran goig, però vosaltres sereu avergonyits.
Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
I quan ho van mesurar amb el gómor, ni els qui van aplegar molt no en tenien massa, ni els qui en van aplegar menys van quedar curts; cadascú n’havia aple-gat just per a les seves necessitats.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us serà concedit.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Llavors ell escamparà la pluja sobre la llavor que hauràs sembrat a la terra, i el blat que produirà serà gros i abundant. Aquell dia, el teu bestiar pasturarà en deveses espaioses.
Mireu, el Senyor té els ulls posats sobre els fidels, vers els qui confien en la seva amo-rositat,per tal de deslliurar-los de la mort i vetllar la seva subsistència en època de penúria.
¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti.Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Mira, jo enviaré un àngel davant teu perquè et guardi pel camí i t’introdueixi al lloc que t’he preparat.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
Et donaré els tresors ocults i les ri-queses ben amagades, perquè sàpigues que jo sóc el Senyor, el Déu d’Israel, que et crido pel teu nom.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà tal com t’ha promès, i tu pres-taràs a moltes nacions, mentre que tu no hauràs de manllevar-los res; domi-naràs moltes nacions, i elles no et do-minaran a tu.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.