Categoria
105 Versicles bíblics sobre els diners i la riquesa
De vegades, em sento aclaparat per situacions particulars, sobretot les relacionades amb l'economia. Vivim en un món on els diners són importants per cobrir les necessitats bàsiques, i això pot generar molta angoixa.
Però com a fill de Déu, sé que puc confiar-li els meus problemes, també els econòmics, a través de les Escriptures. És allà on trobo la resposta que necessito, la guia que em tranquil·litza.
Prego cada dia perquè la paraula de Déu il·lumini el meu camí, que sigui com un far enmig de la tempesta. I recordo les paraules del Salm 46, 1-2: "Déu és el nostre refugi i la nostra força, un ajut sempre a punt en els perills. Per això no tindrem por, encara que s’esfondri la terra i les muntanyes s’enfonsin al fons del mar".
Amb la teva saviesa i el teu enginy has amassat una fortuna i has atresorat l’or i la plata,
D’or, de plata, de bronze i de ferro, en tens un munt. Per tant, alça’t i comença l’obra i que el Senyor sigui amb tu!”
porten plata laminada de Tarsis i or d’Ufaz; l’artesà i les mans de l’orfebre fan l’obra, el revesteixen de porpra i escarlata; tot és obra dels artistes.
I a Sara li digué: “Mira, he donat al teu germà mil peces de plata, que seran com una reparació per a tu i els qui són amb tu; i així quedaràs justificada.”
Llançaran la seva plata pels carrers i tindran el seu or per immundícia; ni la plata ni l’or els podrà salvar, el dia de la ira del Senyor. No satisfaran el seu desig ni s’ompliran el ventre, perquè aquests van ser els incentius del seu pecat.
Aquesta tercera part la faré passar pel foc, els depuraré com es depura la plata, i els provaré com es prova l’or. Ells invocaran el meu nom i jo els atendré, i diré: “És el meu poble!”, i ells diran: “El Senyor és el nostre Déu!”
“Senyor meu, escolta’m. Un terreny que val quatre-cents sicles de plata, qui-na importància pot tenir entre tu i jo? Enterra, doncs, el teu mort.”Abraham s’hi avingué i, davant del poble hitita, va pesar, per a Efron, la plata que aquest havia dit: quatre-cents sicles de plata usual al comerç.
El Senyor ha beneït abundosament el meu amo i ha arribat a ser molt ric: l’ha proveït de ramats d’ovelles i de vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases.
De manera que, mentre els marxants s’acostaven, ells van treure Josep de la cisterna, alçant-lo, el van vendre als is-maelites per vint peces de plata, i aquells se’l van endur cap a l’Egipte.
Josep va manar que omplissin de gra els seus sacs, que tornessin el diner de cada un al seu sac i que els donessin provisions per al camí. I així es va fer.
Fixa’t que la plata que van trobar a la boca dels nostres sacs te l’hem tornada des de la terra de Canaan; com, ara, havíem de robar or o plata de la casa del teu senyor?
Cada dona demanarà a la seva veïna i a la qui s’hostatgi a casa seva objectes de plata i d’or i vestits. Els posareu als vostres fills i a les vostres filles, i així despullareu els egipcis.”
Digues al poble, en privat, que cada home demani al seu veí, i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d’or.”
Els fills d’Israel, seguint les instruccions de Moisès, havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis i els ho van donar. Així van espoliar els egipcis.
Si el toro envesteix un servent o una serventa, es pagaran trenta sicles de pla-ta a l’amo d’ells, i el toro serà apedregat.
Si el pare no la hi vol concedir de cap manera, abonarà tants de diners com sigui el dot de les donzelles.
i posaràs quaranta bases de plata sota els vint taulons, dues bases sota cada tauló pels dos espigons, i dues bases sota cada un dels altres taulons pels dos espigons.
Prendràs el diner del rescat dels fills d’Israel i el destinaràs al servei del Tabernacle de la Reunió, i serà per als fills d’Israel com una constatació, davant el Senyor, del rescat de les seves vides.”
Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze;
Sota els vint taulons, hi va posar quaranta bases de plata, dues bases sota l’un tauló, pels seus dos espigons, i dues bases sota l’altre tauló, pels seus dos altres espigons.
“Si algú peca involuntàriament i re-sulta culpable de frau en les coses sagra-des del Senyor, presentarà al Senyor, com a ofrena per la culpa, un moltó del ramat sense cap defecte i valorat en sicles de plata, segons el pes del cicle del santuari, com a ofrena per la culpa.
Però quan el sacerdot, amb el seu diner, compri un esclau, aquest en podrà menjar, com també els nascuts a casa seva podran menjar del seu pa.
i has d’avaluar un home des de l’edat de vint fins a seixanta anys, l’avaluaràs en cinquanta sicles de plata, segons el sicle del santuari.
Si algú consagra al Senyor alguna part del camp de la seva propietat, la seva avaluació serà segons la capacitat de sembrar cinquanta cicles de plata per cada càrrega d’ordi de sembra.
El diner que va rebre de part dels pri-mogènits dels fills d’Israel va pujar a mil tres-cents seixanta-cinc sicles del Santuari.
La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons els pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal;
Aquells que hagin de ser redimits, els redimiràs al mes de néixer, avaluant-los en cinc sicles de plata, segons el sicle del Santuari, que és de vint gueràs.
Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
quan s’hagin augmentat les teves vaques i els teus ramats, i tinguis plata i or abundants, i tots els teus béns siguin molts,
Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.
Ni tampoc ha de tenir moltes dones, perquè no s’extraviïn els seus sentiments; ni ha d’acumular per a ell gran quantitat de plata i or.
i li imposaran una multa de cent ci-cles de plata, que donaran al pare de la noia, per haver escampat mala fama contra una verge d’Israel. Ella continua-rà essent la seva muller, i ell no podrà repudiar-la mai de la vida.
No exigiràs del teu germà interès pel diner, ni pels queviures, ni per cap cosa de les que s’acostumen a exigir interès.D’un foraster podràs exigir-ne, però no n’exigiràs del teu germà; així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que emprenguis a la terra on vas per prendre’n possessió.
No portaràs a la bossa dues menes de pesos, una de pes gros i una altra de pes lleuger.No tindràs a casa teva dues mesures, una de sencera i una altra de curta.Has de tenir pes exacte i just, i me-sura exacta i justa; cal que ho tinguis, a fi que els teus dies siguin perllongats a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna,
Tota la plata i l’or, els objectes de bronze i els de ferro, seran consagrats al Senyor; han d’ingressar al tresor del Senyor.”
Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.”
I serà que tots els que hagin quedat de la teva família vindran i s’agenolla-ran davant d’ell per una moneda o per un tros de pa, i li diran: T’ho demano, posa’m en una funció sacerdotal perquè tingui un tros de pa per a menjar.”
Però el mosso va seguir insistint: “Mi-ra, a mi em queda un quart de sicle de plata; això donaré a l’home de Déu perquè ens indiqui per on hem d’anar.”
li va enviar el seu fill Joram perquè el saludés i el felicités per haver atacat i vençut Adadèzer, ja que Tohi estava en guerra amb Adadèzer. Joram li oferí ob-jectes de plata, d’or i de bronze.Aquests objectes David els va con-sagrar al Senyor, igual com havia con-sagrat la plata i l’or de totes les nacions sotmeses:
Un cop acabades totes les obres que el rei Salomó va fer per al temple del Senyor, va portar les ofrenes consagra-des per David, el seu pare, la plata, l’or i els utensilis, i els diposità a la tresoreria del temple del Senyor.
I totes les copes de beure del rei Salomó eren d’or, i tota la vaixella de la casa del Bosc del Líban era d’or fi. No hi havia res de plata, perquè no era gens estimada en temps del rei Salomó.
Llavors Asà prengué tota la plata i tot l’or que havia quedat en els tresors del temple del Senyor i del palau reial i, confiant-ho tot als seus servidors, els va enviar a Benadad, fill de Tabrimmon, fill d’Hezion, rei de Síria, que residia a Damasc, dient-li:
I el rei de Síria li digué: “Vés-hi, que jo escriuré una carta per al rei d’Israel.” Va marxar, doncs, i s’endugué deu ta-lents de plata, sis mil sicles d’or i deu mudes de vestits.
Amb els diners que ingressaven al tem-ple del Senyor no feien per al temple ni gibrells de plata, ni esmocadores, ni vasos, ni trompetes, ni cap objecte d’or o de plata,sinó que el donaven als qui feien el treball de les reparacions del temple del Senyor.No es demanaven comptes als homes als quals donaven els diners perquè pa-guessin als qui feien l’obra, perquè actuaven amb honradesa.
El rei d’Assíria, Pul, vingué contra el país, i Menahem va donar a Pul mil talents de plata perquè el seu poder el sostingués i afermés el regne a les seves mans.Menahem va treure aquest diner d’Israel, de tots els homes rics, per donar-lo al rei d’Assíria, a raó de cinquanta sicles de plata cada un. Amb això, el rei d’Assíria se’n tornà i no va ocupar el país.
“Vés a trobar Hilquià, el gran sacer-dot, i que faci el recompte del diner que ha ingressat al temple del Senyor, aquell que els servidors de la porta hagin re-captat del poble,
hi va enviar el seu fill Aduram al rei David perquè el saludés i el felicités per haver atacat i vençut Adadèzer, perquè Tohu estava en guerra amb Adadèzer. Aduram li va oferir tota mena d’objec-tes d’or, de plata i de bronze.David també els va consagrar al Senyor, igual com havia consagrat la plata i l’or que havia portat de totes les nacions sotmeses: d’Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i dels amalequites.
I el rei va fer que, a Jerusalem, la plata i l’or fossin tan abundants com les pedres. També va fer que la fusta de cedre fos tan abundant com els sicòmors que hi ha a la Xefelà.
sense comptar el que aportaven els mercaders i els negociants. També tots els reis d’Aràbia i els governadors dels països veïns li portaven or i plata.
Quan hagueren acabat, van portar al rei i a Jehoiadà el diner que quedava, que va servir per a fer els utensilis del temple del Senyor: utensilis per al mi-nisteri i per als holocaustos, copes i altres objectes d’or i de plata. I es van oferir holocaustos en el temple contí-nuament, durant tota la vida de Je-hoiadà.
I tots els qui hagin quedat en els llocs on han habitat, que la gent de la contrada els ajudi amb plata, or, provi-sions i bestiar, a més d’ofrenes voluntàries per al temple de Déu que habita a Jerusalem.”
També, per a traslladar la plata i l’or que el rei i els seus consellers ofereixen, lliurement, al Déu d’Israel, que resideix a Jerusalem.Així com tota la plata i l’or que hagis pogut recollir en tota la província de Babilònia, amb les ofrenes voluntàries que el poble i els sacerdots hagin donat al temple del seu Déu, a Jerusalem.
Us demano que els restituïu avui les seves terres, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, així com el percentatge que els heu cobrat com a interessos sobre el diner, el blat, el vi i l’oli.”
Alguns dels caps de família van fer donatius per a les obres. El governador va donar per al tresor mil monedes d’or, cinquanta tassons i cinc-cents trenta vestits sacerdotals.Els caps de família van contribuir al fons per a la reconstrucció amb vint mil monedes d’or i dues mil dues-centes mines de plata.
Si, doncs, al rei li sembla bé, que es faci públic un decret perquè siguin ex-terminats, i jo faré a mans dels admi-nistradors un donatiu de deu mil talents de plata perquè sigui ingressat al tresor reial.”
Si apila plata com si fos terra, i estiba els vestits com si fossin fang,ell els haurà preparat, però se’ls posarà el just, i la plata la comparteix l’home honrat.
Les sentències del Senyor són pa-raules sinceres; són plata refinada al gresol, depurada de terra set vegades.
Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi;perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar.
A més, vaig aplegar plata i or, tribut especial dels reis i de les províncies. Em vaig proveir de cantors i cantatrius, i de les delícies dels fills dels homes, copers i rebosters.
Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!
Tenen el país ple de plata i d’or, i els seus tresors són immensos. Tenen el país ple de cavalls, i els seus carros són incomptables.
Mireu, atiaré contra ells els medes, que no tenen cap estima per la plata ni es deleixen per l’or.
Mira, t’he purificat, però no com fan amb la plata, sinó que t’he depurat en el forn de l’aflicció.
Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos.
Com s’ha ennegrit aquell or, com ha degenerat un or tan fi! Les pedres del santuari han estat escampades per tots els racons dels carrers.
Vas agafar les teves joies precioses d’or i de plata, les que jo t’havia regalat, per fer-te’n imatges d’homes, amb les quals has fornicat.
com aquell qui aplega la plata, el coure, l’estany, el ferro i el plom dins la fornal, per atiar-hi el foc al damunt i fondre-ho tot; així us reuniré en la meva ira i la meva indignació: us hi amuntegaré i us fondré.Us aplegaré i bufaré damunt vostre en el foc de la meva ira, i us fondré allà dins.Com es fon la plata dins la fornal, així sereu fosos vosaltres; i sabreu que jo, el Senyor, he abocat la meva indig-nació damunt vostre.”
“Tarsis negociava amb tu per l’abundància de tota mena de riqueses: et pa-gaven les mercaderies amb plata, ferro, estany i plom.
El cap de l’estàtua era d’or pur, el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze;
Tanmateix, honorarà al seu lloc el déu de les fortaleses, un déu que els seus avantpassats no van conèixer. L’hono-rarà amb or, plata, pedres precioses i objectes de gran valor.
Ella no reconegué que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, i que jo li multiplicava la plata i l’or que ells van fer servir per adorar Baal.
Això diu el Senyor: “Per tres pecats d’Israel, i fins per quatre, no el dispensaré del càstig. Per haver venut l’innocent per diners, i el pobre, per un parell de san-dàlies;
Podrem comprar gent pobra per pocs diners, i els desvalguts, per un parell de sandàlies; i fins el rebuig del blat po-drem vendre.”
I Jo els vaig dir: ‘Si us sembla bé, doneu-me el meu salari; i si no, deixeu-ho.’ Ells em van pesar el meu salari: trenta peces de plata.I el Senyor em va dir: “Tira al tresor del temple aquest esplèndid preu amb què ells m’han avaluat.” Vaig agafar, doncs, les trenta peces de plata i les vaig tirar al tresor del temple del Senyor.
i els digué: “Què em pagareu si us el lliuro?” I ells li van estipular trenta monedes de plata.
Quan Judes, el qui l’havia traït, va veure que l’havien condemnat, mogut pel remordiment, va anar a tornar les trenta monedes de plata als principals sacerdots i als ancians,i els digué. “He pecat lliurant un innocent a la mort.” Però ells van contes-tar: “I a nosaltres, què? És cosa teva.”Ell, llavors, llençà les monedes cap al santuari, va marxar i anà a penjar-se.
Però Pere li digué: “De plata i d’or, no en tinc; però el que tinc, t’ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, cami-na!”
sabent que no ha estat pas amb coses corruptibles, com l’or o la plata, que heu estat rescatats de la vostra manera banal de viure, heretada dels vostres pares,sinó que ha estat amb la sang precio-sa de Crist, com la d’un anyell sense defecte i sense taca,
les mercaderies d’or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i grana, totes les fustes oloroses, tants objectes de marfil, tants atuells de la fusta més precio-sa, d’aram, de ferro i de marbre;