En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,a fi que visqueu dignament davant els no-creients i no tingueu necessitat de ningú.
Més val que cadascú examini el propi comportament, i llavors tindrà motius de satisfacció únicament en la pròpia avaluació, i no en la comparança amb ningú altre,atès que cadascú ha de dur la pròpia càrrega.
L’ànima de l’indolent desitja molt, però en va; en canvi, la del diligent serà sa-tisfeta.
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
¿T’has fixat en l’home que domina el seu ofici? Podrà presentar-se davant dels reis; no servirà la gent insignificant.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.Si algú parla, que sigui conforme a paraules de Déu; si algú fa un servei, que sigui segons la facultat que Déu proporciona; tot a fi que Déu sigui glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist, a qui pertany la glòria i el domini pels segles dels segles. Amén.
Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni savie-sa, en el sepulcre on t’encamines.
Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!
Les cobejances del gandul el mor-tifiquen, perquè les seves mans no volen treballar.El dolent no para mai d’envejar, però el just no para mai de donar.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat, qui dorm durant la sega és un fill indigne.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
Qui conrea la seva terra s’atipa de pa, però qui va darrere foteses s’atipa de misèria.
Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena,
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
Fins quan, gandul, estaràs ajagut? Quan et llevaràs del teu son?Un xic de dormir, un xic de dormi-tar, oi?, i una altra estona a tombar-se creuat de braços;la pobresa et vindrà com un va-gabund, i la misèria, com un bandoler.
Pastureu el ramat de Déu que teniu al vostre càrrec, no per força, sinó amb bona disposició, tal com Déu mana, sense intenció de treure’n profit, sinó amb un propòsit desinteressat;no com a dominadors de l’heretatge, sinó fent-vos model del ramat.
Vosaltres mateixos sabeu prou bé què heu de fer per seguir el nostre exemple, ja que no hem viscut pas desvagats quan érem amb vosaltres,ni hem menjat de franc el pa d’altri, sinó que ens hem escarrassat treballant nit i dia per no ser una càrrega a ningú de vosaltres.
El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Millor és l’home senzill, que es bas-ta amb el que té, que no pas el presumptuós a qui li falta el pa.
Doneu a cadascú allò que li correspon: a qui l’impost, l’impost; a qui la con-tribució, la contribució; a qui el respec-te, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
Vigila pel que fa a les teves ovelles, tingues cura del teu ramat;perquè no durarà sempre la riquesa, ni els honors totes les generacions.
Els ha omplert d’habilitat per a fer tota mena de treballs artístics: de grava-dor, de projectista, de brodador en tei-xits morats, porpra, escarlata i torçal de lli, i de teixidor. Estan capacitats per a dur a terme qualsevol classe de treball i per a dissenyar projectes.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de senyque sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
L’indolent no arribarà mai a rostir la caça; la diligència és la millor fortuna de l’home.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom.
Si algú de vosaltres vol construir una torre, ¿no s’asseu primer a calcular les despeses i comprovar si té prou recursos per a acabar-la?
Prop del camp d’un gandul passava jo, i vora la vinya d’un home insensat:pertot arreu havien brotat els cards, tot era cobert d’ortigues, i el marge de pedra, enderrocat.Veient això, ho he considerat, ho he reflexionat, i n’he tret aquesta lliçó:“Un xic de dormir, un xic de dor-mitar, una altra estona de tombar-s’hi creuat de braços;i la pobresa et vindrà com un va-gabund i la misèria, com un bandoler.”
Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.
El qui planta i el qui rega són iguals, però cadascú rebrà la recompensa ajus-tada al treball que hagi fet.
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
Concediu-li el que amb el seu es-forç s’ha guanyat, i que les seves obres li donin públi-ca lloança.
i l’he omplert de l’Esperit de Déu, en habilitat, en coneixement i en saber en tota mena de treballs:per a idear projectes, per a treballar l’or, la plata i el bronze;per a cisellar pedres d’encast, per a entallar la fusta i per a tota artesania.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació.
Amos, doneu als vostres servents el que és just i raonable, sabent que també vosaltres teniu un amo en el cel.
El Senyor protegia Josep, de manera que va arribar a ser un home afortunat mentre estava a casa del seu amo, l’egipci.El seu amo s’adonà que el Senyor era amb ell, i que tot allò que emprenia el Senyor ho feia reeixir a les seves mans.
Jo sé prou bé, Déu meu, que tu exa-mines el cor i et complaus en la rectitud. Jo, doncs, en la sinceritat del meu cor, t’he ofert voluntàriament totes aquestes coses, i ara he vist amb alegria com el teu poble que es troba aquí reunit et feia espontàniament les seves donacions.
en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.
Per tant, el Senyor, Déu d’Israel, diu: Jo havia dit que tu i la casa del teu pare caminaríeu davant meu per sempre, pe-rò ara, diu el Senyor, lluny de mi això, perquè jo honraré els qui m’honren, però els qui em menyspreen seran menyspreats.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.
Per tant, falta encara un temps de re-pòs per al poble de Déu,perquè el qui ha entrat ja al seu repòs, també ell ha reposat de les pròpies obres, com Déu de les seves.Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobe-diència.
L’home s’omple de béns del fruit de la seva boca, i li retorna el rendiment de les seves mans.
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
Josep tenia trenta anys quan va com-parèixer davant el faraó, rei de l’Egipte, i va deixar la cort per recórrer tot el país.Durant set anys d’abundor, la terra va produir grans collites,i ell va fer provisió de tots els queviures dels set anys en què hi hagué abundor al país d’Egipte i va aplegar en cada població les collites dels camps del voltant, emmagatzemant-hi els queviures.Josep va recollir el blat com la sorra de la mar; una tal quantitat que fins ha-gueren de renunciar de fer-ne el compte, perquè no es podia mesurar.
¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Servents, obeïu els vostres amos humans respectuosament i amb senzillesa de cor, com al Crist,no complint més en allò que es veu, com per quedar bé, sinó com a servents de Crist que compleixen amb gust el que Déu vol;serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
No desatenguis el do que posseeixes, aquell que et fou concedit per mitjà de les prediccions i amb la imposició de mans per part del presbiteri.Medita-ho i dedica-t’hi, perquè tot-hom vegi com progresses.
Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
Al matí sembra la teva llavor, i a la tarda que la teva mà no reposi, perquè no saps quina reeixirà, si aquesta o l’altra, o si totes dues seran igual de bones.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Tens a la teva disposició molts obrers: picapedrers, paletes, fusters i tota mena d’experts per a tota l’obra.D’or, de plata, de bronze i de ferro, en tens un munt. Per tant, alça’t i comença l’obra i que el Senyor sigui amb tu!”
Acabaràs esgotat tu i també aquesta gent que t’envolta, perquè la feina és massa pesada per a tu i no podràs dur-la a terme tot sol.
Serà com un arbre arrelat entre recs d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i el seu fullatge mai no s’em-musteeix: tot el que emprengui anirà per bé.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
De tu en faré un gran poble, et beneiré, engrandiré el teu nom i esdevindràs una benedicció.Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin; i en tu seran be-neïdes totes les nacions de la terra.”
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear;
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Mireu, els fills són l’herència del Senyor, és una recompensa el fruit de les entranyes.Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Per tal que el nostre ministeri no sigui desacreditat, procurem no donar cap motiu d’escàndol en res,al contrari, en tot ens acreditem com a ministres de Déu, amb gran resigna-ció; en afliccions, en necessitats, en an-goixes,
Els seus fills es lleven i la feliciten; també el seu marit li fa elogis:“Moltes filles han realitzat prodigis, però tu les superes totes!”
És millor l’acabament d’una cosa que el seu començament. És millor el d’esperit pacient que el d’esperit superb.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Totes les persones han d’aca-tar les autoritats constituïdes, perquè no hi ha autoritat si Déu no ho disposa, i les que existeixen actualment hi són per disposició de Déu.De manera que aquell qui s’oposa a l’autoritat es rebel·la contra la disposi-ció de Déu; i els qui es rebel·len, rebran el càstig que es mereixen.