Categoria
58 Versicles de la Bíblia sobre l'Ànima
Imagina't, t'ha donat una ànima, una cosa increïble, per poder connectar amb Ell d'una manera profunda i personal. La Bíblia ensenya que l'ànima és el buf de vida, allò que ens fa vius, la primera característica d'un ésser vivent. Recorda Génesis 2:7: «Déu el Senyor va modelar l'home amb la pols de la terra, i li va bufar al nas l'alè de vida, i l'home es va convertir en un ésser vivent»1. Per això, tant si ets home com dona, estàs cridat a viure en la presència de Déu per sentir-te realment complet, ple.
L'ànima existeix gràcies a aquest alè sobrenatural, l'Esperit de Déu (Génesis 2:7)1. És espiritual i viva perquè ve d'Ell, però també és natural perquè es manifesta a través del nostre cos. Pensa-hi: hem de cuidar la nostra ànima, mantenir-la connectada amb l'Esperit de Déu, neta de qualsevol cosa que la pugui contaminar. És vital viure en santedat perquè, quan arribi el dia de marxar d'aquest món, la nostra ànima pugui passar l'eternitat al Cel amb el nostre Senyor Jesús.
Déu no vol que les nostres ànimes es perdin. Caminem, doncs, seguint els fruits de l'Esperit, sense satisfer les obres de la carn, i així aconseguirem la salvació, asseguts en llocs celestials al costat de Crist.
I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.
Estimat, jo prego perquè totes les coses et vagin bé i tinguis bona salut, talment com n’és de pròspera la teva espiritualitat.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Treu-me de la presó, que pugui lloar el teu nom. Els homes honrats faran rotllana al meu voltant, perquè tu m’hauràs afavorit.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.
Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;
reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
Això diu el Senyor: “Atureu-vos en-mig dels camins i mireu, pregunteu, per les senderes antigues, on és el bon camí, i seguiu-lo; així trobareu repòs per a les vostres ànimes. Però han contestat: ‘No el seguirem!’
Jo procuro la pau i la tranquil·litat d’esperit; com un infant a la falda de la mare, com un infant se sent la meva ànima.
Mireu, totes les ànimes són meves; tant l’ànima del pare com l’ànima del fill són meves. L’ànima que pequi, aquesta morirà.
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.
La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
Perquè, quin profit en treurà l’home de guanyar el món sencer, si perd la seva vida?
Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser vivent.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
L’ànima que pequi, aquesta morirà! El fill no pagarà per la iniquitat del pa-re, ni el pare no pagarà per la iniquitat del fill. La justícia reposarà damunt del just, i la impietat pesarà damunt del malvat.
I quan va obrir el cinquè segell, vaig veure al peu de l’altar les ànimes dels qui havien estat assassinats per causa de la Paraula de Déu i pel testimoniatge que mantenien.
Però el Senyor ha volgut aclaparar-lo amb la sofrença. Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissa-ga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans.
Des d’allà, però, quan buscaràs el Senyor, el teu Déu, el trobaràs, si el cerques amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima.
Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’
Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma;
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Per tant, rebutgeu tota mena de bru-tícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes.
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.
El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
Que el mateix Déu de pau us santi-fiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist.
T’he desitjat a la nit amb tota l’ànima; i el meu esperit, dintre meu, et busca de matinada. Perquè així que els teus ju-dicis arriben a la terra, els habitants del món aprenen justícia.
També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys.
Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.
Perquè Crist és la raó de la meva vida, i la mort, per tant, em resulta un guany.
Però, si la meva vida en aquest món encara és de profit a l’obra, de debò que no sé què escollir.
Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot,