Categoria
118 Versicles bíblics sobre el cansament i l'esgotament
Al llarg de la vida, experimentem diferents tipus de cansament: físic, mental i espiritual. Però no hem de permetre que l'esgotament ens desanimi ni ens impedeixi avançar.
A la Bíblia, trobem diverses reflexions sobre el cansament i com afrontar-lo. Isaïes 40:311 ens ensenya que aquells que esperen en el Senyor renovaran les seves forces; volaran com les àguiles, correran sense fatigar-se, caminaran sense cansar-se. Aquesta paraula ens recorda que, posant la nostra confiança en Déu, podem trobar fortalesa i perseverança enmig de les nostres debilitats.
També als Salms, trobem paraules d'ànim. El salmista ens convida a dipositar les nostres preocupacions i càrregues en el Senyor, confiant que Ell ens sostindrà i ens renovarà. Això ens ensenya que no hem de portar les nostres càrregues sols, sinó que podem trobar alleujament i descans en la presència de Déu.
I Jesús mateix, a Mateu 11:28, ens ofereix una paraula d'alè: "Veniu a mi tots els que esteu cansats i carregats, i jo us donaré descans". Així que no deixis que el cansament et venci. Acudeix a la presència de Déu, perquè en Ell sempre trobaràs les forces per seguir endavant.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Apiada’t de mi, Senyor, que estic en desgràcia; per la pena s’han malmès els meus ulls, la meva ànima i tot jo.La meva vida es consumeix en do-lors, i els meus anys en plors; la meva vigoria decau amb l’aflic-ció, i se m’afebleixen els ossos.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Estic esgotat de tant cridar, tinc la gola resseca; se m’han malmès el ulls de tant es-perar el meu Déu.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
mel, mantega, ovelles i formatge de vaca a David i a la gent que anava amb ell perquè mengessin, ja que pensaven: “Aquesta gent haurà passat gana, fatiga i set, en el desert.”
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Quan s’aixecà de la pregària, va anar cap a on eren els deixebles i els va trobar adormits, vençuts per la tristesa,
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
de com et va sortir a l’encontre en el camí i va atacar la teva rereguarda, a tots els afeblits que es ressagaven, men-tre tu estaves cansat i extenuat; i no va tenir pas cap temor de Déu.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
En això que Gedeó va arribar al Jordà i el va travessar, amb els tres-cents homes que l’acompanyaven, cansats, però que continuaven la persecució.
Finalment, el rei i tota la gent que l’acompanyava van arribar extenuats i van descansar.
Allí hi havia el pou de Jacob. Quan era prop de migdia, Jesús, cansat de cami-nar, es va asseure a la vora del pou.
Llavors Jael, la muller d’Hèber, va agafar una estaca de la tenda i, amb un martell a la mà, s’hi va acostar en silenci i li va clavar l’estaca a la templa fins que l’estaca va quedar clavada a terra. Ell havia agafat un son profund, per la fa-tiga, i així va morir.
Altre cop els filisteus van fer la guerra contra Israel, i David va baixar amb els seus servidors a combatre contra els filisteus; però David es va fatigar molt.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Estic desfet de tant gemegar, cada nit les llàgrimes mullen el meu llit, el plor xopa el meu coixí.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Mentre callava se’m consumien els ossos de tan continu gemegar.Perquè nit i dia sentia damunt meu el pes de la teva mà, sentia la meva ufanor tornar-se en sequera d’estiu. (Pausa)
M’adormo en pau tan bon punt em fico al llit, perquè sols tu, Senyor, em fas viure confiat.
Tu has dit: Pobre de mi! El Senyor afegeix pena al meu dolor! Estic cansat de gemegar i no puc trobar descans!
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.”
¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
Mediteu, doncs, en aquell qui va su-portar un atac tan fort contra si mateix de part dels pecadors, a fi que no de-falliu ni sigueu abatuts pel desànim.
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Per tant, falta encara un temps de re-pòs per al poble de Déu,perquè el qui ha entrat ja al seu repòs, també ell ha reposat de les pròpies obres, com Déu de les seves.
Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!”I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.”Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s.L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.”Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu.
Descansa en el Senyor i espera en ell, no t’inquietis per la prosperitat dels afers de l’home que es val d’astúcies.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Precisament aquest és l’objectiu del nostre esforç i de la nostra lluita, perquè hem posat la nostra esperança en el Déu vivent, Salvador de la humanitat, i amb més raó dels qui creuen.
Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.Dintre meu em sento l’ànima trista, per això em recordo de tu, des del país del Jordà i de l’Hermon, des del puig de Missar.
Sóc jo qui t’ha manat: Sigues valent i ferm, no tinguis por ni t’acovardeixis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis”
Quan tinc por, confio en tu.En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
El resultat de la justícia serà la pau, la rectitud donarà tranquil·litat i se-guretat perpètues.I el meu poble habitarà en casal de pau, en residències segures, en llocs de descans assossegat.
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Enfortiu les mans afeblides, afermeu els genolls vacil·lants.Digueu als descoratjats: “Esforceu-vos, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.”
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
El lladre només ve per robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància.
mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç.
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?
Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’
Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.
Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
Però tu, Senyor, ets l’armadura que em protegeix, la meva glòria i qui aixeca el meu cap ben alt.Alço el meu clam al Senyor, i ell em respon des de la seva mun-tanya santa. (Pausa)Tot just anar-me’n al llit em vaig quedar adormit, i m’he despertat tranquil, perquè el Senyor em sosté.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
I que el mateix Senyor nostre, Jesu-crist, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha donat un consol etern i una esplèndida esperança per gràcia,confortin els vostres cors i els refermin en tota mena d’obres i paraules bones.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
És cert que fou crucificat per causa de la feblesa, però ara viu pel poder de Déu. També nosaltres compartim la seva feblesa, però, amb el poder de Déu, participarem de la seva vitalitat pel vostre bé.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.