Categoria
153 Versets de la Bíblia sobre Dimonis i Mals Esperits
Satanàs i els dimonis surten sovint a la Bíblia, i de vegades poden semblar terrorífics i poderosos. Però és fonamental que recordis que la Paraula de Déu sempre destaca el poder i la victòria de Jesucrist sobre ells.
La Bíblia ensenya que Déu és més poderós que qualsevol força maligna i que Jesús ens ha donat autoritat sobre els dimonis en el seu nom. A Efesis 6:121, diu: "Perquè la nostra lluita no és contra éssers humans, sinó contra poders, contra autoritats, contra els poders d'aquest món de tenebres, contra les forces espirituals malignes en les regions celestials".
Sabem que vivim en un món espiritual, tot i que els nostres ulls no el puguin veure contínuament. Per això, cal saber que la nostra lluita no és contra les persones, sinó contra els esperits demoníacs que les captiven i dominen els seus pensaments. La Bíblia diu: "Resistiu al diable i ell fugirà de vosaltres".
Com a part del cos de Crist, hem de tenir present que Déu ens ha donat tota la potestat i autoritat per reprendre els dimonis. Per tant, no t'intimidis. Vesteix-te de santedat i repren el diable i els seus dimonis en el nom poderós de Jesús.
Davant de qualsevol atac de les tenebres, recorda que pots trobar fortalesa en la Paraula de Déu, que ens promet la seva protecció i ens dóna les armes necessàries per resistir les temptacions i els atacs de l'enemic. Tot i que els dimonis són una realitat espiritual, no els hem de témer. En comptes d'això, hem d'aferrar-nos a les promeses i al poder de Déu.
En ser el capvespre, li portaren molts endimoniats; i amb una paraula va ex-pulsar el esperits i va guarir tots els malalts.
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
Després va cridar els seus dot-ze deixebles i els va donar po-der sobre els esperits impurs, per a ex-pulsar-los, i per a guarir tota mena de malalties i xacres.
Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats.
derrotant els principats i les potestats per mitjà d’ella, i exposant-los en públic testimoni en el seu seguici triomfal.
Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel teu nom.”Ell els digué: “Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal.Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel.”
La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen.
A més, els esperits impurs, quan el veien, es prostraven davant d’ell i cri-daven: “Tu ets el Fill de Déu.”
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Llavors va cridar amb totes les seves forces: “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en refugi de dimonis i antre de tota mena d’esperits malignes i de tota mena d’ocells impurs i repugnants,
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
Són uns esperits demoníacs que fan prodigis, i es dirigien a trobar els reis de tot el món amb el propòsit de reunir-los per a la batalla del gran dia del Déu Totpoderós.
Aleshores li van portar un endimo-niat cec i mut; i el va guarir, de manera que el mut parlava i hi veia.
En va guarir molts que patien de diverses malalties i va expulsar molts dimonis, però no els deixava parlar, perquè sabien qui era ell.
Però l’esperit maligne els contestà: “Ben cert que conec Jesús, i sé qui és Pau; però vosaltres qui sou?”Llavors el posseït per l’esperit maligne se’ls tirà al damunt i, dominant-los a tots, els va deixar tan malparats que van fugir d’aquella casa esparracats i malferits.
Ressuscitat el matí del diumenge, s’aparegué primerament a Maria Mag-dalena, de qui havia expulsat set di-monis.
Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.”
Jesús estava expulsant un dimoni d’un home mut, i succeí que tan bon punt el dimoni hagué sortit, el mut es posà a parlar. I la gent n’estava admi-rada.
Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels llocs secs buscant re-pòs i, no trobant-ne, diu: ‘Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.’Arribat allà, la troba escombrada i endreçada.Llavors pren amb ell set altres espe-rits pitjors que ell, hi entren i s’hi es-tableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer.”
Quan va arribar a l’altra riba, a la regió dels gadarens, li van sortir a l’en-contre, des del cementiri, dos endimo-niats. Eren tan violents que ningú no gosava passar per aquell camí.Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?”Més enllà hi havia un gran ramat de porcs que furgaven.Els dimonis li van pregar: “Si ens treus, envia’ns al ramat de porcs.”Els digué: “Aneu-hi.” Ells van sortir i es van ficar en els porcs. Aleshores tot el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es va ofegar.Els porquers van fugir corrents i ana-ren a la vila a explicar tot el que havia passat amb els endimoniats.Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió.
Això ho va repetir bastants dies, fins que Pau, ja fastiguejat, s’encarà amb l’esperit i digué: “En nom de Jesucrist, t’ordeno que surtis d’ella”, i a l’instant en va sortir.
Després van arribar a l’altra banda del llac, a la regió dels gerasens.Així que va desembarcar, li va sortir a l’encontre, des del cementiri, un home posseït per un esperit impurque feia vida entre les coves sepul-crals. Ningú no el podia lligar ni amb una cadena.Ja l’havien lligat amb grillons i cade-nes moltes vegades, però ell havia trencat les cadenes i fet trossos els grillons. Ningú no tenia prou força per a domi-nar-lo.Tothora, de nit i de dia, vagava entre les tombes i per les muntanyes, xisclant i ferint-se a cops de pedra.En veure Jesús, de lluny estant, va córrer i es prosternà davant d’elli, cridant molt fort, li digué: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill del Déu Al-tíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis.”Perquè Jesús deia: “Surt d’aquest home, esperit impur!”Llavors Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Li respongué: “Porto el nom de Legió, perquè som molts.”I li demanava insistentment que no els expulsés lluny d’aquella regió.Hi havia allí, a prop de la muntanya, un gran ramat de porcs furgant.Llavors li pregaren: “Envia’ns als porcs i ens ficarem dins d’ells.”I ell els ho permeté. Els esperits im-purs van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat, com-post d’uns dos mil porcs, es va precipi-tar des de dalt del penyal al llac, i es van ofegar.Els porquers van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps; i la gent anà a veure què havia passat.Quan arribaren on era Jesús veieren l’endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por.I els qui ho havien vist els explicaven el que li havia passat, a l’endimoniat, i el cas dels porcs.Llavors es van posar a demanar-li que se n’anés de la seva contrada.Quan s’embarcava, l’exendimoniat li demanava que el deixés anar amb ell,però no li ho permeté, sinó que li digué: “Vés a casa teva, amb els teus, i explica’ls això que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.”L’home se n’anà i es posà a pregonar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell, i tothom se’n meravellava.
Així que saltà a terra, li sortí a l’en-contre un home del poble que estava endimoniat des de feia molt temps; no anava vestit ni s’estava en cap casa, sinó als sepulcres.En veure Jesús, es prosternà davant d’ell xisclant i dient amb grans crits: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill de l’Altíssim? Et prego que no em turmentis.”Perquè comminava l’esperit impur a sortir d’aquell home. Moltes vegades se n’havia apoderat, i, encara que el tenien lligat amb cadenes i grillons, sota vigilància, ell trencava els lligams i el di-moni l’empenyia cap als llocs solitaris.Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Ell contestà: “Legió.” Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell.I li pregaven que no els obligués a anar a l’Abisme.Hi havia allí, prop de la muntanya, un gran ramat de porcs, furgant. Llavors li pregaren que els permetés d’entrar-hi; i els ho va permetre.Els dimonis van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar.Quan els porquers veieren el que havia passat, van fugir corrents i van es-campar la notícia pel poble i pels camps.La gent va sortir a veure el que havia passat. S’acostaren a Jesús i van trobar l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i amb tot el seny, i van agafar molta por.Els qui ho havien vist els explicaven com havia estat guarit l’endimoniat,i tots els habitants de la regió dels gerasencs demanaren a Jesús que se n’anés d’allà, perquè els dominava la por. Ell es va embarcar i se’n tornà.L’home de qui havien sortit els di-monis li pregava que l’admetés amb ell, però Jesús el va acomiadar dient-li:“Torna-te’n a casa teva i explica tot el que Déu t’ha fet.” L’home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.
Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
A la sinagoga hi havia un home, posseït d’un esperit impur, que de cop i volta es va posar a cridar:“Què tens a veure amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a des-truir-nos? Sé qui ets: el Sant de Déu.”Jesús el va increpar: “Calla, i surt d’ell.”Aleshores l’esperit impur, sacsejant-lo violentament i llançant un xiscle, en va sortir.
Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”
A la sinagoga hi havia un home pos-seït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta:“Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut ha des-truir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu.”Però Jesús el reprengué: “Calla i surt d’ell!” Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal.L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?”
I una dona cananea d’aquells indrets va sortir i es posà a cridar: “Compadeix-te de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està terriblement endimoniada.”
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seui li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua.L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.”Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.”Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
Es donà la circumstància que, quan nosaltres anàvem cap al lloc d’oració, ens sortí a l’encontre una criada que tenia esperit de predicció i que proporcionava força guanys als seus amos fent d’endevinaire.Aquesta es posava prop de Pau i de nosaltres i cridava: “Aquests homes són servidors del Déu Altíssim, i us anun-cien un camí de salvació.”Això ho va repetir bastants dies, fins que Pau, ja fastiguejat, s’encarà amb l’esperit i digué: “En nom de Jesucrist, t’ordeno que surtis d’ella”, i a l’instant en va sortir.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
La seva fama es va estendre per tot Síria, i li portaven tots els malalts afec-tats per diverses malalties i sofrences: endimoniats, epilèptics i paralítics; i els guaria.
Als qui creguin, els acompanyaran aquests senyals: Expulsaran dimonis en el meu nom, parlaran llengües noves,
Tot just se n’havien anat aquells, que li van portar un mut endimoniat.Tan bon punt el dimoni fou expulsat, el mut es posà a parlar. La gent n’estava admirada i deia: “Mai no s’ha vist res de semblant a Israel.”Però els fariseus deien: “És pel poder del príncep dels dimonis que expulsa els dimonis.”
També, de molts en sortien dimonis cridant i dient-li: “Tu ets el Fill de Déu!” Però ell els renyava i no els deixava par-lar, perquè sabien que ell era el Crist.
I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels sequerals buscant repòs i, no trobant-ne,diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Arribat allà, la troba desocu-pada, escombrada i endreçada.Llavors pren amb ell altres set es-perits pitjors que ell, hi entren i s’hi estableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer. Això mateix és el que succeirà a aquesta generació dolenta.”
El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels.
I una dona cananea d’aquells indrets va sortir i es posà a cridar: “Compadeix-te de mi, Senyor, Fill de David. La meva filla està terriblement endimoniada.”Però ell no li va dirigir ni una paraula. Llavors els deixebles se li van acostar i li deien: “Fes-li cas, que no para de cridar darrere nostre.”Ell els respongué: “Només m’han enviat per a les ovelles perdudes del poble d’Israel.”Ella, però, se li va acostar i s’ageno-llà davant d’ell i li digué: “Senyor, aju-da’m.”Ell li respongué: “No està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gossets.”Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.”Aleshores Jesús li digué: “Dona, que n’és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols.” Des d’aquell instant la seva filla es va posar bona.
Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties.
a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions.
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.
Ben aviat, una dona que havia sentit parlar d’ell i que tenia una filla posseïda per un esperit impur, el va anar a trobar i se li llançà als peus.Aquesta dona era pagana, de raça siro-fenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla.Ell li deia: “Deixa que primer s’a-tipin els fills; perquè no està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gos-sets.”Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que deixen caure els infants.”Ell li digué: “Ja te’n pots anar, que gràcies a això que has dit, el dimoni ha sortit de la teva filla.”Ella se n’anà a casa seva i va trobar la noia estirada al llit; el dimoni l’havia deixada.
Així deixaran d’oferir els seus sacri-ficis als dimonis, darrere els quals s’han prostituït. Això serà per a ells un estatut perpetu durant totes les generacions.
Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
També s’hi concentrava la multitud provinent de les poblacions de les rodalies de Jerusalem, portant malalts i turmentats pels esperits immunds, i tots eren guarits.
L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un mal esperit enviat pel Senyor el pertorbava.
Va fer passar pel foc els seu propi fill, observava els presagis, es va dedicar a la màgia, practicava encanteris, va ins-tituir nigromants i endevinadors; va prodigar la maldat als ulls del Senyor, provocant-li l’enuig.
I quan us diguin: “Consulteu els es-perits i els endevins, que xiuxiuegen i murmuren. ¿És que un poble no ha de consultar els seus déus, i els morts per als vius?”
L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,
Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: “Tot reialme dividit contra si mateix acaba desolat, i tota ciutat o família que es divideix contra si mateixa, no podrà subsistir.Així, doncs, si Satanàs expulsa Satanàs, és que s’ha dividit contra si mateix; com pot, doncs, restar dempeus el seu reialme?Si, doncs, jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres segui-dors, per quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.En canvi, si és per l’Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.
i els àngels que no van guardar la deguda dignitat, sinó que abandonaren el lloc que els era propi, els té guardats en presons eternes, sota les tenebres, per al judici del gran dia.
Perquè si Déu no va perdonar els àn-gels que havien pecat, sinó que els va precipitar a l’infern i els va enviar a les cavernes tenebroses, on els reserva per al judici;
en els quals vivíeu abans, d’acord amb el tarannà d’aquest món, sota el dirigent de l’imperi del mal, de l’esperit que en aquest temps domina en els descreguts,
I el Déu de la pau aixafarà Satanàs sota el vostres peus ben aviat. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.
Perquè els esperits immunds de molts posseïts sortien xisclant de mala mane-ra, i molts paralítics i esguerrats eren guarits;
Aleshores Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze.
La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen.Tampoc no es van penedir dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.
que venien a sentir-lo i a fer-se guarir de les seves malalties. També els turmentats d’esperits impurs quedaven curats.
Ell els respongué: “Aneu i digueu a aquella guineu: ‘Heus aquí que avui i demà expulso dimonis i faig guaricions, i el tercer dia arribo a la fi.
Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
perquè els obris els ulls a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del domini de Satanàs a Déu, perquè ells puguin rebre el perdó dels pecats i l’herència entre els qui han estat santificats per la fe en mi.”
L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
Però mentre s’acostava, el dimoni el va tirar per terra, enmig de convulsions. Llavors Jesús va increpar l’esperit im-mund, i va guarir el noi i el retornà al seu pare.
Sabem que tot aquell qui és nascut de Déu no segueix pecant, sinó que aquell qui va néixer de Déu el guarda, i el Maligne no el pot tocar.
Tenien, però, l’oposició d’Elimes, el mag (com indica aquest nom) que pro-curava apartar de la fe el procònsol.Però Saule, és a dir Pau, ple de l’Es-perit Sant, mirant-se’l de fit a fit digué:“Home carregat d’enganys i malícies de tota mena, fill del diable, enemic de tot el que és just, ¿no pararàs mai de tòrcer els camins rectes del Senyor?
A tots els qui escolten la paraula del Regne i no l’entenen, ve el Maligne i els arrabassa allò sembrat en el seu cor; aquest és el qui ha rebut la sembra arran del camí.
Simó, Simó! Mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat;però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
així que ens vam proposar fer-vos una visita, particularment jo, Pau, més d’una vegada, però Satanàs ens ho ha impedit.
que aquest home sigui lliurat a Satanàs per a càstig corporal, a fi que el seu esperit pugui ser salvat el dia del Senyor.
Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi?”Satan va contestar al Senyor: “No és perquè sí, que Job reverencia Déu.¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país.Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!”El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern.
S’esdevingué que un altre dia que els fills de Déu anaren a presentar-se davant el Senyor, també hi anà Satan entre ells.El Senyor Etern li digué: “D’on véns?” Satan respongué al Senyor: “De recórrer la terra i observar-la.”I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi? Encara es manté ferm en la seva integritat, tot i que m’has induït a arruïnar-lo sense cap motiu.”Satan va contestar al Senyor: “Pell per pell! Tot el que tingui l’home ho donarà a canvi de la vida.Ara, però, allarga la mà i toca-li els ossos i la carn, i veuràs com et blasmarà a la cara!”Llavors el Senyor digué a Satan: “Bé, doncs, el deixo a les teves mans, només que li respectis la vida.”Satan es va retirar de davant el Senyor, i va afligir Job amb una úlcera maligna que el cobria tot ell de cap a peus.
Però Jesús es girà i digué a Pere: “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.”
Parlo de Jesús de Natzaret; com Déu l’ha ungit amb l’Esperit Sant i poder, que va passar fent el bé i guarint tots els qui eren dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.
i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
Qui practica el pecat és del diable, ja que el diable peca des del començament. És per això que s’ha manifestat el Fill de Déu: per posar fi a les obres del diable.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.
Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vos-tres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis.
Quan arribaren on era Jesús veieren l’endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por.
Joan li digué: “Mestre, n’hem vist un que no és dels nostres que expulsava dimonis en nom teu i hem intentat d’im-pedir-ho, perquè no ve amb nosaltres.”Jesús els digué: “No li ho impediu; perquè no hi ha ningú que faci un mi-racle en nom meu i tot seguit pugui parlar malament de mi.
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
els descreguts, a qui el déu d’aquest món manté encegat l’enteniment a fi que no distingeixin la claror de l’Evangeli gloriós de Crist, que és la imatge de Déu.
Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?”
Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,
Si, doncs, jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres segui-dors, per quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.
molt per damunt de tot principat, autoritat, poder i domini, i de qualsevol altra dignitat que es pugui constituir, no sols en el món actual, sinó també en el món que vindrà.
per il·luminar els qui viuen en la fosca i en l’ombra de mort, i per conduir els nostres passos per un camí de pau.”
i enganya els pobladors de la terra amb els prodigis que li ha estat autoritzat de fer, subordinat a la bèstia, i mana als habitants de la terra que dediquin una imatge a la bèstia que ha sobreviscut a la ferida d’espasa.
I enviarà els seus àngels amb un so potent de trompeta i aplegaran els seus elegits dels quatre vents, de l’un extrem a l’altre del cel.
Déu feia prodigis extraordinaris per mà de Pau,fins al punt que, només aplicant sobre els malalts els mocadors o davan-tals que havien tocat la seva pell, s’allunyaven d’ells les malalties i en sortien els esperits malignes.
No obstant, alguns digueren: “És pel poder de Beelzebul, príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis.”
Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert,on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.
Sé on vius: és un lloc on Satanàs hi té el tron, i no obstant, mantens amb fermesa el meu nom sense negar la meva fe, ni tan sols en dies d’Antipes, el meu testimoni, el meu fidel, que el van matar en aquesta ciutat vostra que és un catau de Satanàs.
Us escric, pares, perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Us escric, joves, perquè heu vençut el Ma-ligne.
Que poden estar d’acord Crist i el diable? ¿És que un creient pot associar-se amb un descregut?
i recuperin el bon seny, escapant del parany del diable, que els va atrapar i els té sota la seva voluntat.
¿No sabeu que haurem de jutjat fins i tot els àngels? Amb més raó les qües-tions de la vida temporal.
Els uns són aquells d’arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l’han escoltada ve Satanàs i s’emporta la paraula sembrada en ells.
No contristeu l’Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat marcats per al dia de la redempció.
Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne.
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,que, amb hipocresia de mentiders i la consciència consumida,prohibiran el matrimoni i manaran abstenir-se de certs menjars, tot i que Déu els ha creat perquè els fidels, co-neixedors de la veritat, en prenguin amb agraïment.
Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions,
La paraula de Déu s’anava estenent, i el nombre de deixebles creixia molt i molt a Jerusalem; i fins un grup nom-brós dels sacerdots acceptaven la fe.
Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
i algunes dones que havien estat gua-rides de mals esperits i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien sortit set dimonis,
Llavors al cel va esclatar una guerra: Miquel i els seus àngels anaven a combatre contra el drac. El drac va llui-tar amb els seus àngels,però no va poder resistir i van perdre el lloc que tenien al cel.El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels.
En veure Simó que per la imposició de les mans dels apòstols era donat l’Esperit, els oferí diners dient-los:“Doneu-me a mi també aquest poder, per tal que aquell a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.”Però Pere li replicà: “Que el teu diner se’n vagi amb tu a la perdició, si t’has pensat que el do de Déu es pot comprar amb diners.Tu no pots participar ni tenir dret en aquest do, perquè el teu cor no és recte davant Déu.Penedeix-te, doncs, d’aquesta maldat teva, i demana al Senyor que, si és pos-sible, et sigui perdonat el que intentaves dintre teu,perquè et veig amargat per la rancú-nia i dominat per la malícia.”
Tanmateix, quan l’arcàngel Miquel pledejava amb el diable, discutint sobre el cos de Moisès, no va gosar llançar-li una maledicció; només va dir: Que el Senyor et reprengui.
L’aparició de l’impiu, que és per l’acció directa de Satanàs, vindrà acompanyada d’una gran ostentació de poder, amb senyals i falsos prodigis,i amb tota mena d’enganys que la injustícia exerceix sobre els qui van ca-mí de la perdició, per no haver sabut escollir l’amor a la veritat, que els hau-ria salvat.
Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?”
Ja no parlaré gaire més amb vosaltres, perquè s’acosta el sobirà d’aquest món. No té res a fer amb mi,
I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern.
Mentre el qui és fort i ben armat vigila la pròpia casa, la propietat està segura.Però si l’ataca un de més fort i el venç, li pren les armes en què confiava i reparteix les seves despulles.
Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.
Després em va fer veure Jeixua, el gran sacerdot, que estava dret da-vant l’àngel del Senyor. L’Acusador es-tava al seu costat dret per acusar-lo.I l’àngel del Senyor digué a l’Acusa-dor: “Que el Senyor et reprengui, Satanàs. Que el Senyor que ha escollit Jerusalem et reprengui. ¿No és aquest una brasa treta del foc?”
I ell li respongué: ‘Hi aniré i faré d’esperit de mentida a la boca de tots els seus profetes.’ I el Senyor li digué: ‘Tu aconseguiràs enganyar-lo. Vés i fes-ho així.’
Cada dia em teníeu amb vosaltres en el temple i no em vau posar les mans a sobre, però ara és la vostra hora, quan s’imposen les tenebres.”
En aquella època, i també després, hi havia gegants a la terra, perquè quan els fills de Déu es van unir amb les filles dels homes van engendrar fills, que van ser els herois de l’antiguitat, homes ben famosos.
I succeïa que, quan el mal esperit de Déu s’apoderava de Saül, David prenia l’arpa i es posava a tocar, i Saül es cal-mava i es trobava més bé, perquè el mal esperit s’apartava d’ell.
No hi ha d’haver entre els teus ningú que faci passar el seu fill o la seva filla pel foc, ningú que practiqui l’endevina-ció, o els presagis, o els auguris, o els encantaments,o els sortilegis; ningú que consulti un esperit, ni un ocultista, ni que evoqui els morts;perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de davant teu.
El cinquè àngel va tocar la trom-peta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme,va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou.Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra,i se’ls va manar que no fessin mal a l’herba ni a res de verd ni a cap arbre de la terra, sinó únicament als homes que no duen la marca de Déu al front.
Els digué: “Doncs ara, el qui tingui bossa que la prengui, i també el sarró; i el qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa.
el camp és el món. La bona llavor són els hereus de regne; la zitzània, els seguidors del Maligne.L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.