Categoria
108 Versets bíblics sobre la tebiesa espiritual
La tebior espiritual és un repte constant a la meva vida cristiana. Com a fill/a de Déu, estic cridat/da a entregar-me plenament al Senyor, a viure amb passió i devoció per Ell.
De vegades, però, sorgeix la temptació de caure en la tebior, on el meu compromís amb Déu s'afebleix i la meva relació amb Ell esdevé una rutina superficial. És com una flama que s'apaga a poc a poc, deixant només un foc feble al meu interior.
Em torno indiferent als manaments i estatuts de Déu i perdo el sentit de meravella i sorpresa que hauria d'experimentar en la seva presència. Al llibre de l'Apocalipsi (3:16), Jesús diu: "Però, com que ets tebi, ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca".
Aquestes paraules em fan reflexionar sobre la importància de mantenir viva la flama de la meva intimitat amb Ell i evitar el conformisme que porta a una vida de mediocritat espiritual. Em conformo amb oracions superficials, una lectura superficial de la Paraula de Déu i una manca de compromís genuí en servir a Déu i als altres.
Em torno indiferent al sofriment dels qui m'envolten i perdo la passió per compartir l'evangeli. És vital pregar constantment perquè l'Esperit Sant encengui el foc de la passió i l'amor per Déu al meu cor.
He de submergir-me en les Escriptures amb un desig immens de conèixer Déu més profundament i obeir la Seva Paraula. La tebior espiritual és un obstacle que puc superar amb la gràcia de Déu, donant prioritat a la meva relació amb Ell. És un regal preciós i únic, i l'he de cuidar i nodrir constantment.
Conec les teves obres, i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent.Per això, perquè ets tebi, i no ets ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
El meu just viurà per la fe; però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.”
Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
Vetlleu, perquè no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al capvespre, a mit-janit, al cant del gall o a la matinada.No fos cas que arribi de sobte i us trobi adormits.
Jesús, però, li va respondre: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà posada a l’arada no val per al Regne de Déu.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusias-me, a fi que la plena certesa de l’espe-rança es mantingui fins a la fi,de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.
“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.
Vosaltres, doncs, estimats, previnguts com esteu, vigileu, no fos cas que fóssiu arrossegats per l’error dels mal-vats i decaiguéssiu de la vostra fermesa.
No dic que ja hagi assolit el premi o que ja hagi arribat al terme, però se-gueixo corrent a veure si el puc abastar, ja que Crist Jesús m’ha abastat a mi.Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
La maldat serà tan general que l’amor de la majoria es refredarà.Però el qui hagi resistit fins a la fi, se salvarà.
Però tinc contra tu que has abandonat el teu primer amor.Recorda d’on has caigut, penedeix-te i torna a comportar-te com abans, perquè si no et corregeixes, vinc i trec el teu lampadari del seu lloc.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
A més d’això, sigueu conscients del temps que vivim, que ja és hora de des-vetllar-vos, perquè ara tenim l’alliberament més a prop nostre que al moment de creure.La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
El qui ha rebut la sembra en terreny pedregós és aquell qui, en escoltar la paraula, l’acull de seguida amb goig,però com que no té arrels en ell mateix, hi dura poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeix.
Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de senyque sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
Qui no resta en mi és llençat a fora com les sarments i s’asseca; després les apleguen, les tiren al foc i cremen.
He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe;pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
Igualment vosaltres, feu-vos el compte que heu mort pel que fa al pecat i que viviu per a Déu en Crist Jesús.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Vetlleu, estigueu ferms en la fe, tingueu valor i sigueu forts.Que totes les vostres coses siguin fetes amb amor.
Crea en mi, oh Déu, un cor ben pur, i renova dintre meu un esperit ben ferm.No m’apartis de la teva presència, ni retiris de mi el teu esperit sant.Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.
Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.”
També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:“Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,
Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Per això, germans, poseu cada cop més interès a consolidar la vostra vocació i elecció; i si ho feu així, no fallareu mai.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
perquè hem esdevingut participants de Crist, si és que mantenim ferma fins a la fi la confiança del principi,
sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;enfortits en tota virtut, segons el seu poder gloriós, enterament pacients i constants;
Tot al contrari, creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Sal-vador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
recordant constantment davant del nostre Déu i Pare l’efectivitat de la vostra fe, el treball d’amor i la tenacitat de l’esperança en Jesucrist, nostre Senyor,
Qui té els meus manaments i els compleix, aquest és el qui m’estima; i qui m’estima serà estimat pel meu Pare, i jo l’estimaré i em manifestaré a ell.“
Perquè estimar Déu pressuposa com-plir els seus manaments. A més, els seus manaments no són cap càrrega,
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditatde l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
Feu un examen de consciència, per veure si us manteniu en la fe, proveu-vos a vosaltres mateixos. Si no esteu ben convençuts que Jesucrist és en vosaltres, és que heu estat reprovats.
Tingueu compte de vosaltres matei-xos, no sigui que els vostres cors s’ator-deixin amb el vici, la beguda i les preo-cupacions de la vida, i de sobte us sor-prengui aquell diacom un llaç, perquè sobrevindrà damunt de tots els habitants de tota la faç de la terra.Vetlleu, doncs, i pregueu tothora per aconseguir escapar de tot el que ha de venir i poder mantenir-vos ferms davant el Fill de l’Home.”
¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire.Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist.Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist
De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d’a-quell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut.Per aquestes ens ha regalat els precio-sos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu parti-cipants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Es-perit i no satisfareu els desitjos de la carn.Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Les meves ovelles reconeixen la me-va veu; jo les conec i em segueixen.Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.
Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, en-traré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi.
“Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi.Cinc eren imprudents i cinc eren as-senyades.Les imprudents, en prendre les llàn-ties, no es van proveir d’oli;però les assenyades es van endur am-polletes d’oli juntament amb les seves llànties.Com que el nuvi trigava, totes s’ana-ren endormiscant i van acabar ador-mides.A mitjanit es va sentir un clam: ‘Ja ve el nuvi; sortiu a rebre’l!’Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties.Les imprudents digueren a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s’apaguen.’Però les assenyades els van dir: ‘No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.’Mentre anaven a comprar-ne, va arri-bar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta.Més tard van arribar també les altres noies, i deien: ‘Senyor, senyor, obre’ns.’Però ell respongué: ‘Us asseguro que no us conec de res.’Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l’hora.
Per mitjà del baptisme, doncs, hem estat sepultats amb ell en la mort, per tal que, així com el Crist va ser ressuscitat d’entre els morts pel poder gloriós del Pare, també nosaltres iniciem una vida nova.
Ja que tenim aquestes promeses, estimats germans, netegem-nos de tota brutícia corporal i espiritual, i com-pletem la nostra consagració en el temor de Déu.