Categoria
100 Versicles bíblics sobre l'infern
Et vull parlar d'un concepte que potser et sona una mica estrany: el Xeol. Sé que la paraula ve dels mites pagans, però el concepte en si prové de l'hebreu. Apareix moltes vegades a l'Antic Testament, i de vegades es tradueix com a infern, tomba o fossa. Però el que realment importa és el seu significat profund.
Jesús va dir a Pere que les portes de l'Hades –que és l'equivalent grec del Xeol– no prevaldrien contra l'església. Pensa-hi bé: Jesús ens va donar, com a església, un poder immens contra el poder de l'enemic. Tenim el poder de decretar vida on hi ha mort.
Per això és tan important que, com a església, estiguem sempre ferms, orant i proclamant la Paraula de Déu. D'aquesta manera, podem establir la voluntat de Déu aquí a la terra. És una responsabilitat enorme, però també un privilegi increïble.
Perquè no deixaràs la meva ànima entre els morts, ni voldràs que el teu Sant vegi cor-rupció.
Ara jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta roca edificaré la meva església; i les portes del reialme de la mort no la dominaran.
amb visió profètica va anunciar la resurrecció del Crist, quan diu que no el deixaria entre els morts i que la seva carn no veuria corrupció.
En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si.
i el qui viu; era mort, però adona’t que ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu domini.
I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres.
Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
Aleshores aparegué un cavall cendrós; el seu genet tenia per nom la Mort, i l’Hades anava amb ell. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra, per a matar amb l’espasa, la fam, la pesta i amb els animals ferotges.
I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern, t’en-fonsaràs! Perquè si a Sodoma s’hagues-sin fet els miracles que s’han fet en tu, hauria durat fins avui.
I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern.
I el mar va donar els morts que hi tenia, i la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que hi tenia, i tots van ser jutjats d’acord amb les seves obres.Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’
A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres.’
on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment.’
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
perquè cal que tots nosaltres ens presentem tal com som davant del tribunal de Crist, per tal que cadascú rebi el que li pertoqui segons el que hagi fet de bo o de menys bo, mentre era al cos.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen menta-litat terrenal.
sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Perquè a tal fi també fou anunciat l’evangeli als morts, per tal que siguin jutjats en la carn segons els homes, però visquin en l’esperit segons Déu.
Qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. El qui triomfi no serà presa de la segona mort.
i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
El país dels morts s’avalota per causa teva, per acollir-te quan hi entris; per a tu desperta els espectres gegantins, tots els prohoms de la terra; fa que tots els reis de les nacions s’alcin dels seus trons.
I quan surtin veuran els cadàvers dels homes que es van rebel·lar contra mi: perquè el seu cuc no morirà i el seu foc no s’apagarà, i seran una abominació per a tot ésser humà.”
Els herois més valents, junt amb els seus aliats, des del centre del país dels morts, li diran: Ja han davallat, jeuen entre els pagans, les víctimes de l’es-pasa!
Aquests no jeuen amb els herois, caiguts d’entre els pagans, que van da-vallar al país dels morts amb les seves armes de guerra, amb l’espasa posada sota el cap i amb les iniquitats pesant sobre els seus ossos, després d’haver sembrat el pànic dels valents per la terra dels vivents.
I molts dels qui dormen a la pols de la terra seran despertats: els uns, per a la vida eterna, i els altres, per a l’oprobi, per a la reprovació eterna.
mentre que els hereus del Regne seran expulsats a fora, a les tenebres; allí hi haurà els plors i el cruiximent de dents.”
Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents,
i el despatxarà, i farà amb ell el que es fa amb els hipòcrites. Allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Us indicaré qui heu de témer: Temeu el qui a més de matar té poder de llançar a l’infern. D’aquest sí que heu de tenir por, us ho ben asseguro.
Allà hi haurà el plor i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Ja-cob i els profetes en el Regne de Déu, mentre que vosaltres sou expulsats a fora.
“Hi havia un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids,
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu;
Aquests pagaran la pena d’una perdi-ció eterna, lluny de la presència del Senyor i de l’esplendor de la seva força,
El fum del seu turment puja pels segles dels segles, i els qui adoren la bèstia i la seva imatge, o els qui accepten la marca amb el seu nom, no tenen repòs ni de nit ni de dia.
Que els sorprengui la mort, que es precipitin vius a l’infern, ja que la maldat ha fet estada enmig d’ells.
perquè és immens l’amor que em tens, i has deslliurat la meva ànima del fons de l’Abisme.
Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix.
La mort i el sepulcre mai no en tenen prou, igualment d’insaciables són els ulls de l’home.
Per això el país dels morts eixampla la seva gola i bada al màxim la seva boca, perquè hi baixin amb la seva glò-ria i la seva multitud, amb la seva gat-zara i les seves festes.
Per tal com heu dit: “Hem fet un pacte amb la mort i un conveni amb el sepulcre; quan passi el flagell com una torrentada, no ens atraparà, perquè hem fet de la mentida el nostre refugi i ens hem amagat dins la falsedat”,
perquè ja fa temps que té el cremador enllestit, preparat també per al rei. Am-pla i fonda és la pira de cremar, i amb llenya abundant: el buf del Senyor l’encendrà com un riu de sofre.
Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
Respon-los: Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no tinc cap complaença en la mort del malvat, sinó en què s’aparti del seu mal camí i visqui. Tor-neu, aparteu-vos dels vostres malvats camins; per què hauríeu de morir, casa d’Israel?
¿Els hauré de rescatar del poder del sepulcre? ¿Els hauré de lliurar de la mort? On és, oh mort, el teu flagell? On és, oh sepulcre, la teva des-trucció? La clemència fuig de la meva vista.
Tot això per la transgressió de Jacob i pels pecats de la casa d’Israel. Quina és la rebel·lió de Jacob? ¿No és Samaria? I quins són els llocs alts idolàtrics de Judà? ¿No és Jerusalem?
Amb les seves pròpies llances has foradat el cap dels seus guerrers, que es llençaven com una tempesta per destrossar-nos exultant de goig, com qui va a devo-rar un indefens en un amagatall.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.
Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer, si es perd a si mateix o en surt perjudicat?
El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu.”
Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós –que és tant com ser idòlatra–, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu.
tenint present això: que la Llei no s’ha instituït per als homes complidors, sinó per als criminals i els rebels, els impius i els pecadors, els sacrílegs i els profa-nadors, els parricides i els matricides, i els assassins;per als llibertins, els invertits, els segrestadors, els enganyadors, els perjurs, i per a qualsevol altra cosa que s’oposi a la sana doctrina,
Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han par-ticipat de l’Esperit Sant,i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,si han tornat a caure, que puguin re-començar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a l’escarni de tothom.
Només n’hi ha un, de legislador i jutge: aquell qui pot salvar i perdre; però tu, qui ets, per jutjar el teu proïsme?
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
El qui triomfi serà revestit amb vestidures blanques, i no li esborraré el nom del llibre de la vida, sinó que proclama-ré el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels.
En canvi, els malvats moriran, i els enemics del Senyor es marciran com la ufanor dels prats, s’esvairan igual que el fum.
Com un ramat són menats al sepulcre; la mort els pastura; damunt d’ells predominaran els justos, ben aviat la seva imatge es dis-siparà, i la regió dels morts serà el seu estatge.
Però ell no sap que allà habiten les ombres, i els seus convidats jeuen al fons del país dels morts.
Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni savie-sa, en el sepulcre on t’encamines.
Faré desaparèixer de les poblacions de Judà i de les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, i els cants del nuvi i de la núvia, perquè el país no serà més que una desolació.
Has convocat, com en un aplec festiu, els terrors de tots cantons; en el dia de la ira del Senyor no hi ha hagut cap escàpol ni fugitiu. Aquells que jo havia criat i mantingut, els ha exterminat l’enemic.
També aquests van davallar amb ell al sepulcre, amb els morts per l’espasa, els qui eren el seu braç i s’acollien a la seva ombra enmig de les nacions.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
Deixeu-los créixer junts fins a la se-ga, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner.”
Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
així seran sotmesos a judici tots aquells qui hagin preferit la injustícia en comptes de confiar en la veritat.
Però la bèstia fou capturada, i també el fals profeta que havia obrat prodigis sota la seva autoritat, i amb els quals havia enganyat els qui acceptaven la marca de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren llançats de viu en viu al llac de foc atiat amb sofre.