Categoria
99 Versets de la Bíblia sobre la Roba i el Vestit
Pensa en quanta gent dedica temps i esforç a cuidar la seva aparença externa, a estar guapos, però descuida l'interior. Amb tanta vanitat i el ritme frenètic que portem, ens fixem més en la roba de marca o en seguir les últimes modes, i deixem de banda el que realment importa: el que portem dins.
A Efesis 4.241 la Bíblia diu: "Revestiu-vos de la nova naturalesa, creada a imatge de Déu en la vertadera justícia i santidad". Déu no vol que vagis ben vestit per fora si per dins estàs fet un desastre. No vol que et vesteixis amb allò que no és pur ni digne d'admiració.
Ara mateix, l'Esperit Sant et crida a vestir-te de santedat. Després d'acceptar Jesús al teu cor, has de posar-hi tot de la teva part per mantenir la salvació a través de la santedat, perquè sense ella no podràs veure Jesús.
Allibera't de tot allò que t'embruta per dins, del que està malament, del que entristeix l'Esperit Sant i t'allunya d'Ell. Déu no vol que la teva vida es perdi. Posa la teva vida en ordre ara mateix amb Jesús, i que el teu millor vestit sigui la santedat.
Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,
sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.
Respecte de les dones, que es vesteixin decorosament i s’arreglin amb dig-nitat i discreció, sense exagerar el penti-nat, ni amb lluïment d’or o perles, ni amb vestits sumptuosos,
sinó més aviat que s’adornin de bo-nes obres, com escau a dones que pro-fessen reverència a Déu.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
El qui triomfi serà revestit amb vestidures blanques, i no li esborraré el nom del llibre de la vida, sinó que proclama-ré el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels.
Llavors el Déu Etern va fer unes túniques de pell per a l’home i la dona, i els va vestir.
Ple de goig exulto en el Senyor, la meva ànima s’alegrarà en el meu Déu, perquè m’ha posat vestidures de victòria, m’ha cobert amb el mantell de la justícia, com s’engalana el nuvi, com es guarneix la núvia amb les seves joies.
Aquestes són les vestidures que hau-ran de confeccionar: el pectoral, l’efod, el mantell, la túnica brodada, la mitra i la faixa. Faran, doncs, vestidures sa-grades per al teu germà Aaron i també per als seus fills, perquè em facin de sacerdots.
Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen;
però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells.
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
Si prens en penyora el mantell del teu proïsme, així que es pongui el sol l’hi tornaràs;
perquè és el seu únic abric, és el que cobreix el seu cos. Amb què dormiria? Llavors, si clama a mi l’escoltaré, perquè sóc ple d’amor.
Guardareu els meus estatuts. No apa-rellaràs dues bèsties d’espècie diferent, no sembraràs el teu camp barrejant dues classes de llavors, ni et posaràs un vestit de dues menes de teixit.
Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,
cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,
Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.
mentre que a la dona la cabellera llarga la dignifica? Perquè se li ha donat la cabellera com a vel natural.
Per a Aaron i els seus fills, van fer les túniques de torçal de lli, amb art de teixidor;
Es revestirà la túnica sagrada de lli, durà sobre el seu cos els pantalons de lli, es posarà la faixa de lli i portarà la mitra enrotllada al cap. Són vestits sagrats que vestirà després d’haver-se rentat amb aigua.
Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.
Suposem que en la vostra congregació entra un home enjoiat i esplèndidament vestit, i també hi entra un pobre home mal vestit,
i demostreu deferència al qui va ben vestit dient-li: “Asseu-te aquí, en un bon lloc”, i dieu al pobre: “Tu queda’t allà dret, o asseu-te aquí sota el meu escambell”,
¿no seria una discriminació entre vosaltres? ¿No us faríeu jutges de fals criteri?
Així mateix, els més joves, deixeu-vos guiar pels més grans; i tots, els uns en-vers els altres, enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: “Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils.”
Faràs una placa d’or pur i hi gravaràs una inscripció com els entallats de se-gell: “Consagrat al Senyor”,
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Com de medul·la i greixor es satis-farà la meva ànima, i amb goig als llavis et lloarà la meva boca.
No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinc
i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.
Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem?
Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat.
el lleó, el més fort dels animals, que no recula per res;
el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble.
Israel tenia un afecte més gran per Josep que no pas per tots els altres germans, perquè era el fill de les seves velleses. Li havia fet una túnica llarga amb mànigues.
No t’inquietis si algú s’enriqueix, si creix l’opulència de la seva casa;
perquè quan mori no s’endurà pas res, ni l’opulència li vindrà al darrere.
Dóna una mirada al teu voltant i observa: s’ajunten tots i vénen cap a tu. Per vida meva, diu el Senyor, que tots ells te’ls posaràs com un vestit de gala, i te’ls cenyiràs com una núvia.
Així era com s’abillaven en altre temps les santes dones que esperaven en Déu, submises als seus marits;
La vas cobrir amb l’oceà, com si fos un cobertor; les aigües colgaven les muntanyes.
A una ordre teva emprengueren la fugida, al so del teu tro es precipitaren,
saltant per les muntanyes, avall, cap a les valls, al lloc que els vas assignar:
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear;
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
No us procureu diners, ni d’or, ni de plata, ni de coure, com a provisió de butxaca;
no porteu sarró per al camí, ni dues túniques, ni calçat, ni bastó; que el qui treballa, bé es mereix el seu mante-niment.
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
Teixiràs la túnica amb lli, i faràs també amb lli la mitra i la faixa, brodada artísticament.
Així, doncs, desitjo que els homes preguin on sigui, alçant unes mans innocents, sense ira ni discòrdia.
Que en tot temps els teus vestits siguin blancs, i que mai no falti l’ungüent sobre el teu cap.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
Aquestes normes poden semblar as-senyades a causa de l’afectada devoció i humilitat, i per la mortificació corporal que practiquen, però no valen res: només serveixen per a la satisfacció carnal.
S’ha enfundat la maledicció com si fos el seu vestit, i li ha penetrat com aigua a les entranyes, i com oli al moll dels ossos.
La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada.
Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
Quan el rei entrà a saludar els con-vidats, s’adonà que n’hi havia un que no anava vestit de festa.
Li digué: Amic, com és que has en-trat aquí sense anar vestit de festa? Aquell no sabia què dir.
Prop del camp d’un gandul passava jo, i vora la vinya d’un home insensat:
pertot arreu havien brotat els cards, tot era cobert d’ortigues, i el marge de pedra, enderrocat.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?
Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Aaron i els seus fills els portaran quan entrin al Tabernacle de la Reunió, o quan s’acostin a l’Altar per oficiar al Lloc Sant, per evitar que caiguin en cul-pa i hagin de morir. Aquest és un decret a perpetuïtat per a ell i la seva descen-dència.
t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense estrenar, perquè el pedaç tiba del vestit i l’estrip es fa pitjor.
A cada un d’ells li va donar vestits de mudar; però a Benjamí li va donar tres-centes peces de plata i cinc vestits de mudar.
No siguis dels qui encaixen la mà ni dels qui avalen préstecs,
perquè si no tens amb què pagar et prendran el llit de sota teu.
És com un bàlsam sobre el cap; s’escampa cap a la barba, la barba d’Aaron, i degota fins al voraviu dels seus vestits.
Cert, quan a un home Déu li ha donat riquesa i possessions, i li permet de viure’n, prendre’n la seva part i alegrar-se en el seu treball, això és un do de Déu.
I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Senyor, no ha estat orgu-llós el meu cor, ni són altius els meus ulls; no m’he decantat per les grandeses o les proeses superiors a mi.
Jo procuro la pau i la tranquil·litat d’esperit; com un infant a la falda de la mare, com un infant se sent la meva ànima.
Ben al contrari, aquells membres del cos que semblen més febles, són els més indispensables.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
I succeirà que en comptes de perfums hi haurà pudor; en comptes de cinturó, una corda; en comptes de cabells trenats, un cap pelat; en comptes de vestits amples, estretor de cilici; i un estig-ma en comptes de bellesa.
Els teus homes cauran a la guerra i els teus herois en la batalla.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat que una casa de molts festins plens de discòrdia.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
El pobre resulta desagradable fins i tot als companys; en canvi, el ric té molts amics.
Qui menysprea els altres peca; feliç aquell qui es compadeix dels pobres!
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pa
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
Jacob digué a la seva família i a tots els qui anaven amb ell: “Traieu els déus forasters que teniu en poder vostre, pu-rifiqueu-vos i canvieu-vos de roba,
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
Tots els qui heu estat batejats en el Crist us heu revestit del Crist.
Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
Tira la neu igual que flocs de llana, escampa el gebre com si fos cendra.
Llança el seu glaç com si fossin molles de pa; qui pot resistir la seva fredor?
Però envia la seva paraula, i es fon; fa bufar el seu vent, i s’escolen les aigües.