Categoria
70 Versicles de la Bíblia sobre una Vida Santa
Estimar Déu no es queda només en paraules, sinó que implica obediència, submissió, rectitud i entrega absoluta. És saber que l'ésser més bonic que existeix m'estima i es fixa en mi malgrat els meus errors.
A partir d'aquest coneixement, el meu desig més gran és portar una vida santa en honor al seu nom. Quan reconec qui és Déu per a mi i sóc conscient de totes les benediccions que ha abocat sobre mi, la meva perspectiva d'Ell canvia.
M'esforço per obeir la seva paraula i els seus manaments, amb la determinació de no decebre'l. El meu cor s'omple de genuïna honra cap a Ell, perquè sé que és digne de santedat i honor.
Per tant, avui t'animo a que la teva màxima prioritat no sigui el que puguis fer per la causa de Crist, sinó que el teu major reconeixement cap al Senyor sigui guardar el teu cor de tota impuresa i maldat.
Déu ha decidit beneir la teva vida pel seu amor per tu; intenta correspondre a aquest amor donant-li tota la glòria i l'honor que es mereix. Ell és Sant, per això ens hem d'esforçar per ser sants. «El qui ofereix sacrifici d'acció de gràcies em honra, i al qui ordena bé el seu camí, li mostraré la salvació de Déu» (Salms 50:23).
sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta,atès que l’Escriptura diu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant.”
Ja que tenim aquestes promeses, estimats germans, netegem-nos de tota brutícia corporal i espiritual, i com-pletem la nostra consagració en el temor de Déu.
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
ell ens ha salvat i ens ha cridat amb vocació santa, no pels nostres mèrits, sinó perquè tal ha estat la seva pròpia decisió, i per la gràcia que ens havia concedit en Crist Jesús, ja abans que el temps existís,
Sigueu-me sants, perquè jo, el Senyor, sóc sant, i us he separat d’entre els pobles a fi que sigueu meus.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Però ara, deslliurats de l’esclavatge del pecat i esdevinguts servents de Déu, tenim com a fruit la santedat, i com a terme, la vida eterna.
Així manifestaré la meva grandesa i la meva santedat, i em faré conèixer als ulls de moltes nacions; i sabran que jo sóc el Senyor.
Aquest és, certament, el pontífex que ens convenia: sant, innocent, pur, sepa-rat dels pecadors i enlairat més amunt dels cels;
La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació;
que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos,
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.
Allí hi haurà una calçada i un camí ral que serà anomenat Camí de Santedat: cap impur no hi transitarà, sinó que només serà per a ells; aquell qui segueixi aquesta ruta, per poc llest que sigui, no s’extraviarà.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.
Qui no t’honorarà, Senyor, i no glo-rificarà el teu nom? Perquè només tu ets sant, per tant totes les nacions vindran i es prosternaran davant teu, perquè s’ha manifestat la justícia dels teus actes.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació;que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos,
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
Ja que ens escollí en ell abans de la creació del món perquè li estiguéssim consagrats i fóssim sense defecte davant els seus ulls.
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
El temor del Senyor és el principi de la saviesa, i conèixer el Santíssim és intel·li-gència.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al lloc sant?L’innocent de mans i net de cor, que no es decanta a la dolenteria ni jura falsament.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
Si algú, doncs, es neteja d’això, serà un instrument per a ús noble, santificat, útil a l’amo, disposat per a tot bon servei.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Ara ja no queda cap condemnació per als qui estan en Crist Jesús,perquè la llei de l’Esperit, que dóna vida en Crist Jesús, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.
Per tant, sotmeteu-vos a Déu; resistiu al diable i fugirà de vosaltres.Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
Perquè els qui prèviament ha cone-gut, d’antuvi els ha destinat igualment a esdevenir una rèplica de la imatge del seu Fill, de manera que ell sigui el pri-mogènit entre molts germans.
Que el mateix Déu de pau us santi-fiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist.
per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
ara, en canvi, us ha reconciliat mit-jançant la mort del seu cos de carn, a fi de portar-vos a la seva presència sants, nets i lliures d’acusació,
Feliços els de comportament íntegre, els qui segueixen la llei del Senyor.Feliços els qui observen els seus preceptes i el busquen amb tot el cor,
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
Doncs bé, si tot això s’ha de desintegrar d’aquesta manera, considereu quina mena de persones cal que sigueu en els comportaments sants i piadosos,mentre espereu i accelereu la vingu-da del dia del Senyor, en el qual el cel, encès, es desintegrarà, i els elements, amb una flamarada, es fondran.
Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.Aquest és el manament principal i el més gran.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
Us anunciem el missatge que hem sentit d’ell: que Déu és llum i en ell no s’hi barreja la foscúria.
Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant.
Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
Perquè s’ha manifestat la bondat de Déu que porta salvació a tots els homes,i ens instrueix perquè, renunciant a la vida impia i als desigs mundans, por-tem una vida assenyada, justa i pietosa, en aquest temps,
Totes aquestes coses les ha fet la meva mà, i així han rebut existència, diu el Senyor. Posaré atenció en el pobre i humil d’esperit, que tremola davant la meva paraula.