El concepte de santificació em fa pensar en com, per la gràcia, per la sang de Crist, tot pot ser santificat. És normal sentir agraïment quan rebem regals o mostres d'afecte, però crec que és fonamental presentar-ho tot davant del Senyor i demanar-li que ho santifiqui. Al cap i a la fi, hem d'estar alerta a les intencions, oi?
Connectar el nostre esperit amb l'Esperit Sant ens guia i ens protegeix de l'engany. Mantenir una vida de pregària activa, demanant a Jesús que ens santifiqui, ens permet viure en contínua benedicció, d'acord amb el pla diví per a aquells que l'estimen i busquen la seva presència.
Quan demanem a Jesús, ens tornem sants, com el nostre Pare celestial. Per tant, crec que tot el que toquem hauria de servir per donar glòria al seu nom.
Com diu Èxode 29:371, en fer expiació per l'altar durant set dies, el santifiquem, convertint-lo en un altar summament sagrat, de manera que tot el que el toqui serà santificat.
Durant set dies faràs l’expiació per l’altar i el consagraràs. L’altar esdevindrà cosa santíssima; tot el que toqui l’altar quedarà santificat.
Després, Moisès prengué oli de la unció i va ungir el tabernacle, amb totes les coses que hi havia, i ho consagrà.
Perquè tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res de tot allò que es pot prendre amb agraïment,ja que la paraula de Déu i la nostra oració ho consagren.
I els vaig dir: “Vosaltres heu estat consagrats al Senyor, i també li han estat consagrats els utensilis; i la plata i l’or són una ofrena voluntària al Senyor, el Déu dels vostres avantpassats.
Els teus preceptes són del tot fidedignes, la santedat embelleix la teva casa, Senyor, per temps sense fi.
perquè he escollit i santificat aquest temple a fi que el meu nom hi estigui per sempre. Allí estaran els meus ulls i el meu cor tots els dies.
La consagració va començar el pri-mer dia del primer mes; el vuitè dia del mateix mes van entrar al Pòrtic del Senyor; van trigar vuit dies més a pu-rificar el temple del Senyor, i van acabar el dia setze del mes primer.
No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.
El Senyor li digué: “He sentit la pregària i la súplica que has fet a la meva presència; he santificat aquest temple que tu has construït, perquè el meu nom hi sigui perpètuament i els meus ulls i el meu cor hi siguin en tot moment.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
El consideraràs sant, perquè ell presenta el pa del teu Déu; per tant, el tindràs com a sant, perquè jo sóc sant, el Senyor, que us santifico.
Amb l’oli va aspergir set vegades sobre l’altar i ungí l’altar, amb tots els seus utensilis, i la pila, amb el seu su-port, per tal de consagrar-los.
Un cop Moisès hagué acabat de muntar el Tabernacle, d’ungir-lo i consagrar-lo, juntament amb tots els seus utensilis, i hagué ungit i consagrat l’altar amb tots els seus utensilis,
Prendràs l’oli de la unció i ungiràs el tabernacle i tot el que hi ha a dins. Així el consagraràs amb tots els seus atuells, i serà sant.Ungiràs també l’altar de l’holocaust amb els seus utensilis. Així consagraràs l’altar, i serà molt sant.
Després, Moisès prengué oli de la unció i va ungir el tabernacle, amb totes les coses que hi havia, i ho consagrà.Amb l’oli va aspergir set vegades sobre l’altar i ungí l’altar, amb tots els seus utensilis, i la pila, amb el seu su-port, per tal de consagrar-los.
si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.
Amb el dit aspergirà sang set vegades damunt l’altar; així el purificarà i el santificarà de les impureses dels fills d’Israel.
Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, el Senyor Etern, és únic.Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor;les inculcaràs als teus fills, les expli-caràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis.Les lligaràs a la teva mà com un senyal i te les posaràs entre els ulls com un frontal.Les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.”
Després parlaran al poble els magis-trats: Hi ha algú que hagi construït una casa nova i encara no l’ha estrenada? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home l’estrenés.
Salomó va oferir al Senyor, com a sacrificis pacífics, vint-i-dos mil vedells i cent vint mil ovelles. D’aquesta mane-ra el rei, amb tots els fills d’Israel, va consagrar el temple del Senyor.Aquell dia el rei va fer la consagració de l’interior del pati situat davant del temple del Senyor, ja que allí va oferir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos dels sacrificis pacífics, perquè l’altar de bronze situat davant del Senyor era massa petit per a contenir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos dels sacrificis pacífics.
Senyor, Déu nostre, tota aquesta gran provisió que nosaltres hem preparat per a edificar un temple en honor del teu sant Nom ha vingut de tu, i tot és teu.
Santificaré el Tabernacle de la Reu-nió i l’altar, i santificaré Aaron i els seus fills perquè siguin els meus sacerdots.
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.
Entrem, doncs, al seu habitatge, postrem-nos davant l’escambell dels seus peus.Alça’t, Senyor, vine al lloc on sojornaràs, tu i l’arca del teu poder.
els faré venir a la meva muntanya santa i els ompliré d’alegria a la meva casa d’oració. Els seus holocaustos i sacrificis seran acceptats en el meu al-tar, perquè la meva casa serà anomena-da casa d’oració per a tots els pobles.”
Sí! Beneïu el Senyor, tots els servents del Senyor, els qui passeu la nit a la casa del Senyor.Alceu les mans vers el santuari, i beneïu el Senyor.
Durant una setmana es farà l’expia-ció per l’altar; així el purificaran i el consagraran.
Ensenyaran el meu poble a distingir entre el que és sant i el que és profà, i a saber distingir entre el que és immund i el que és pur.
i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”
I digué als venedors del coloms: “Traieu això d’aquí; no convertiu la casa del meu Pare en un mercat.”
Altre cop la veu li fa: “Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.”
¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.
Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir: “Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré, seré el seu Déu i ells seran el meu poble.”
i en ell reposa tota la construcció que, ajustada harmoniosament, formarà un temple sant en el Senyor,en qui també vosaltres hi heu estat integrats per a constituir per l’obra de l’Esperit la mansió de Déu.