Categoria
VERSICLES SOBRE LA SANTITAT
Et crido a viure en santedat, a ser pur, consagrat, apartat per a Déu. Per a guardar aquesta puresa, hem d'allunyar-nos de tot allò que no li agrada, i la seva Paraula és la millor guia per saber-ho. Llegeix-la cada dia i el coneixeràs més, i així podràs distingir el bé del mal, el que t'acosta i el que t'allunya d'Ell.
Com diu el Salm 119:91, "¿Com mantindrà pur el seu camí un jove? Obeint la teva paraula". Jesucrist va donar la seva vida per nosaltres per purificar-nos i fer-nos sants. Si estimes de veritat el teu Pare Celestial, t'apartaràs de tot allò que t'allunya d'Ell, et guardaràs cada dia i buscaràs ser sant en tot el que facis.
Procura buscar cada dia aquesta santedat a la qual Déu et crida per poder-lo veure. Com diu Hebreus 12:142: "Busqueu la pau amb tothom, i la santedat, sense la qual ningú no veurà el Senyor". El teu Pare Celestial espera que et presentis sant davant d'Ell, que allunyis tot allò que contamina el teu cos i el teu esperit.
En aquesta secció trobaràs molts versos sobre la santedat i sobre com n'és d'important per al nostre Senyor Jesucrist.
Al contrari, t’has alçat contra el Senyor del cel i has fet portar davant teu els vasos del seu temple; i tu, els teus dignataris, les teves dones i les teves concubines, els heu fet servir per a beu-re vi. A més, has donat lloança als déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen; i no has donat glòria al Déu que té la teva vida entre les seves mans i de qui depèn el teu destí.
Josuè digué: “Ara, doncs, aparteu els l’edat de cent deu anys. déus estranys que encara teniu entre vosaltres i decanteu el vostre cor vers el Senyor, el Déu d’Israel.”
Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.
El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.
No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
No tindràs altres déus davant meu.
No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
No t’inclinaràs davant seu ni els donaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i la quarta generació d’aquells que m’odien;
No us decanteu cap als ídols ni us feu déus de fosa. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.
I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.”
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
“No us fabricareu ídols, ni imatges de talla, ni us erigireu està-tues, ni col·locareu pilars gravats a la vostra terra, per prosternar-vos davant d’ells; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
No tindràs altres déus davant meu.
No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.
No t’inclinaràs davant seu ni els donaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i la quarta generació d’aquells que m’odien;
En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
Compliu tot el que us he manat i no invoqueu el nom d’altres déus; ni tan sols no els esmenteu.
Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:
Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.
El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
El rei d’Israel donà aquesta resposta: “Digueu-li: Que no es gloriï tant qui es cenyeix l’espasa com si ja la tragués.”
Quan l’ànima defallia dintre meu, m’he recordat del Senyor, i la meva pregària ha entrat a la teva presència, al teu sant temple.
Criden la desgràcia els qui es con-sagren a altres déus; no els portaré ofrena de sang, ni posaré el seu nom als meus llavis.
Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.
Però com més els cridava, més s’apartaven de mi: feien sacrificis als Baals i cremaven encens als ídols.
En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fabricar per al seu ús unes imatges de dos vedells de fosa. A més, es van fer aixeràs, van adorar tota l’estelada i van donar culte a Baal.
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:
immolaren els fills i les filles als dimonis.
Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.
Però els ídols d’ells són de plata i d’or, de fabricació humana,
que tenen boca i no parlen, tenen ulls, però no hi veuen,
tenen orelles, però no hi senten, tenen nas, però no oloren;
les seves mans no palpen, els seus peus no poden cami-nar, i de la seva gorja no en surt ni el més petit so.
Igual que ells són els qui els fabri-quen, i tots els qui hi posen confiança.
Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.
Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida.
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.
Escolteu la paraula que el Senyor us adreça a vosaltres, oh casa d’Israel.
Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pa-gans els temin.
Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell,
el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli.
Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.
El Senyor havia pactat amb ells una aliança i els havia donat aquest manament: “No reverenciareu altres déus, no us prosternareu davant d’ells, no els adorareu ni els oferireu sacrificis;
Per tant, parla amb ells i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Qualsevol home de la casa d’Israel que dugui els seus ídols arrelats al cor i tingui al davant allò que el fa caure en el pecat, si des-prés ve a consultar el profeta, jo, el Senyor, li donaré la resposta que mereix la seva múltiple idolatria.
Així captaré la casa d’Israel en el seu propi cor, ja que tots ells s’han apartat de mi darrere els seus ídols.
Per tant, diràs a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Convertiu-vos i abandoneu la vostra idolatria; aparteu la mirada de totes les vostres abominacions!
fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:
immolaren els fills i les filles als dimonis.
Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.
Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions.
“Per tant, digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Després que us esteu contaminant, comportant-vos com els vostres pares, i seguiu fornicant darrere les seves abominacions,
presentant les vostres ofrenes, fent passar pel foc els vostres fills, i conta-minant-vos amb els vostres ídols fins al dia d’avui, ¿encara m’haig de deixar consultar per vosaltres, casa d’Israel? Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no em deixaré consultar per vosaltres!
Jo vaig caure als seus peus per ado-rar-lo, però ell em va dir: “Compte; no [facis això]! Jo sóc un company de servei, teu i dels teus germans que mantenen el testimoniatge de Jesús; ado-ra Déu només, perquè el testimoniatge de Jesús és l’esperit de la profecia.”
Si sou morts amb Crist pel que fa als elements d’aquest món, per què us dei-xeu imposar preceptes com si encara visquéssiu al món?
“No n’agafis, no en tastis, no toquis.”
Coses, aquestes, destinades totes a consumir-se en el propi ús, segons els preceptes i les doctrines dels homes.
Aquestes normes poden semblar as-senyades a causa de l’afectada devoció i humilitat, i per la mortificació corporal que practiquen, però no valen res: només serveixen per a la satisfacció carnal.
Llavors Déu digué a Gedeó: “Tens massa gent amb tu perquè jo posi Madian a les teves mans, ja que Israel po-dria gloriar-se contra mi i dir: ‘La meva mà m’ha salvat!’
Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’as-sembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana.
“Amb què em presentaré davant el Senyor? Com em prosternaré davant el Déu de les altures? ¿Em presentaré da-vant seu amb holocaustos, amb vedells d’un any?
¿Es complaurà el Senyor amb milers de moltons o amb deu mil rius d’oli? ¿Oferiré el meu primogènit per la meva transgressió, el fruit de les meves en-tranyes pel pecat de la meva ànima?
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.
Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
Certament, nosaltres no ens atrevim pas a igualar-nos ni a comparar-nos amb alguns que es fan ells mateixos la pro-paganda. Aquests, però, no demostren gaire seny fent-se la mida al seu gust i comparant-se amb si mateixos.
i enganya els pobladors de la terra amb els prodigis que li ha estat autoritzat de fer, subordinat a la bèstia, i mana als habitants de la terra que dediquin una imatge a la bèstia que ha sobreviscut a la ferida d’espasa.
També li fou permès d’infondre vida a la imatge de la bèstia, de manera que la imatge de la bèstia pogués parlar, i li fou autoritzat d’imposar la pena de mort a tots aquells qui no vulguin adorar la imatge de la bèstia.
No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.
La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.
Quan estengueu les vostres mans, apartaré la meva mirada de vosaltres. Quan multipliqueu les oracions, no us escoltaré. Teniu les mans plenes de sang!
Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
No us deixeu desqualificar per cap dels qui es fan passar per humils i de-vots dels àngels, que pretenen tenir visions, vanament infatuats per l’estima del propi sentit carnal,
i no es mantenen units al Cap, que regeix tot el cos i el sosté per les jun-tures i els tendons, fent-lo créixer amb la creixença que ve de Déu.
Que no hi hagi en tu cap déu es-tranger ni adoris cap déu foraster.
Jo sóc el Senyor, el teu Déu, el qui t’ha fet pujar des de la terra d’Egipte: obre bé la teva boca i jo te l’ompliré.”
Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida.
Són vanitat, un treball inútil, el temps de la visita del Senyor desaparei-xeran.
Tu que dius que no es cometi adul-teri, comets adulteri? Tu que detestes els ídols, t’aprofites dels temples?
També li fou permès d’infondre vida a la imatge de la bèstia, de manera que la imatge de la bèstia pogués parlar, i li fou autoritzat d’imposar la pena de mort a tots aquells qui no vulguin adorar la imatge de la bèstia.
Maleït el renegat que, tenint al seu ramat un bon mascle que ha promès d’oferir, presenta en sacrifici al Senyor una víctima tarada! Jo sóc un gran Rei, diu el Senyor Totpoderós, i el meu nom és temut entre les nacions.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?
Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
Quan el Senyor, el teu Déu, haurà exterminat davant teu les nacions que ara vas a conquerir, quan les hagi expul-sat i t’hagis establert a la seva terra,
para compte de no caure en un pa-rany seguint el seu exemple, després d’exterminades del teu davant, i no vulguis esbrinar res dels seus déus, pen-sant: Quina mena de culte donaven als seus déus aquestes nacions? Jo vull fer el mateix.
No facis el mateix amb el Senyor, el teu Déu, perquè elles han practicat amb els seus déus tota mena d’abominacions avorribles al Senyor, fins i tot els seus mateixos fills i filles cremaven al foc en honor dels seus déus.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
“De què em valen tants de sacrifi-cis?” –diu el Senyor. Estic fart d’holocaustos de moltons i de sagí d’animals engreixats. No tinc complaença en la sang de toros, ni d’anyells, ni de bocs.
Quan veniu a portar-los davant meu, qui us ha permès que trepitgin els meus atris?
No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.
La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.
Quan estengueu les vostres mans, apartaré la meva mirada de vosaltres. Quan multipliqueu les oracions, no us escoltaré. Teniu les mans plenes de sang!
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
Aplegueu-vos i veniu, acosteu-vos tots alhora, els supervivents de les nacions! No tenen seny els qui passegen els ídols de fusta i preguen a déus que no poden salvar.
Declareu, exposeu les proves, deli-bereu junts. Qui ha fet saber això amb anticipació? Qui ho ha declarat des dels temps remots? ¿No he estat jo, el Senyor? Ningú no és Déu sinó jo; de Déu lleial i salvador, no n’hi ha cap fora de mi.
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
que el nostre Déu és un foc devo-rador.
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.
No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.
L’han engelosit amb déus estran-gers, amb ídols abominables l’irriten.
Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats.
Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir: “Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré, seré el seu Déu i ells seran el meu poble.”
I segueix: “Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor, i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.
Estimats, no confieu en qualsevol inspiració, més aviat comproveu ben bé si les inspiracions provenen de Déu, ja que pel món corren molts falsos profetes.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
¿No sabeu que quan us poseu com esclaus al servei d’algú per obeir-lo, us feu esclaus del qui obeïu, tant si és del pecat per a la mort com si és de l’obe-diència per a la justícia?
Em sorprèn que amb tanta lleugeresa us passeu del qui us va cridar en la gràcia del Crist cap a un altre evangeli
que, de fet, no existeix, sinó que n’hi ha alguns que us pertorben i intenten capgirar l’evangeli del Crist.
Per això, fins i tot si nosaltres matei-xos o un àngel del cel us anunciés un evangeli diferent del que us hem anun-ciat, rebutgeu-lo.
Com us vam dir en una altra ocasió, ara us ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acceptar, rebutgeu-lo.