Categoria
151 Versicles de la Bíblia sobre el Reavivament Espiritual
Veig com la societat es degrada i els valors es perden a una velocitat vertiginosa. Davant d'aquest panorama, tan descoratjador, desitjo i imploro al Senyor que avivi la Seva obra en el nostre temps (Hab 3:2).
Un avivament, per mi, és una obra sobrenatural de l'Esperit Sant sobre nosaltres, els creients, ja sigui individualment o col·lectivament. Ens transforma la vida, ens fa prendre consciència dels nostres pecats, ens porta al penediment i renova el nostre compromís amb el Senyor.
A les Escriptures, i al llarg de la història, trobem grans avivaments que ens recorden que Déu ho té tot sota control. Tot i que cadascun va ocórrer en un moment concret i els contextos són diferents, hi ha certes característiques bíbliques que ens ajuden a discernir si un avivament és genuí o no.
Per exemple, un avivament comença amb la predicació de la Paraula de Déu. I no només això, també inclou el penediment i la confessió dels pecats. Quan Déu aviva el seu poble a través de la seva paraula, el penediment i la confessió de pecats són la resposta a aquesta predicació. Un avivament, a més, produeix un servei en santedat dins de l'església local.
Com diu Habacuc 3:2: “Senyor, he sentit el que dius i tinc por. Senyor, fes reviure la teva obra enmig dels anys, fes-la conèixer enmig dels anys; en la teva ira, recorda’t de la teva misericòrdia”.
si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.
però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.”
perquè vessaré aigües sobre el secà i torrents sobre la terra eixuta. Vessaré el meu Esperit sobre la teva nissaga, i la meva benedicció sobre la teva descen-dència.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
i tot allò que queda al descobert re-flecteix la llum. Per això es diu: “Lleva’t, tu que dorms, i aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.”
I aquest evangeli del Regne serà predicat arreu del món com a testimoniatge per a tots els pobles; i llavors vindrà la fi.
Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides –diu el Senyor–; ja que t’han anomenat «la Rebutjada», la Sió que ningú no empara.”
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
I em digué: “Profetitza a l’alè de vida, profetitza, fill d’home, i digues-li: Això diu Déu, el Senyor: Vine dels quatre vents, alè de vida, i alena sobre aquests morts i que revisquin.”
Vaig profetitzar com se m’havia manat i va entrar-hi l’alè de vida; i van reviure i es van posar dempeus, formant un exèrcit immens.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Després d’això, succeirà que vessaré el meu Esperit sobre tot ésser humà: els vostres fills i les vostres filles profetit-zaran, els vostres ancians tindran revelacions en somnis, i els vostres joves rebran visions;
i també sobre els servents i les serventes, en aquells dies, vessaré el meu Esperit.
Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats,
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Als darrers dies –diu Déu–, vessaré el meu Esperit sobre tot-hom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres ancians tindran somnis;
Fes tornar, Senyor, els nostres cap-tius, com els torrents pel Migjorn.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;
pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Pel teu nom, Senyor, guarda’m la vida; per la teva equitat, treu-me l’ànima de tribulació;
Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals, tornaràs a refer la meva vida, i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,
eixamplaràs la meva dignitat i tornaràs a consolar-me.
I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres.
Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva impo-sició de mans.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa.
Demaneu al Senyor la pluja quan sigui primavera. El Senyor és qui llança els llampecs, ell us donarà pluges abundoses i herba al camp de cadascú.
En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.
Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
Reposa només en Déu, ànima meva, que d’ell ve la meva esperança.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Ara bé, el Senyor aquí és l’Esperit; i on hi ha l’Esperit del Senyor hi ha llibertat.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Busqueu el Senyor, mentre se’l pot trobar; crideu-lo, mentre és a prop.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
Per mitjà del baptisme, doncs, hem estat sepultats amb ell en la mort, per tal que, així com el Crist va ser ressuscitat d’entre els morts pel poder gloriós del Pare, també nosaltres iniciem una vida nova.
Quan el Senyor restablí la captivitat de Sió, ens semblava un somni.
Llavors se’ns omplí la boca de rialles, i la nostra llengua d’un crit de lloança. Entre els pagans es deia aleshores: “Ha fet una obra magnífica, el Senyor, amb aquests.”
És magnífic el que ha fet el Senyor a favor nostre, i n’estem ben joiosos.
Us dic que igualment en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.
La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.”
això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig,
i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,
i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Us donaré un cor nou i posaré un esperit renovat dins de vosaltres; trauré del vostre cos aquest cor de pedra i us donaré un cor de carn.
Infondré el meu Esperit en vosaltres i faré que camineu en els meus manaments, que guardeu les meves lleis, i que les poseu en pràctica.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els conce-dia d’expressar-se.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un “Sí”. Per això, quan lloem Déu diem l’Amén per mitjà d’ell.
Les teves mans m’han creat i m’han format, dóna’m capacitat per a aprendre els teus manaments.
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
Eixampla l’espai de la teva tenda, estén les cortines del teu estatge; no et quedis curta, allarga les teves cordes, clava fort les teves estaques.
Perquè t’expandiràs cap a la dreta i cap a l’esquerra, i la teva descendència posseirà les nacions i tornarà a poblar les ciutats desolades.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Aleshores Jesús s’hi acostà i els digué: “M’han estat donats plens poders al cel i a la terra.
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!
Mira, et tinc gravada als palmells de les mans, les teves muralles són sempre davant meu.
Ja que el teu cor s’ha commogut i t’has humiliat davant de Déu quan has sentit les seves paraules contra aquest lloc i contra els seus habitants, i t’has humiliat davant meu, i t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat, diu el Senyor.
si bé és necessari que el cel el re-tingui fins que arribi el temps de la res-tauració universal que Déu va anunciar d’antic per boca dels seus sants Pro-fetes.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;
si invoques l’enteniment i fas un crit a la intel·ligència,
si la busques com buscaries l’argent i la recerques com un tresor amagat,
llavors comprendràs el temor del Senyor i trobaràs el coneixement de Déu,
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Ho veuran els oprimits i se n’ale-graran; els qui cerqueu Déu, que revisqui el vostre cor,
que el Senyor escolta els desvalguts i no menysprea els seus captius.
Feliç el qui tu elegeixes i acceptes per habitar ens els teus atris! Serem sadollats dels béns de casa teva, de la santedat del teu temple!
Talment com el servent té els ulls posats en les mans del seu amo, i els ulls de l’esclava en les mans de la seva mestressa, tenim els ulls vers el Senyor, Déu nostre, fins que s’apiadi de nosaltres.
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
ja que no sou vosaltres els qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
pels reis i per totes les autoritats, a fi que puguem dur una vida tranquil·la i assossegada, en plena devoció i dignament.
Tenint present això, preguem contí-nuament per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació i, amb el seu poder, dugui a bon fi tots els propòsits de fer el bé i guiï l’activitat de la vostra fe,
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
Així com Jerusalem està envoltada de muntanyes, així el Senyor rodeja el seu poble, des d’ara i per sempre.
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen.
Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles,
canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodi-giosos!
I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”