Categoria
112 Versets sobre el Poder de la Paraula
A la Bíblia se'ns ensenya que "Pels paraules del Senyor foren fets els cels, i tot el seu exèrcit pel buf de la seva boca. Perquè ell digué, i fou fet; ell manà, i existí" (Salm 33:6,9). Al llarg de les Escriptures, Déu ens mostra el poder de pronunciar la Seva Paraula, la qual posseeix un poder creatiu en si mateixa, ja que són paraules de vida.
Això vol dir que les Escriptures estan vives, no són simplement informatives, sinó que contenen un poder que fa que les coses passin. Encara que et pugui semblar difícil d'entendre o confús, sobretot si ets nou en això de la fe cristiana, començar pels evangelis et farà més fàcil entendre el pla que Déu té per a tu.
D'aquesta manera, podràs caminar amb fermesa en tot moment cap al propòsit que Déu ja té reservat per a tu, i veuràs la Seva glòria de manera grandiosa seguint els manaments i estatuts del Senyor.
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud,a fi que l’home de Déu estigui ben disposat i preparat per a qualsevol tasca noble.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Et va afligir i et va deixar passar fam per després alimentar-te amb aquell mannà que tu no havies conegut, ni ha-vien conegut els teus avantpassats, per fer-te veure que l’home no viu sols de pa, sinó que l’home viu de tot el que surt de la boca del Senyor.
Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida, i gràcies a elles allargareu els vostres dies sobre la terra on us dirigiu per prendre’n possessió, més enllà del Jordà.”
Que aquest llibre de la llei no s’aparti dels teus llavis; medita-la nit i dia, per poder actuar d’acord amb tot allò que hi és escrit, perquè així reeixiràs en allò que emprenguis, i tot t’anirà bé.
Les sentències del Senyor són pa-raules sinceres; són plata refinada al gresol, depurada de terra set vegades.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre.
El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen.
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.
perquè és el Senyor qui dóna la sa-viesa, el coneixement i la intel·ligència brollen de la seva boca.
Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”
Fill meu, para atenció a les meves paraules, escolta bé el que et dic;no les perdis mai de vista, guarda-les dintre el teu cor,que són vida per als qui les tro-ben, salut per a tot el seu cos.
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat.
Ho he jurat per mi mateix i de la meva boca ha sortit paraula vertadera que no serà revocada: Davant meu s’a-genollarà tothom, i tota llengua jurarà per mi.
Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us serà concedit.
Això diu el Senyor, el teu Redemp-tor, el Sant d’Israel: “Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’ensenya el que és per al teu bé, que et guia pel camí que has de seguir.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Tal com la pluja i la neu baixen del cel i no hi tornen, sinó que reguen la terra i la fecunden perquè doni llavor al sembrador i aliment a qui el necessita,així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat.
El camí de Déu és perfecte; la paraula del Senyor, digna de confiança. És un escut per a tots els qui s’hi acullen.
Llavors el Senyor va allargar la mà, em va tocar els llavis i em digué: “Mira, he posat les meves paraules a la teva boca.
El distintiu de la teva paraula és la veritat, i són permanents tots els decrets de la teva justícia.
Per tant, el Senyor, el Déu Totpode-rós, diu això: “Ja que heu parlat així, heus aquí que jo faig que les meves paraules en boca teva siguin com el foc i aquest poble com la llenya, a fi que sigui consumit.
¿No és la meva paraula com el foc –diu el Senyor–, i com el mall que es-micola la pedra?
Per això els diràs: Això diu Déu, el Senyor: No es diferirà més cap de les meves paraules, sinó que el que jo pro-nunciï es complirà. Paraula de Déu, el Senyor!”
Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.
Però el centurió li digué: “Senyor, jo no sóc prou digne perquè entris a casa meva; només que ho diguis de paraula i el meu criat es posarà bo.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
El que vivifica és l’Esperit; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són esperit i són vida.
Jesús deia als jueus que l’havien cre-gut: “Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus;coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.”
En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.
La paraula de Déu s’anava estenent, i el nombre de deixebles creixia molt i molt a Jerusalem; i fins un grup nom-brós dels sacerdots acceptaven la fe.
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem:
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.
i, ni la meva conversa ni la meva predicació no consistien pas en elo-qüents paraules de saviesa, sinó en de-mostració d’Esperit i de poder;perquè la vostra fe no fos basada en saviesa humana, sinó en el poder de Déu.
i pel qual així mateix sou salvats, si el conserveu tal com us l’he ensenyat; altrament, hauríeu cregut en va.
Tanmateix, nosaltres no especulem amb la paraula de Déu, com ho fan molts altres, sinó que parlem honestament en Crist davant Déu, i com de part de Déu.
tot al contrari, rebutgem la clandesti-nitat vergonyosa, no ens movem amb astúcia ni disfressem la Paraula de Déu, més aviat, manifestant clarament la veritat, ens acreditem nosaltres mateixos davant tota consciència humana, sota la mirada de Déu.
En ell també vosaltres, després d’es-coltar la paraula de veritat i haver cregut la Bona Nova de salvació, heu estat marcats amb l’Esperit Sant de la promesa,
Cobriu-vos amb el casc de la salva-ció i preneu l’espasa de l’Esperit, que és la Paraula de Déu,
mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç.
per l’esperança que us és reservada al cel, de la qual ja heu tingut coneixement per la paraula de veritat de l’evangeli,
Per això, també nosaltres donem grà-cies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l’acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres, els creients.
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
i que des de ben jovenet coneixes les Sagrades Escriptures, que poden donar-te la saviesa que duu a la salvació mitjançant la fe que és en Crist Jesús.
diligent en l’autèntica doctrina, con-forme a l’ensenyança, a fi que sigui ca-paç tant d’exhortar amb bons consells com de refutar els qui contradiuen.
Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purifica-ció dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures;
Per la fe comprenem que l’univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.
Feu memòria dels vostres dirigents, que us van exposar la Paraula de Déu; considerant el resultat del seu compor-tament, imiteu-ne la fe.
De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.
Per tant, rebutgeu tota mena de bru-tícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes.
Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira.Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Penseu que heu tornat a néixer, i no pas d’una llavor corruptible, sinó d’una d’incorruptible, per mitjà de la paraula de Déu, viva i permanent,ja que: “Tota carn és com l’herba, i tot el seu esclat és com flor d’herba; quan s’asseca l’herba, cau la flor,però la paraula del Senyor resta per sempre.” I aquesta és la paraula que us ha estat anunciada.
com uns nadons, deliu-vos per la llet espiritual, pura, a fi d’anar creixent per ella en la salvació,
Si algú parla, que sigui conforme a paraules de Déu; si algú fa un servei, que sigui segons la facultat que Déu proporciona; tot a fi que Déu sigui glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist, a qui pertany la glòria i el domini pels segles dels segles. Amén.
D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mati.Abans de tot, heu de saber que cap profecia de l’Escriptura no pot ser objecte d’interpretació privada,perquè no hi ha hagut mai cap pro-fecia que hagi vingut per iniciativa humana. De fet, els homes que han par-lat de part de Déu han estat guiats per l’Esperit Sant.
Intencionadament obliden, però, que ja d’antic existien un cel i una terra, la qual Déu va fer emergir de les aigües i va assentar enmig de les aigües per la seva paraula.Tot i amb això el món d’aleshores va ser destruït, inundat per l’aigua,però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats.
Allò qye existia des de sempre, allò que hem sentit, allò que hem vist amb els nostres ulls, allò que hem contemplat, allò que hem palpat amb les mans, referent al Verb de la Vida,
Us he escrit, fillets, perquè heu conegut el Pare. Us he escrit, pares, perquè heu conegut el qui existeix des del principi. Us he escrit, joves, perquè sou forts, perquè la paraula de Déu perseve-ra en vosaltres, i heu vençut el Maligne.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Feliç el qui llegeix aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i guarden tot el que hi ha escrit, perquè el moment de complir-se és a prop.
Conec les teves obres; davant teu he deixat una porta oberta que ningú no és capaç de tancar, perquè, malgrat que no ets molt fort, has guardat la meva paraula i no has negat el meu nom.
Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir.
Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.
Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare.Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll.Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis.
Jo he posat a la teva boca les meves paraules, t’he amagat sota l’ombra de la meva mà. Jo desplego el cel i afermo la terra, i dic a Sió: “Tu ets el meu poble!”
Quant a mi, aquest serà el meu pacte amb ells, diu el Senyor: “El meu esperit, que és damunt teu, i les meves paraules, que he posat als teus llavis, no s’apar-taran de la teva boca, ni de la boca dels teus fills, ni de la dels fills dels teus fills –diu el Senyor–, des d’ara i per sempre més!”
I el Senyor em digué: “Has vist bé; perquè jo vetllo per la meva paraula a fi que es compleixi.”
El qui ha rebut la sembra en bona terra és aquell qui escolta la paraula i la comprèn; aquest sí que dóna fruit i pro-dueix el cent, el seixanta o el trenta per u.”
Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor col·laborava amb ells i confirmava la Paraula amb els senyals que l’acompanyaven.
Jesús li va respondre: “Si algú m’es-tima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i en ell farem estada.
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
Penseu que heu tornat a néixer, i no pas d’una llavor corruptible, sinó d’una d’incorruptible, per mitjà de la paraula de Déu, viva i permanent,
El cel fou creat amb una paraula del Senyor, i amb una alenada de la seva boca tota l’estelada.
Quan m’arribaven les teves paraules, jo me les engolia, i elles han estat el meu goig i l’alegria del meu cor; perquè jo porto el teu nom, Senyor, Déu Totpo-derós.
Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu.Aquell, al principi, era amb Déu.Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix.
I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat.