Categoria
103 Versets de la Bíblia sobre el Poder de Jesús
Imagina't: estaves mort en pecats, però Ell et va donar vida. A Colossencs 2:13-15, veiem com Crist ho va fer. Et va perdonar tots els pecats, va esborrar aquell document d'acusacions que teníem en contra, el va clavar a la creu i, a més a més, va derrotar els principats i les potestades, exhibint-los públicament. Quin triomf a la creu!
De veritat, hem d'interioritzar aquesta victòria. Pensa en el poder i l'autoritat de Crist! Va glorificar el Pare, i ara, el Pare ens envia a nosaltres. Ens envia a manifestar aquest mateix poder, aquí a la terra. A les esglésies, sí, però també a tot arreu, a totes les nacions, portant aquest missatge de salvació a tothom.
I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?”
Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra per a perdonar els pecats.” I diu al paralític: “Alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
Ningú no me la pren; és que jo la dono voluntàriament, tinc poder de do-nar-la i tinc poder de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del meu Pare.”
Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purifica-ció dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures;
Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, la multitud va quedar impres-sionada pel seu ensenyament,perquè els ensenyava com qui té autoritat i no com els mestres de la Llei.
I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant l’evangeli del Regne i guarint tota mena de malalties i xacres del poble.La seva fama es va estendre per tot Síria, i li portaven tots els malalts afec-tats per diverses malalties i sofrences: endimoniats, epilèptics i paralítics; i els guaria.
Un dia que ell estava ensenyant, hi havia també allí asseguts uns fariseus i uns mestres de la Llei vinguts de tots els pobles de la Galilea, de la Judea i de Jerusalem; i un poder del Senyor el mo-via a guarir.
Qui és aquest que ve d’Edom, de Bosrà, amb vestits vermells? ¿Aquest de vestit magnífic, que camina majestuós i segur de la grandesa del seu poder? “Sóc jo, que proclamo justícia i sóc poderós per a salvar.”
En ser el capvespre, li portaren molts endimoniats; i amb una paraula va ex-pulsar el esperits i va guarir tots els malalts.Així es complia la predicció del pro-feta Isaïes, quan diu: Ell prengué les nostres xacres i es carregà les nostres malalties.
Parlo de Jesús de Natzaret; com Déu l’ha ungit amb l’Esperit Sant i poder, que va passar fent el bé i guarint tots els qui eren dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.
però per virtut de l’Esperit santifi-cador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d’entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre.
D’on se segueix que també pot salvar definitivament tots els qui per mitjà d’ell s’acosten a Déu, ja que viu interce-dint sempre a favor d’ells.
Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança.I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?”
en canvi, per als cridats, tant si són jueus com si són grecs, és poder de Déu i saviesa de Déu.
Aquest, Déu l’ha exalçat amb la seva dreta com a Cap i Salvador, per conce-dir a Israel el penediment i el perdó dels pecats.
Jesús anava per tots els pobles i vilatges i ensenyava a les sinagogues, predicava l’evangeli del Regne i guaria tota mena de malalties i xacres.
Després va cridar els seus dot-ze deixebles i els va donar po-der sobre els esperits impurs, per a ex-pulsar-los, i per a guarir tota mena de malalties i xacres.
Tot m’ho ha donat el Pare, i ningú no coneix bé el Fill, si no és el Pare, i ningú no coneix bé el Pare, si no és el Fill i aquell a qui el Fill el vulgui revelar.
Els homes d’aquell indret, quan el van reconèixer, van fer córrer la veu per tota aquella contrada, li van portar tots els malaltsi li pregaven que, almenys, els deixés tocar la vora del seu mantell; i tots els qui el van tocar es van posar bons.
Llavors hi van acudir grans multituds que duien amb ells coixos, baldats, cecs, muts i molts altres tarats, i els deixaven als peus de Jesús i ell els guaria;i la gent es quedava perplexa de veure com els muts parlaven, els baldats eren restablerts, els coixos caminaven i els cecs hi veien; i glorificaven el Déu d’Israel.
Ara jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta roca edificaré la meva església; i les portes del reialme de la mort no la dominaran.Et donaré les claus del Regne del cel, i allò que lliguis sobre la terra quedarà lligat al cel, i allò que deslliguis sobre la terra quedarà deslligat al cel.”
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.[Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni.]
Us asseguro que tot el que lligueu a la terra quedarà lligat al cel; i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial.Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.”
Aleshores Jesús s’hi acostà i els digué: “M’han estat donats plens poders al cel i a la terra.
Tots es van quedar esbalaïts, tant, que es preguntaven els uns als altres: “Què és això? Un nou ensenyament ple d’autoritat. Fins dóna ordres als esperits impurs i l’obeeixen.”I la seva fama es va estendre de seguida arreu, per tota la regió de Galilea.
i és que, com que n’havia guarits tants, els qui tenien xacres s’abalança-ven damunt d’ell per poder-lo tocar.A més, els esperits impurs, quan el veien, es prostraven davant d’ell i cri-daven: “Tu ets el Fill de Déu.”
Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma.I els digué: “Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?”Però ells estaven esverats de mala manera, i entre ells comentaven: “Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i el llac l’obeeixen?”
i, agafant-la de la mà, li diu: “Talita cum” (que vol dir: Noia, et mano que t’aixequis).A l’instant, la noia, que ja tenia dotze anys, es va aixecar i caminava. Tots es van quedar parats d’estupor.
Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs,
I pertot on anava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell; i tots els qui el tocaven es posaven bons.
Aleshores va fer asseure la gent a terra i, prenent els set pans, va donar gràcies, els partí i els va anar donant als seus deixebles perquè els servissin; i ells els van servir a la gent.Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, va dir que també els servissin.Van menjar-ne fins que van quedar satisfets, i dels trossos que van sobrar n’ompliren set senalles.Eren com unes quatre mil persones. Llavors els va acomiadar.
Jesús, tot mirant-se’ls, va dir: “Per als homes és impossible, però per a Déu no, perquè per a Déu tot és possible.”
Als qui creguin, els acompanyaran aquests senyals: Expulsaran dimonis en el meu nom, parlaran llengües noves,agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts i es posaran bons.”
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimitsi a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?”I la seva fama s’anà escampant per tots els indrets de la comarca.
Una vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home cobert de lepra. Aquest, en veure Jesús, es prosternà fins a terra i li pregava: “Senyor, si vols pots netejar-me.”Jesús va estendre la mà, el tocà i li digué: “Ho vull, queda net”; i a l’instant li desaparegué la lepra.
Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats.” Llavors digué al paralític: “T’ho mano, alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
Quan baixava amb ells, s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus deixebles i una gran concentració del poble de tota la Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,que venien a sentir-lo i a fer-se guarir de les seves malalties. També els turmentats d’esperits impurs quedaven curats.I tota la multitud procurava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que els guaria tots.
Acostant-se, va tocar el fèretre, i els qui el portaven es van aturar. Llavors digué: “Noi, t’ho mano, aixeca’t!”El mort s’incorporà i es va posar a enraonar; i ell el tornà a la seva mare.
En aquella ocasió n’havia guarit molts de malalties, xacres i esperits malignes, i a molts cecs els havia fet el do de la vista.
Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”
Una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys, i que s’havia gastat tot el que tenia en metges, sense que cap aconseguís guarir-la,se li atansà per darrere i li va tocar la borla del mantell. A l’instant se li estroncà l’hemorràgia.Jesús preguntà: “Qui m’ha tocat?” Com que tothom ho negava, Pere i els qui l’acompanyaven van dir: “Mestre, tota la gent t’envolta i t’estreny.”Però Jesús replicà: “Algú m’ha tocat, perquè jo he sentit que de mi s’escapava una força.”La dona, veient-se descoberta, s’hi va acostar tota tremolosa, se li llançà als peus i explicà davant de tot el poble perquè l’havia tocat, i com a l’instant havia quedat guarida.Ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau.”
Jesús va reunir els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tota mena de dimonis i per guarir malalties.Els envià a predicar el Regne de Déu i a curar malalts,
però la gent, en adonar-se’n, el van seguir. Ell els acollí, i els parlava del Regne de Déu i guaria els qui tenien necessitat de salut.
I tothom estava meravellat de la grandesa de Déu. Com que tothom s’ad-mirava dels prodigis que feia, digué als seus deixebles:
Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: “Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel teu nom.”Ell els digué: “Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal.
I jo faré venir damunt vostre la pro-mesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.”
I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat.
Jesús els digué: “Ompliu les gerres d’aigua.” Les van omplir fins a dalt.I els manà: “Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.” Ells n’hi van portar.El cap de servei va tastar l’aigua con-vertida en vi, i com que no sabia d’on procedia –si bé els servents que havien tret l’aigua sí que ho sabien–, va cridar el nuvi
Perquè així com el Pare fa alçar els morts i els dóna vida, també el Fill dóna vida a qui vol.
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.Us puc assegurar del cert que ja arri-ba l’hora, i és ara, que els morts escol-taran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada tindran vida.
Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més.
El que vivifica és l’Esperit; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són esperit i són vida.
Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: “Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.”
El lladre només ve per robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància.
Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.Allò que el meu Pare m’ha confiat val més que tot, i ningú no pot arrabas-sar res de la mà del meu Pare.Jo i el meu Pare som u.”
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.
Us ho asseguro: qui creu en mi també ell farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans; perquè jo me’n vaig al Pare,i tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill.Si demaneu alguna cosa en el meu nom, jo la faré.
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
d’acord amb l’autoritat que li has do-nat sobre tots els homes, per a donar la vida eterna a tots els qui li has confiat.
però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.”
Homes d’Israel, escolteu aquestes paraules: Jesús, el Natzarè, fou l’home acreditat per Déu davant vostre, amb miracles, prodigis i senyals realitzats per Déu per mitjà d’ell entre vosaltres, com ja sabeu.
Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.”
Però Pere li digué: “De plata i d’or, no en tinc; però el que tinc, t’ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, cami-na!”
heu de saber, tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesu-crist, el Natzarè, que vosaltres vau cru-cificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts.
mentre tu estens la mà a fi que es facin guaricions, senyals i prodigis per mitjà del nom del teu sant servent Jesús.”
Per les mans dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots ells formaven un grup unànime que es reunia al pòrtic de Salomó,
Això ho va repetir bastants dies, fins que Pau, ja fastiguejat, s’encarà amb l’esperit i digué: “En nom de Jesucrist, t’ordeno que surtis d’ella”, i a l’instant en va sortir.
Si, doncs, per la falta d’un de sol la mort ha regnat per culpa d’aquest tot sol, amb molta més raó els qui reben l’abundància de la gràcia i del do que justifica regnaran en la vida per mitjà d’un de sol, Jesucrist.
sabent del cert que el Crist ressuscitat de la mort és immortal; la mort ja no té domini sobre ell.La seva mort fou un morir al pecat d’una vegada per sempre; però la seva vida és un viure per a Déu.
I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres.
Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.
I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
i com d’incomparable és la seva po-tència envers vosaltres, els creients, operant amb aquella força poderosaque va desplegar en el Crist, quan el va ressuscitar d’entre el morts i el féu seure a la seva dreta dalt del cel,molt per damunt de tot principat, autoritat, poder i domini, i de qualsevol altra dignitat que es pugui constituir, no sols en el món actual, sinó també en el món que vindrà.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls,i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell;i ell és abans de totes les coses, i totes les coses subsisteixen en ell.
perquè Déu va voler que habités en ell tota la plenitud,i per mitjà seu reconciliar amb ell tot l’univers, pacificant amb la sang de la seva creu, per mitjà d’ell, tant les coses que són sobre la terra com les del cel.
Perquè en ell habita tota la plenitud de la divinitat corporalment,i vosaltres heu arribat a la plenitud en ell, que és el cap de tot principat i tota potestat.
Perquè la nostra predicació evangèlica no vingué a vosaltres solament de paraula, sinó també amb poder, amb Es-perit Sant i amb molt plena seguretat. Prou sabeu el que fèiem per amor vostre quan érem entre vosaltres.
Aquests pagaran la pena d’una perdi-ció eterna, lluny de la presència del Senyor i de l’esplendor de la seva força,
És ben certa i digna de crèdit aquesta afirmació: que Crist Jesús va venir al món per salvar els pecadors, i entre ells jo sóc el primer;però, precisament per això es va compadir de mi, per tal que Crist Jesús demostrés en mi, que sóc el primer, tota la seva generositat, servint d’exemple als qui aniran creient en ell per a la vida eterna.Al Rei dels segles, al Déu únic, im-mortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.
però manifestada ara per mitjà de l’aparició del nostre Salvador, Crist Jesús, que primer ha anul·lat la mort i després ha irradiat la vida i la im-mortalitat per mitjà de l’evangeli,
Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n’ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable,i alliberar tots els qui per la por de morir es mantenien esclaus tota la vida.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
“ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”
Que també Crist va morir una sola vegada pels pecats, un innocent pels culpables, a fi de portar-vos a Déu; va patir la mort en la carn, però va rebre la vida en l’esperit,
Qui practica el pecat és del diable, ja que el diable peca des del començament. És per això que s’ha manifestat el Fill de Déu: per posar fi a les obres del diable.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.I, qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Totpoderós.