Categoria
71 Versicles bíblics sobre el poder de la paraula
El que dic sempre serà el reflex veritable del que porto per dins. No puc dir que serveixo a Déu si les meves paraules maleeixen la seva creació. Hi ha un poder impressionant en cada cosa que dic, el Senyor li ha atorgat a la meva llengua un gran poder, i depèn de mi fer-ne un bon ús. I això, sens dubte, ho aconseguiré amb l'ajuda de l'Esperit Sant, que em guiarà perquè m'expressi de la manera que agrada al cor del meu Pare Celestial, no dient coses vanes, que no edifiquen i contaminen l'ànima, sinó tot allò que prové de la saviesa de l'Altíssim.
Cada dia m'he de cuidar de fer comentaris que vagin en contra dels principis i manaments del Senyor. He d'apartar de mi tot tipus de xafarderies, cizaña, calúmnies i, en canvi, ser pacífic i procurar estar en harmonia amb tots els que m'envolten, perquè així en el meu interior sempre flueixi l'autèntic Jesús, i puguin ser agradables les paraules de la meva boca.
Recordo que, només parlant en nom de Jesús, tot es pot transformar. Puc salvar una vida si estic disposat a ser guiat per l'Esperit de Déu en tot moment. He d'usar per al bé tot el que l'Etern ha dipositat en el meu ésser i servir amb amor al meu proïsme, sent una extensió de Jesús a la terra on habito.
Quan passi per l'adversitat, m'adonaré del poder immens de les meves paraules i diré: "Vigilaré les paraules que surten de la meva boca". Aquesta és una oportunitat de morir a mi mateix i viure per a Jesús.
Les meves paraules han de demostrar el poder de la gràcia de Déu i la vida en l'Esperit Sant en la meva vida. Que Déu em capaciti per utilitzar la llengua com a instrument del seu poder i la seva gràcia salvadora.
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira.
ja que tots fallem en moltes coses. Si algú no falla mai quan parla, aquest és un home perfecte, capaç de dominar també tot el cos.
Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.
perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
dels qui diuen: “Per la llengua ens imposarem; tenim els nostres llavis a favor, qui ens pot dominar?”
La boca del neci és la seva ruïna, els seus llavis són un parany per a la seva pròpia vida.
en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa,
El cor de l’intel·ligent busca la ciència, la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi;
Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.
Les paraules de la boca del savi guanyen favor, però els llavis del neci li causen la ruïna:
I quan us hi portin, no us preocupeu pel que heu de dir ni per com ho direu, perquè en el moment precís us seran inspirades les paraules que haureu de dir,
Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira.Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
Guarda’t la llengua del mal, i els teus llavis de parlar amb en-gany.Aparta’t del mal i fes el bé, busca la pau i segueix-la.
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.L’home bo, de la bondat que atresora en treu el bé; i l’home dolent, de la maldat que atresora en treu el mal.Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem:
La meva llengua repetirà els teus preceptes, perquè tots els teus manaments són justos.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
Amb la llengua beneïm el Senyor i Pare, i amb la llengua maleïm els homes que Déu ha creat a imatge seva.De la mateixa boca en surt benedicció i maledicció. Germans meus, això no pot ser.
Quan falta la llenya, el foc s’apaga, i on no hi ha xafarder, s’acaba la discòrdia.El carbó per a fer brases; la llenya per a fer foc; i el busca-raons per a encendre baralles.
El Senyor Etern m’ha donat un parlar instruït perquè amb paraules sàpiga sos-tenir el cansat. Matí rere matí desperta la meva oïda perquè estigui atent com els deixebles.
No és allò que entra per la boca el que embruta l’home, sinó que és allò que surt de la boca el que l’embruta.”
¿Has vist un home sempre disposat a parlar? Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell.
No et precipitis en el parlar, ni tingui pressa el teu cor a fer alguna promesa davant Déu, perquè ell és al cel i tu sobre la terra; per tant, que siguin po-ques les teves paraules,
Més val el pobre que segueix el camí de la integritat que l’home de llavis ofensius, ni que sigui ric.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!
Qui sap estalviar paraules té ente-niment, i el d’esperit reposat té talent.Fins el neci, si calla, passa per savi; i per intel·ligent quan clou els llavis.
que esmolen la seva llengua com una espasa, llancen com fletxes la seva paraula enverinada;
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Germans meus, no sigueu molts a fer de mestres, sabent que us ex-poseu a un judici més sever,ja que tots fallem en moltes coses. Si algú no falla mai quan parla, aquest és un home perfecte, capaç de dominar també tot el cos.
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia.