Categoria
98 Versets sobre el Poder de l'Oració contra el Mal
Confesseu-vos les ofenses mútuament i pregueu els uns pels altres, a fi que sigueu guarits. L’oració fervent del just és molt poderosa:
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.
Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.
Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
i tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill.
Si demaneu alguna cosa en el meu nom, jo la faré.
perquè els ulls del Senyor guaiten els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries, però el Senyor s’encara amb els qui fan el mal.”
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
Quan Daniel va saber que l’edicte era confirmat es va retirar a casa seva i, obrint les finestres de la cambra alta orientades vers Jerusalem, es posava de genolls tres vegades al dia, pregant i lloant el seu Déu, tal com ho havia fet sempre.
Senyor, escolta la meva pregària, para atenció a la meva súplica, segons la teva fidelitat, contesta’m, per la teva equitat;
perquè sé que gràcies a les vostres oracions, i amb l’ajuda de l’Esperit de Jesucrist, tot contribuirà al meu alliberament.
i obtenim qualsevol cosa que li demanem, perquè complim els seus manaments i fem allò que li agrada.
Jabés havia invocat el Déu d’Israel, i digué: “Si vols omplir-me de benediccions, engrandeix el meu territori; fes que la teva mà estigui amb mi i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.” I Déu li va concedir el que havia demanat.
S’esdevingué per aquell temps que ell se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant Déu.
Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor que inspira l’Esperit, que us feu solidaris de la meva lluita per mitjà de les vostres pregàries a Déu en favor meu,
Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
Tot i així, Senyor, Déu d’Israel, para atenció a la pregària i a la súplica del teu servent, i escolta el clam i la súplica que el teu servent eleva davant teu avui;
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial.
Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
Que la meva oració sigui encens davant teu, i les mans que alço a tu, l’ofrena vespertina.
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us serà concedit.
si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
El Senyor va escoltar la veu d’Elies, i l’ànima del noi va tornar dintre d’ell i va tornar a la vida.
De manera que tenien Pere ben guar-dat a la presó; però l’església dirigia una oració constant a Déu a favor d’ell.
Aquell dia no us caldrà preguntar-me res. Us ho asseguro: el que demaneu al Pare en el meu nom, us ho concedirà.
Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:
canvià el temporal en bonança, i les seves onades s’aquietaren.
Aleshores s’alegraren per la calma, i els conduí al port que desitjaven.
Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
“Torna-te’n i digues a Ezequies, diri-gent del meu poble: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He sentit la teva pregària, he vist les teves llàgrimes, i he decidit guarir-te. D’aquí a tres dies podràs pujar al temple del Senyor.
En la meva angoixa, invocava el Senyor, implorava el meu Déu; del seu santuari estant va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava va ressonar a la seva orella.
Ell se’l va quedar mirant i ple de ba-sarda preguntà: “Què hi ha, Senyor?” Ell li contestà: “Les teves oracions i les teves almoines han pujat com un memo-rial davant Déu.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
¿Algú d’entre vosaltres està afligit? Que faci oració. ¿Algú està alegre? Que canti lloances.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
els faré venir a la meva muntanya santa i els ompliré d’alegria a la meva casa d’oració. Els seus holocaustos i sacrificis seran acceptats en el meu al-tar, perquè la meva casa serà anomena-da casa d’oració per a tots els pobles.”
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
Invoca Déu, i ell li atorga el seu favor, li deixa veure el seu rostre amb alegria, i així restitueix al mortal la seva justícia.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Vetlleu, doncs, i pregueu tothora per aconseguir escapar de tot el que ha de venir i poder mantenir-vos ferms davant el Fill de l’Home.”
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
“Vés i digues a Ezequies: El Senyor, el Déu de David, el teu avantpassat, diu això: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes i he decidit allargar-te la vida quinze anys més.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
No sou vosaltres els qui m’heu es-collit, sinó que jo us he escollit a vosaltres i us he encarregat que aneu i do-neu fruit, i que el vostre fruit sigui durador a fi que tot el que demaneu al Pare, en el meu nom, us ho concedeixi.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
No et precipitis en el parlar, ni tingui pressa el teu cor a fer alguna promesa davant Déu, perquè ell és al cel i tu sobre la terra; per tant, que siguin po-ques les teves paraules,
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Per la meva part, lluny sigui de mi pecar contra el Senyor deixant de pregar per vosaltres, ans procuraré dirigir-vos pel camí bo i recte.
Però de dia confirma el Senyor la seva gràcia, i de nit estarà en mi el seu càntic, i una oració al Déu vivent.