100 Versets bíblics sobre el poder del Testimoni

Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir.

però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.”

Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.

sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;

La meva boca proclamarà que ens has fet justícia, i a tothora, que ens has salvat mol-tes vegades, tantes que no puc saber quantes.

M’endinsaré en les proeses del Senyor, recordaré la teva justícia, que sols és teva.

i vosaltres també testificareu, perquè esteu en mi des del principi.

Així, doncs, que no et faci vergonya testificar del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Al contrari, disposa’t a compartir sofrences per causa de l’e-vangeli, amb el suport poderós de Déu;

Doncs, tot aquell qui es declari a favor meu davant dels homes, sàpiga que també jo em declararé a favor seu davant del meu Pare celestial;

i els digué: “Aneu per tot el món i prediqueu l’Evangeli a tota criatura.

Veniu, fidels de Déu, escolteu, i us contaré el que ha fet per mi.

Qui creu en el Fill de Déu té el tes-timoniatge dintre seu. Qui no creu en Déu el deixa per mentider, ja que no ha cregut el testimoniatge que Déu ens ha donat referent al seu Fill.

Davant dels reis parlaré dels teus dictàmens, i no en tindré pas vergonya.

Nosaltres no podem pas deixar de parlar del que hem vist i sentit.”

Vosaltres sou els meus testimonis –diu el Senyor–, i el meu servent que jo he escollit perquè comprengueu i con-fieu en mi i entengueu que jo sóc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap més.

Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.

ja que has de ser testimoni d’ell, davant tots els homes, de tot allò que has vist i sentit.

Proclamaré el teu nom als meus germans, enmig de la congregació et lloaré.

Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,

Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.

Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe en-cara parla després de mort.

Això vol dir que la fe ve de l’escolta, i l’escolta a través de la paraula de Crist.

I així s’ha refermat entre vosaltres el testimoniatge de Crist,

Molts samaritans d’aquella ciutat van creure en ell per la paraula de la dona, que donava aquest testimoniatge: M’ha dit tot el que he fet.

Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin.

Prou que es nota que sou una carta de Crist redactada per nosaltres, que no és escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu vivent; no és gravada en plaques de pedra, sinó en plaques de carn dins els cors.

això que hem vist i sentit, us ho anun-ciem també a vosaltres, a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres. I la nostra comunió és amb el Pare i el seu Fill Jesucrist.

però el Consolador, l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en el meu nom, ell us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que jo us he dit.

I nosaltres som testimonis d’aquests fets, i també ho és l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.”

No he amagat la teva salvació en un racó del cor; he proclamat la teva fidelitat i la teva justícia, no m’he callat la teva bondat i mi-sericòrdia davant la gran congre-gació.

Així, doncs som ambaixadors de Crist, i és com si Déu exhortés per mitjà nostre. Us preguem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu.

Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,

Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,

El fet és que, des de vosaltres, ha ressonat la paraula del Senyor, i no tant sols a la Macedònia i a l’Acaia, sinó que s’ha estès pertot arreu la fe que teniu envers Déu, de manera que no ens cal afegir-hi res;

“Torna-te’n a casa teva i explica tot el que Déu t’ha fet.” L’home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.

El mateix Esperit s’uneix al nostre esperit per assegurar-nos que som fills de Déu.

vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;

I nosaltres ho hem vist i testifiquem que el Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món.

Perquè així ens ho ha manat el Senyor: T’he posat per llum dels gentils, perquè portis la salvació fins als límits de la terra.”

proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,

Jo, germans, quan vaig venir a vosaltres a anunciar-vos el testimo-niatge de Déu, no vaig venir amb llen-guatge de superioritat o de saviesa.

Em vaig proposar no saber altra cosa entre vosaltres sinó Jesucrist, i aquest, crucificat.

Et ben asseguro que parlem d’allò que sabem, i donem testimoniatge del que hem vist, però no accepteu el nostre testimoniatge.

Que ho diguin els redimits del Senyor, els qui ha arrencat del poder de l’opressor

Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;

Us asseguro que tot aquell qui es de-clari a favor meu davant els homes, també el Fill de l’Home es pronunciarà a favor seu davant els àngels de Déu.

Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l’evangeli de la gràcia de Déu.

Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix;

si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.

Conforme al teu amor, aferma’m la vida i guardaré el dictamen dels teus llavis.

I aquest evangeli del Regne serà predicat arreu del món com a testimoniatge per a tots els pobles; i llavors vindrà la fi.

predica la paraula, repeteix-la a temps i fora de temps, procura ser convincent, reprèn i exhorta pacientment i amb bon mestratge.

però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist.

Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,

Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.

I aquell dia direu: “Doneu gràcies al Senyor, proclameu el seu nom, feu co-nèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels!

No moriré, sinó que viuré per testimoniar les gestes del Senyor;

Si d’alguna cosa podem estar orgu-llosos, és del testimoniatge de la nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb tot-hom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l’honestedat que ve de Déu, sense pretensions de saviesa humana.

Perquè el qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules, el Fill de l’Home s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria, i amb la del Pare i amb la dels sants àngels.

Una nit el Senyor, en una visió, digué a Pau: “No tinguis por, segueix parlant i no callis,

que jo sóc amb tu i ningú no intentarà fer-te mal, perquè hi tinc molt poble meu en aquesta ciutat.”

Joan dóna testimoniatge d’ell i el proclama dient: “Aquest és aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, és superior a mi, perquè existia abans que jo.

sinó que, tal com fórem aprovats de Déu perquè se’ns confiés la predicació de l’evangeli, així vam parlar, no pas com qui vol complaure els homes, sinó Déu, que examina els nostres cors.

per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,

Qui accepta el seu testimoniatge cer-tifica que Déu és veraç.

Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts.

I el testimoniatge és aquest: que Déu ens ha donat vida eterna, i aquesta vida radica en el seu Fill.

Vosaltres en sou testimonis, de tot això.

Jo, Joan, germà vostre i coparticipant en la tribulació, el reialme i la perse-verança per Jesús, vaig anar a raure a l’illa anomenada Patmos, per causa de la paraula de Déu i el testimoniatge de Jesús.

per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.

He pres per herència perpètua els teus preceptes, perquè són l’alegria del meu cor.

Vosaltres examineu les Escriptures perquè us penseu trobar-hi la vida eter-na, i elles són les que donen testimo-niatge de mi,

Per això, també nosaltres donem grà-cies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l’acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres, els creients.

i, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns germans a presència dels regidors de la ciutat, cridant: “Aquests que han revolucionat el món també han vingut aquí,

ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.

Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.

Tot i així, es van quedar allí força temps, parlant amb decisió, confiats en el Senyor, que confirmava el seu mis-satge de gràcia permetent que per mitjà de les seves mans es realitzessin senyals i prodigis.

D’una generació a l’altra celebren les teves obres i divulguen els teus prodigis.

i per mi també, perquè Déu em guiï en allò que he de dir, amb llibertat per a fer conèixer el propòsit ocult de l’Evangeli,

així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat.

Jo testifico de mi mateix, cert, però el Pare que m’ha enviat també testifica de mi.”

Exhorto, doncs, els ancians de la vostra comunitat, ja que compar-teixo la mateixa responsabilitat i sóc testimoni de les sofrences del Crist, i par-tícip de la glòria que ha de ser revelada:

Perquè, el fet de predicar l’evangeli no és cap motiu d’orgull per a mi, ja que hi estic obligat, i pobre de mi si no evan-gelitzés!

Aquest Jesús, Déu l’ha ressuscitat, i tots nosaltres en som testimonis.

i us faran comparèixer davant de governants i de reis per causa meva, a fi que doneu testimoniatge davant d’ells i davant dels pagans.

Feliços els qui observen els seus preceptes i el busquen amb tot el cor,

Així com tu m’has enviat al món, també jo els he enviat al món.

per a fer conèixer als mortals els teus prodigis i el gloriós esplendor del teu regnat.

Pere i els apòstols van respondre: “Cal obeir Déu abans que els homes.

Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Si tu tens paraules de vida eterna,

i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.”

No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.

Els dispersats, per la seva part, anaven d’un lloc a un altre lloc anunciant la paraula de la bona nova.

Que en són, de bells, damunt les mun-tanyes, els peus del missatger que duu bones notícies, que pregona la pau, que porta bones noves de felicitat, que anun-cia la salvació, que diu a Sió: “El teu Déu ja regna!”

Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist.

Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist

Però aixeca’t i posa’t dret. Justament m’he aparegut a tu per això: per desig-nar-te ministre i testimoni del que has vist de mi i del que et faré veure

però si és en tant que cristià, que no se n’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu en aquest nom.

Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.

Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.

perquè la Vida s’ha fet patent i l’hem vista, i ho testifiquem i us anunciem la Vida eterna, la que estava amb el Pare i que se’ns ha manifestat,

Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.”

El qui testifica aquestes coses diu: “Cert, vinc de seguida.” Amén. Vine, Senyor Jesús!

Glorifiqueu amb mi el Senyor, i exalcem unànimes el seu nom.

A mi, que sóc menys que el més petit de tots els sants, se m’ha concedit aquesta gràcia: anunciar als gentils la riquesa incalculable de Crist,

Però ell replicà: “Més aviat feliços els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.”

Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,

ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.