Categoria
79 Versets de la Bíblia sobre el Poder de l'Oració
Pensa que la teva oració té una força increïble. Un cristià que resa sap que Déu té el poder d'intervenir en qualsevol situació. Resar és parlar amb Déu, és confiar-li els teus sentiments amb el cor obert, sense amagar res. De fet, és precisament quan et mostres vulnerable davant del teu Pare amorós que passen coses meravelloses. Ell escolta el teu clam i es manifesta en qualsevol necessitat que tinguis.
Si no reses, no tens relació amb l'Esperit Sant i et converteixes en una presa fàcil per a l'enemic. Per això, la teva vida diària ha de dependre del poder de l'oració. És quan t'agenolles als peus de Jesús que reconeixes el seu poder i la seva autoritat, i llavors comences a veure com tot canvia al teu voltant.
L'oració és una de les armes més poderoses que tenim. Les nostres oracions tenen molta força! Déu les utilitza per actuar i fer miracles. Recorda que serveixes al Déu totpoderós. Demana amb fe, demana sovint i espera la seva intervenció.
El poder de l'oració no prové de tu. El poder està en Jesús; ell és qui respon a l'oració i fa realitat allò que sembla humanament impossible. Però compte! L'oració és una petició, no una exigència ni una ordre a Déu. Jesús atén l'oració quan glorifica el Pare.
(Joan 14:13-14) «Tot el que demaneu en el meu nom, jo ho faré, perquè el Pare sigui glorificat en el Fill. Si em demaneu alguna cosa en el meu nom, jo ho faré.»
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
i tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill.
Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
i tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill.
Si demaneu alguna cosa en el meu nom, jo la faré.
Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us serà concedit.
Confesseu-vos les ofenses mútuament i pregueu els uns pels altres, a fi que sigueu guarits. L’oració fervent del just és molt poderosa:
En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.
Eliseu es va posar en oració i digué: “Senyor, et prego que li obris els ulls perquè hi vegi.” El Senyor va obrir els ulls del criat, i va veure el turó ple de cavalls i carros de foc tot al voltant d’Eliseu.
El Senyor li digué: “He sentit la pregària i la súplica que has fet a la meva presència; he santificat aquest temple que tu has construït, perquè el meu nom hi sigui perpètuament i els meus ulls i el meu cor hi siguin en tot moment.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Quan pregueu, eviteu de parlotejar com fan els pagans, creguts que a còpia de paraules es faran escoltar.
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
I jo que, ofuscat, havia dit: “Estic exclòs de la teva presència.” Però has escoltat la meva súplica, quan jo clamava a tu.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Aquests, en ser allà baix, van pregar per ells, a fi que rebessin l’Esperit Sant;
Pere va fer sortir tothom a fora i agenollant-se es posà a orar, i adreçant-se a la morta digué: “Tabita, aixeca’t!” Ella obrí els ulls i, en veure Pere, es va asseure.
Va resultar que el pare de Publi feia llit perquè patia febres i disenteria. Pau va anar a veure’l i pregà imposant-li les mans, i el va guarir.
En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.
Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
No sou vosaltres els qui m’heu es-collit, sinó que jo us he escollit a vosaltres i us he encarregat que aneu i do-neu fruit, i que el vostre fruit sigui durador a fi que tot el que demaneu al Pare, en el meu nom, us ho concedeixi.
Però de dia confirma el Senyor la seva gràcia, i de nit estarà en mi el seu càntic, i una oració al Déu vivent.
Estimat, jo prego perquè totes les coses et vagin bé i tinguis bona salut, talment com n’és de pròspera la teva espiritualitat.
Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran.
Perquè tot aquell qui demana, obté: qui busca, troba; i, a qui truca, li obren.
Senyor, escolta la meva pregària, para atenció a la meva súplica, segons la teva fidelitat, contesta’m, per la teva equitat;
perquè sé que gràcies a les vostres oracions, i amb l’ajuda de l’Esperit de Jesucrist, tot contribuirà al meu alliberament.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom;
vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.
Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits.
De manera que tenien Pere ben guar-dat a la presó; però l’església dirigia una oració constant a Déu a favor d’ell.
Es mantenien constants en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió fraternal i en el partiment del pa i en les oracions.
Escolta la meva pregària, Senyor, posa atenció al meu clam. No siguis insensible a les meves llàgrimes, perquè per a tu jo sóc un foraster, un pelegrí, com tots els meus pares.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
i nosaltres ens podrem dedicar plenament a l’oració i al ministeri de la paraula.”
perquè els ulls del Senyor guaiten els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries, però el Senyor s’encara amb els qui fan el mal.”
si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.
mitjançant l’oració i la súplica, pregant constantment en l’Esperit, i, si cal, vetllant amb constància, pregant per tots els creients,
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats.
Tots ells estaven estretament units, dedicats constantment a l’oració, amb algunes dones i Maria, la mare de Jesús, i els germans d’ell.
i obtenim qualsevol cosa que li demanem, perquè complim els seus manaments i fem allò que li agrada.
Oh Déu nostre, ¿no els aplicaràs el que és just? Perquè no tenim prou força per a oposar-nos a tan gran multitud com la que ve contra nosaltres, i no sabem què hem de fer. Però la nostra mirada es gira cap a tu.”
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial.
Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.”
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor que inspira l’Esperit, que us feu solidaris de la meva lluita per mitjà de les vostres pregàries a Déu en favor meu,
I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran.
Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren.
Avançant-me a l’albada vinc a im-plorar-te; en les teves promeses tinc con-fiança.
Els meus ulls s’han anticipat a les rondes nocturnes per meditar en la teva paraula.
Dono gràcies a Déu, a qui tributo l’a-doració que em ve dels avantpassats, amb netedat de consciència, quan en les meves oracions et tinc present constantment nit i dia.