Que bé és saber que, malgrat els cops que ens pot donar la vida, tenim i comptem amb el poder de Déu a les nostres vides. Com a fills de Déu, mai estem sols davant de cap circumstància. Déu és present sempre; el Senyor va davant teu lluitant les teves batalles i omplint-te del seu poder perquè obtinguis la victòria en aquesta situació que estàs travessant.
A 2 Corintis 12:9-10, Déu et diu que et bastis en la seva gràcia perquè el seu poder es perfecciona en la teva debilitat. És preciós saber que, enmig d'això que vius, els teus problemes, la teva debilitat, Déu hi és, perfeccionant el seu poder en la teva vida.
Déu ens revesteix del seu poder. A Lluc 24:49 diu: "I ara us enviaré allò que el meu Pare ha promès; però vosaltres quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de poder d'allà dalt". Comptem amb un Déu totpoderós, per a Déu no hi ha res impossible, ell pot fer el que sigui. Confia en ell i Déu obrarà en la teva vida.
Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
Des d’allà, però, quan buscaràs el Senyor, el teu Déu, el trobaràs, si el cerques amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Que ens puguem alegrar de la teva victòria, i alçar estendards al nom del nostre Déu. El Senyor acompleixi totes les teves peticions.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.
Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
Només que reverencieu el Senyor i el serviu fidelment amb tot vostre cor, atès que heu comprovat quantes grans coses ha fet ell a favor vostre.
Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
Però jo cantaré el teu poder i aclamaré la teva bondat a l’albada, perquè has estat la meva defensa i el meu refugi el dia de l’angoixa.
Us donaré un cor nou i posaré un esperit renovat dins de vosaltres; trauré del vostre cos aquest cor de pedra i us donaré un cor de carn.
de fer la teva voluntat. Déu meu, em deleixo en la teva Llei, ben endins del cor la tinc guardada.
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Entrem, doncs, al seu habitatge, postrem-nos davant l’escambell dels seus peus.
Alça’t, Senyor, vine al lloc on sojornaràs, tu i l’arca del teu poder.
Que els teus sacerdots es vesteixin de gala i els teus fidels esclatin en crits de joia.
Hi hagué molta alegria entre el poble per la contribució voluntària que s’ha-via fet, perquè s’havia ofert sincerament i de tot cor al Senyor; i també el rei David en va tenir una gran alegria.
Glorifica el Senyor, ànima meva.
Vull lloar el Senyor mentre visqui, cantaré salms al meu Déu mentre existeixi.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
De part teva em diu el cor: “Busqueu la meva presència.” La teva presència, Senyor, l’estic buscant.
i fent que els gentils glorifiquin Déu per la seva misericòrdia, tal com diu l’Escriptura: “Per això et lloaré entre les nacions i cantaré salms al teu nom.”
esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor,
Lloeu el Senyor, perquè és bo cantar salms al nostre Déu, que és agradable una adient lloança.
de ser servidor de Crist Jesús entre els gentils, ministrant l’evangeli de Déu, per tal que l’ofrena que són els gentils, santificada per l’Esperit Sant, li sigui acceptable.
Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments.
Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.
Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.
El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.
La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?