Categoria
VERSÍCLES PER A LES OFRENES
L'ofrena és l'acció de donar, i és agradable als ulls de Déu. Quan prepares la teva ofrena, pensa que ha de ser el millor que tinguis i, sobretot, fer-ho amb la millor intenció de cor. Ha de ser un acte gojós i alegre, perquè Déu ens ha donat moltíssim més i, fins i tot quan no ho mereixem, ens ha beneït en abundància.
Si dones només el que et sobra, ja saps que la vida serà igual de generosa amb tu. Hem de donar com si fos per a nosaltres mateixos, no per obligació ni tampoc perquè ens sigui retornat. Hem de donar sense presumir, no buscant que ens lloïn per fer-ho. Que no sàpiga la mà esquerra el que fa la dreta.
El nostre Senyor estima qui dóna amb alegria, perquè Ell coneix els nostres cors. Cadascú que doni com ha proposat en el seu cor: no amb tristesa, ni per necessitat, perquè Déu estima el donador alegre (2 Corintis 9:7). Ofrenar és donar com a senyal d'adoració una part del que Déu ens va donar primer. Quan Déu dóna, ho fa de forma abundant i generosa.
Així doncs, quan ofrenes de cor, obres les portes perquè Déu et doni de forma sobreabundant. Com més dones, més reps.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,
no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.
Ara bé, jo us advertia que no tingués-siu tractes amb ningú, tot i que tingui el tractament de germà, si és llibertí, usu-rer, idòlatra, difamador, embriac o lla-dre; amb homes d’aquesta mena no heu de compartir-hi ni la taula.
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;
Si se us presenta algú que no porti aquesta doctrina, no l’acolliu pas a casa, ni li feu bona rebuda,
perquè, qui li dóna la benvinguda s’implica en les seves males accions.
Plora més i més a la nit, amb llàgrimes que li cobreixen les galtes; no té ningú que la consoli, entre tots els seus amants: tots els seus amics li han estat infidels, s’han tornat enemics seus.
Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.
Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia.
Us recomanem, germans, en nom del Senyor Jesucrist, que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi els preceptes que heu rebut de part nostra.
La riquesa proporciona molts amics, en canvi, el pobre fins de l’únic amic es veu privat.
Al qui fomenti divisions, quan l’hagis amonestat un parell de vegades, digues-li que se’n vagi;
ja saps que aquest tal està trastornat i segueix pecant, i es condemna ell mateix.
que el pervers és abominat pel Senyor, mentre que els rectes frueixen de la seva intimitat.
va sortir a trobar-lo el vident Jehú, fill d’Hananí, i digué al rei Josafat: “¿Tens dret d’ajudar el malvat i estimar els qui odien el Senyor? A causa d’això, el Senyor està indignat contra tu.
Qui conrea la seva terra s’atipa de pa, però qui va darrere foteses s’atipa de misèria.
No m’assec amb els falsaris, i no entro en tractes amb conspi-radors;
detesto els aplecs dels malèfics, i amb els dolents no hi vull con-viure.
Si algú no vol fer cas d’això que us diem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i feu-li el buit, perquè se n’avergonyeixi,
però no el tracteu com un enemic, sinó corregiu-lo com un germà.
Val més la saviesa que les armes de guerra, però un sol error destrueix molta cosa bona.
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;
ans es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia.
Serà com un arbre arrelat entre recs d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i el seu fullatge mai no s’em-musteeix: tot el que emprengui anirà per bé.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres?
Oh Déu, extermina els malvats i allunya de mi els homes sangui-naris,
els qui malparlen de tu insidiosament; enemics teus que s’alcen en va.
¿Que no he d’odiar, Senyor, els qui t’odien, i avorrir els qui es rebel·len contra tu?
Els detesto amb tota l’ànima, els considero enemics meus.
Corríeu prou bé: qui us ha entrebancat perquè no seguíssiu la veritat?
Aquesta persuasió no ve pas d’aquell qui us va cridar.
Una mica de llevat fermenta tota la pasta.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,
que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.
Però tu, home de Déu, fuig de tot això i segueix la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la constància, la bondat.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Fill meu, quan els pecadors et vulguin seduir, no cedeixis pas.
Si et diuen: “Vine amb nosaltres, farem conxorxa de sang, espiarem sense motiu l’innocent;
engolim-los de viu en viu, com el sepulcre; sencers, com els qui davallen a la fossa.
Arrambarem amb rics tresors de tota mena, omplirem de botí la nostra casa.
Uneix la teva sort a la nostra i tinguem tots una mateixa bossa.”
Tu, fill meu, no vulguis seguir per la seva via, retén el teu peu fora dels seus camins,
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
Per això els sembla estrany que no vulgueu córrer amb ells l’acostumat desbordament de llibertinatge, i llavors us insulten.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Defuig les passions jovenívoles, però busca amb afany la justícia, la fe, l’a-mor, la pau, amb tots els qui invoquen el Senyor amb cor sincer.
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
sense seny, sense paraula, sense cor i sense pietat.
Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.