Categoria
115 Versicles sobre les primícies i ofrenes
T'imagines oferir a Déu el millor que tens, allò que més valores? Les primícies són precisament això, una mostra de gratitud i adoració, un reconeixement que tot el que tinc prové d'Ell.
Pensa en els primers fruits de la terra, en allò que has collit amb més il·lusió... Donar-ho a Déu és un acte de confiança, de dependència en la Seva providència. És reconèixer que Ell és el veritable amo i proveïdor de tot.
Però va més enllà dels fruits de la terra, oi? Les primícies són també el nostre temps, els nostres talents, els nostres recursos... És posar a Déu al centre de les nostres decisions, prioritzar-lo en totes les àrees de la vida.
Quan li donem a Déu el primer lloc, li estem dient que confiem en Ell, que desitgem la seva guia en tot el que fem. Com diu a Santiago 1:18 (BTI), "Per la seva voluntat ens ha fet néixer mitjançant el missatge de la veritat, perquè siguem com les primícies de tot el que ha creat". Quina responsabilitat i alhora quin privilegi!
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Però el fet és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia d’a-quells que són morts.
Si les primícies són consagrades, també ho és la massa; i si l’arrel és consagrada, també ho són les branques.
De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.
“Parla als fills d’Israel i els diràs: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us vaig a donar, i hàgiu fet la sega, dureu al sacerdot una garba com a primícies de la vostra sega.Ell presentarà la garba davant el Senyor per tal que sigui acceptada a favor vostre; l’endemà del dissabte, la gron-xarà el sacerdot.
Les primícies de tota mena, i tota ofrena alçada de tots els vostres presents, seran per als sacerdots. També donareu als sacerdots les primícies de tot el que molgueu, a fi que la benedicció reposi damunt la vostra casa.
“Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, la posseeixis i t’hi hagis establert,prendràs part de les primícies de tots els fruits de la terra que cullis al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i els posaràs en una cistella i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit per a estada del seu nom.
I això no és tot: també nosaltres, que tenim les primícies de l’Esperit, geme-guem interiorment tot esperant amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos,
Li donaràs les primícies del teu blat, del teu vi i del teu oli, amb les primícies de l’esquilada de les teves ovelles.
Les millors parts de l’oli, la millor part del vi i del blat, les primícies que ells ofereixen al Senyor, jo te les dono a tu.Els primers fruits de les collites de les seves terres que ofereixen al Senyor, seran per a tu; tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar.
Jesús els digué: “Us asseguro que vosaltres, els qui m’heu seguit, quan arribi la renovació universal, quan el Fill de l’Home s’assegui en el seu tron de Glòria, vosaltres us asseureu també en dotze trons per a jutjar les dotze tribus d’Israel.
D’igual manera la festa de la Sega, de les primícies del teu treball, del que hauràs sembrat al camp. Igualment com la festa de la Collita, en acabar l’any, quan recullis del camp els fruits del teu treball.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,
Si bé les podeu presentar com a ofre-na de primícies al Senyor, no les podeu fer pujar a l’altar com a fragància agra-dable.
“Em consagraràs tot primogènit, tot pri-mer nascut d’entre els fills d’Israel, tant si és home com si és bèstia, perquè és meu.”
No diferiràs l’ofrena de les teves co-llites ni del teu cup. El primogènit dels teus fills me l’oferiràs a mi.
I ens vam obligar a presentar al tem-ple del Senyor, cada any, les primícies de la nostra propietat, els primers fruits de tots els arbres,i a portar-hi, davant els sacerdots de servei en el temple del nostre Déu, els primogènits dels nostres fills i del nostre bestiar, com és escrit en la Llei, i els primogènits de les nostres vaques i de les nostres ovelles;també a presentar als sacerdots, als estatges del temple del nostre Déu, les nostres contribucions en espècies: les primícies de les nostres fornades, de la fruita de tots els arbres, del vi i de l’oli; també a donar als levites el delme de les nostres possessions, i els levites tindrien el dret de recaptar el delme a tots els nostres pobles.
I ens vam obligar a presentar al tem-ple del Senyor, cada any, les primícies de la nostra propietat, els primers fruits de tots els arbres,
Quan haureu entrat a la terra i haureu plantat diversitat d’arbres fruiters, tindreu els seus fruits com a incircumcisos. Durant tres anys seran per a vosaltres com a incircumcisos, i no en menjareu.El quart any, tot el seu fruit serà consagrat per acció de gràcies al Senyor.Però el cinquè any podreu menjar del seu fruit, perquè us sigui abundós. Jo, el Senyor.
De la primícia de la vostra farina, presentareu una coca com a ofrena al-çada; l’heu d’oferir com l’ofrena alçada de l’era.De la primícia de la vostra farina, presentareu al Senyor ofrena alçada du-rant les vostres generacions.
Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
portant-hi els vostres holocaustos i els vostres sacrificis, els delmes i les ofre-nes alçades, els vots i les ofrenes voluntàries, i els primers nascuts de les vos-tres vaques i dels vostres ramats.Allà, davant el Senyor, el vostre Déu, menjareu i us alegrareu vosaltres i les vostres famílies amb tot el fruit del vostre esforç amb què el Senyor, el teu Déu, t’hagi beneït.
Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.
Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
Si vols presentar una ofrena vegetal de primícies al Senyor, oferiràs espi-gues torrades al foc o gra tendre mòlt com a ofrena de les teves primícies.
De la primícia de la vostra farina, presentareu al Senyor ofrena alçada du-rant les vostres generacions.
Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any,i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.
Les millors parts de l’oli, la millor part del vi i del blat, les primícies que ells ofereixen al Senyor, jo te les dono a tu.
El dia de les primícies, en la vostra festa de les setmanes, quan presentareu o-frena vegetal nova al Senyor, tindreu una reunió santa, i no fareu cap treball servil.
portant-hi els vostres holocaustos i els vostres sacrificis, els delmes i les ofre-nes alçades, els vots i les ofrenes voluntàries, i els primers nascuts de les vos-tres vaques i dels vostres ramats.
Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra.I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
prendràs part de les primícies de tots els fruits de la terra que cullis al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i els posaràs en una cistella i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit per a estada del seu nom.
Tot el delme del país, tant si prové de la sembra de la terra com si és dels fruits dels arbres, és del Senyor, és cosa santa per al Senyor.
I ara porto les primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has con-cedit. Les deixaràs davant el Senyor, el teu Déu, i t’inclinaràs en adoració al Senyor, el teu Déu.
Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.
Va arribar un home de Baal-Xalixà que duia per a l’home de Déu uns pans de les primícies; vint pans d’ordi, i blat tendre a l’alforja. I Eliseu digué: “Dóna-ho a la gent i que mengin.”
Als fills de Leví els dono per herència tot el delme d’Israel, a canvi del servei de dedicació que ells fan al Tabernacle de Reunió.
Així que es va fer pública aquesta disposició, els fills d’Israel van portar gran abundància de primícies del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp; aportaren en quantitat el delme de tot.
diràs en presència del Senyor, el teu Déu: He tret fora de casa tot allò que era consagrat, i també n’he donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda, d’acord amb tot el teu manament que m’has ordenat; no he traspassat cap dels teus manaments ni els he oblidat.No n’he menjat en període de dol, no n’he consumit en ritus impurs, ni tam-poc no n’he ofert als morts. He obeït la veu del Senyor, el meu Déu, complint-ho tot tal com m’has manat.Mira des de la morada de la teva santedat, del cel estant, i beneeix el teu poble Israel i la terra que ens has donat tal com vas prometre sota jurament als nostres avantpassats, la terra que rega-lima llet i mel.
En aquell temps, es va nomenar personal encarregat dels magatzems de les provisions, de les ofrenes alçades, de les primícies i dels delmes, per tal que hi recollissin les porcions que venien dels voltants de les ciutats que la llei deter-mina per als sacerdots i levites. I és que la gent de Judà estava molt contenta de veure que els sacerdots i els levites ministraven.
També va ordenar a la gent que vivia a Jerusalem que aportessin la part dels sacerdots i els levites, a fi que aquests poguessin dedicar-se enterament a la Llei del Senyor.Així que es va fer pública aquesta disposició, els fills d’Israel van portar gran abundància de primícies del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp; aportaren en quantitat el delme de tot.
i el mateix pel que fa a l’ofrena de la llenya en els temps determinats i les corresponents a les primícies. “Recorda’t de mi, Déu meu, per fer-me el bé!”
Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze;
No podran vendre ni permutar res, ni traspassar les primícies de la terra, perquè és consagrada al Senyor.
Llavors Moisès va manar que fessin córrer pel campament aquesta ordre: “Que cap home ni cap dona reculli ja més material per a les obres del santuari.” I el poble va suspendre la seva aportació,ja que hi havia prou material, fins i tot de sobres, per a acabar tota l’obra.
cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
He rebut tot el que m’heu enviat i estic ben proveït; tot ha quedat resolt tan bon punt Epafrodit m’ha donat aquesta ofrena vostra, que és un perfum suau, sacrifici agradable que Déu accepta de bon grat.
Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix.L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
De tot el delme del ramat de vaques o d’ovelles, un de cada deu de tot el que passa sota la vara del pastor, serà cosa santa per al Senyor.No es triarà si és bo o dolent, ni serà substituït. Si es fa un canvi, tant l’un com l’altre seran cosa santa, i no podran ser rescatats.”
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
“Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, la posseeixis i t’hi hagis establert,prendràs part de les primícies de tots els fruits de la terra que cullis al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i els posaràs en una cistella i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit per a estada del seu nom.Et presentaràs al sacerdot que estigui de torn aquells dies i li diràs: Jo declaro avui davant el Senyor, el teu Déu, que he entrat a la terra que el Senyor va prometre als nostres avantpassats de donar-nos.Llavors, el sacerdot et prendrà la cis-tella de la mà i la posarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu,i tu diràs aquestes paraules davant el Senyor, el teu Déu: El meu pare era un arameu errant que va baixar a l’Egipte amb un petit grup de persones per refu-giar-s’hi; i va arribar a ser una nació gran, forta i nombrosa.Però els egipcis ens van maltractar, ens van oprimir i ens van imposar un feixuc esclavatge.Llavors vam clamar al Senyor, el Déu dels nostres avantpassats, i el Senyor va escoltar el nostre clam, veié la nostra aflicció, el nostre treball i la nostra opressió,i el Senyor ens tragué d’Egipte amb mà forta i amb braç extens, amb fets aterradors, amb senyals i prodigis;i ens ha conduït en aquest lloc i ens ha donat aquesta terra, una terra que regalima llet i mel.I ara porto les primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has con-cedit. Les deixaràs davant el Senyor, el teu Déu, i t’inclinaràs en adoració al Senyor, el teu Déu.I podràs fruir amb alegria de tot el bé que el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu i a la teva família, i també en faràs gaudir el levita, el foraster, l’orfe i la viuda que conviuen amb tu.
Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor.Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites,i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendesi els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Perquè, qui sóc jo, i qui és el meu poble, que tinguem la capacitat d’oferir-te aquestes coses tant generosament? Ja que tot ve de tu i t’hem donat allò que de tu hem rebut.
Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
i aquesta pedra que he dreçat com a pilar serà casa de Déu, i et tributaré el delme de tot allò que tu em donis.”
No neguis a ningú un favor, sempre que ho puguis fer.No diguis al proïsme: “Vés-te’n i torna, que demà t’ho donaré”, si li ho pots donar al moment.
Perquè serà sobre la meva muntanya santa, la muntanya excelsa d’Israel –diu Déu, el Senyor–, on em servirà tota la casa d’Israel, tota ella establerta en el país. Allà us acceptaré, i allà us dema-naré les vostres ofrenes alçades i les primícies de les vostres donacions amb totes les vostres coses consagrades.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
Venien homes i dones: tots els qui eren moguts pel seu cor generós porta-ven braçalets, arracades, anells, colla-rets i tota mena d’objectes d’or. Cadascú duia l’ofrena d’or que havia dedicat davant el Senyor.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot.
El fill honra el pare, i el servent, el seu senyor. Si, doncs, jo sóc pare, on és la meva honra? Si sóc senyor, on és la reverència que se’m deu?, diu el Senyor Totpoderós a vosaltres, sacerdots que menyspreeu el meu nom. I dieu: “En què menyspreem el teu nom?”En oferir damunt el meu altar menjar immund. Encara repliqueu: “En què t’hem deshonrat?” En pensar-vos que la taula del Senyor es pot menysprear.I quan oferiu en sacrifici un animal cec, no és dolent? I quan n’oferiu un de coix o malalt, no és dolent? Presenta’l al teu governador: estarà content de tu?, t’afavorirà?, diu el Senyor Totpoderós.
Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
És el Senyor qui empobreix i qui enriqueix, qui abat i qui exalça,qui aixeca de la pols l’indefens i fa alçar el pobre de la immundícia per fer-los seure entre els prínceps, i els farà heretar un tron de glòria. Perquè són del Senyor els fonaments de la terra, i damunt d’ells ha assentat el món.
Joana, muller de Cuses, intendent d’Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien.
El seu pare Israel els digué: “Si és així, feu-ho. Preneu en els vostres sacs els productes més excel·lents de la terra i porteu a aquell home un obsequi: un poc de bàlsam, un poc de mel, espècies i mirra, nous i ametlles.
Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i van portar la seva contribució i la van tirar a la caixa, fins a omplir-la.Quan era el moment, la caixa era portada per a la inspecció reial per mitjà dels levites, i quan veien que hi havia molts diners, venia l’escriba del rei i el comissari del gran sacerdot, buidaven la caixa i després la tornaven al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recollir molts diners.
Tots els qui siguin inscrits en el cens, de vint anys d’edat en amunt, pagaran el tribut al Senyor.El ric no donarà més, ni el pobre no donarà menys del mig sicle, quan pa-guin l’impost al Senyor com a rescat de la pròpia vida.
i llavors celebraràs la festa de les Setmanes al Senyor, el teu Déu, amb generoses ofrenes voluntàries de part teva, que has de donar segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu.
Perquè és als magatzems de tresore-ria on els fills d’Israel i els descendents de Leví han de dipositar les ofrenes de blat, de vi i d’oli. També és en aquest lloc on es guarden els utensilis del santuari i on sojornen els sacerdots en funcions, els porters i els cantors de servei. I que no desatendríem el temple del nostre Déu.
“Aneu a Betel, i allí prevariqueu! A Guilgal, i seguiu prevaricant! Porteu cada matí els vostres sacri-ficis, i cada tres dies, els vostres delmes!Oferiu, en acció de gràcies, pasta fermentada, prometeu ofrenes voluntàries, pro-clameu-les a crits, ja que això us agrada, fills d’Israel!”, diu el Senyor.
Et presentaràs al sacerdot que estigui de torn aquells dies i li diràs: Jo declaro avui davant el Senyor, el teu Déu, que he entrat a la terra que el Senyor va prometre als nostres avantpassats de donar-nos.Llavors, el sacerdot et prendrà la cis-tella de la mà i la posarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu,
El Senyor digué a Aaron: “Mira, jo deixo a càrrec teu les meves ofrenes al-çades de totes les coses consagrades dels fills d’Israel, a tu i als teus fills les cedeixo com a porció teva en estatut perpetu.
I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?,respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar.
Aquestes són les regles de l’holo-caust, de l’ofrena vegetal, de l’ofrena pel pecat, de l’ofrena per la culpa, de les consagracions i dels sacrificis de re-conciliació
“De què em valen tants de sacrifi-cis?” –diu el Senyor. Estic fart d’holocaustos de moltons i de sagí d’animals engreixats. No tinc complaença en la sang de toros, ni d’anyells, ni de bocs.Quan veniu a portar-los davant meu, qui us ha permès que trepitgin els meus atris?No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.Quan estengueu les vostres mans, apartaré la meva mirada de vosaltres. Quan multipliqueu les oracions, no us escoltaré. Teniu les mans plenes de sang!Renteu-vos, purifiqueu-vos; aparteu la maldat de les vostres accions, deixeu de practicar el mal.Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Perquè no et pot satisfer un sa-crifici; ni que t’oferís un holocaust no l’acceptaries.Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
De tu en faré un gran poble, et beneiré, engrandiré el teu nom i esdevindràs una benedicció.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
sinó cadascú segons les seves possi-bilitats, d’acord amb la benedicció que el Senyor li hagi concedit.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena vegetal, la seva ofrena serà de flor de farina, sobre la qual vessarà oli i hi posarà encens.Després la presentarà als sacerdots fills d’Aaron, i un sacerdot agafarà un bon grapat de flor de farina amb oli i tot l’encens, i cremarà la seva porció com a memorial sobre l’altar; és una ofrena encesa, fragància agradable al Senyor.La resta de l’ofrena vegetal, però, serà per a Aaron i els seus fills; és una part molt santa de les ofrenes enceses per al Senyor.
I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú;venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen!
I així com en tot us distingiu: en fe, en paraula, en coneixement, en bona disposició, i en el nostre amor per vosaltres, cal també que us distingiu en aquesta obra generosa.