Categoria
64 Versicles de la Bíblia sobre Males Ofrenes
Si decideixes viure sense Déu, pots perdre el temor a la seva presència i actuar d'una manera que no està d'acord amb els seus preceptes. Potser és perquè no has tingut un veritable encontre amb Ell.
El cor, ja siguis home o dona, tendeix a ser enganyós i a buscar satisfer les seves pròpies inclinacions tortes, motivat per la concupiscència que hi resideix.
L'única manera de dur una vida recta és guardant la paraula de Déu al cor i fent la seva voluntat, practicant així allò pur i genuí des del més profund del teu ser.
Déu no es complau en el mal ús de les ofrenes. Aquestes han de contribuir al creixement de l'obra de Déu i a l'extensió de l'evangeli a tota criatura, complint així amb el mandat que ens va deixar[a].
L'oració a Déu és crucial per utilitzar correctament les ofrenes i ser guiat segons la seva voluntat.
[a] Referència bíblica implícita.
També dieu: Qui jura per l’altar no es compromet a res, però qui jura per l’ofrena que hi ha al damunt, hi queda obligat.Cecs! Què és més, l’ofrena o l’altar que consagra l’ofrena?
perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
¿És que un home pot defraudar Déu? Doncs, vosaltres m’heu defraudat, i en-cara dieu: ‘En què t’hem defraudat?’ En els delmes i en les ofrenes.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
No seguireu les pràctiques de la gent que vaig a expulsar de davant vostre, perquè tot això ells ho han practicat i em són abominables.En canvi, a vosaltres us he dit: Pos-seireu la seva terra, la que us donaré com a heretat, una terra que regalima llet i mel. Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu, que us he separat dels pobles.Vosaltres, doncs, heu de diferenciar entre els animals purs i els impurs, entre les aus impures i les pures, per tal que no contamineu les vostres persones amb cap animal, ni aus, ni res d’allò que s’arrossega per terra, que jo he separat de vosaltres com a impurs.
No oferiràs al Senyor, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o algun altre defecte greu, perquè això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:“Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
Quan presenteu sacrificis d’ofrena de reconciliació al Senyor, feu-ho de manera que sigueu acceptats.
En oferir damunt el meu altar menjar immund. Encara repliqueu: “En què t’hem deshonrat?” En pensar-vos que la taula del Senyor es pot menysprear.
No podeu presentar cap cosa que tingui defecte, perquè no us seria acceptada.Qualsevol persona que vulgui presentar un sacrifici de reconciliació al Senyor, sigui per complir un vot o com a ofrena voluntària, d’entre els vedells o d’entre el ramat, l’animal haurà de ser perfecte perquè sigui acceptat; no ha de tenir cap defecte.Ni un animal cec, ni esguerrat, ni mutilat, ni nafrat, ni sarnós, ni tinyós no presentareu al Senyor, ni res d’això po-sareu sobre l’altar del Senyor com a ofrena encesa.
Però si tingués algun defecte, que fos coix, cec o qualsevol altre defecte greu, no el sacrificaràs al Senyor, el teu Déu.
I quan oferiu en sacrifici un animal cec, no és dolent? I quan n’oferiu un de coix o malalt, no és dolent? Presenta’l al teu governador: estarà content de tu?, t’afavorirà?, diu el Senyor Totpoderós.
Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra.I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
El fill honra el pare, i el servent, el seu senyor. Si, doncs, jo sóc pare, on és la meva honra? Si sóc senyor, on és la reverència que se’m deu?, diu el Senyor Totpoderós a vosaltres, sacerdots que menyspreeu el meu nom. I dieu: “En què menyspreem el teu nom?”En oferir damunt el meu altar menjar immund. Encara repliqueu: “En què t’hem deshonrat?” En pensar-vos que la taula del Senyor es pot menysprear.I quan oferiu en sacrifici un animal cec, no és dolent? I quan n’oferiu un de coix o malalt, no és dolent? Presenta’l al teu governador: estarà content de tu?, t’afavorirà?, diu el Senyor Totpoderós.
perquè els sigui acceptada, ha de ser un mascle sense tara dels vedells, de les ovelles o de les cabres.No podeu presentar cap cosa que tingui defecte, perquè no us seria acceptada.
Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons.
A més, dieu: “Mireu que n’és de carregós!”, i ho desdenyeu, diu el Senyor Totpoderós; i m’heu portat ani-mals aprofitats, coixos o malalts, i me’ls presenteu com a ofrena; penseu que jo acceptaré el que m’oferiu?Maleït el renegat que, tenint al seu ramat un bon mascle que ha promès d’oferir, presenta en sacrifici al Senyor una víctima tarada! Jo sóc un gran Rei, diu el Senyor Totpoderós, i el meu nom és temut entre les nacions.
L’anyell ha de ser sense cap tara, mas-cle i de primer any. Podeu triar-lo d’en-tre les ovelles o les cabres.
Això ho heu d’oferir a més de l’holo-caust perpetu i la seva ofrena vegetal, sense cap defecte i amb les seves libacions.”
El sacrifici dels impius és abominable, majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.
“De què em valen tants de sacrifi-cis?” –diu el Senyor. Estic fart d’holocaustos de moltons i de sagí d’animals engreixats. No tinc complaença en la sang de toros, ni d’anyells, ni de bocs.Quan veniu a portar-los davant meu, qui us ha permès que trepitgin els meus atris?No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor.Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites,i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
Això diu Déu, el Senyor: “Ja n’hi ha prou, prínceps d’Israel! Deixeu la violència i la rapinya. Practiqueu el dret i la justícia, traieu de damunt del meu poble les vostres confiscacions, diu Déu, el Senyor.Tingueu balances justes, un efà i un bat justos.
Per què em porteu l’encens de Saba i el jonc aromàtic de països llunyans? No m’agraden els vostres holocaustos, i els vostres sacrificis no em complauen.
“Odio i rebutjo amb menyspreu les vostres festes, i no em plauen les vostres reunions.I si m’oferiu els vostres holocaustos, amb les ofrenes vegetals, no ho acceptaré, ni miraré els sacrificis d’animals grassos.Traieu-me del davant el soroll dels vostres cants, que no vull sentir la salmòdia de les vostres arpes.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
“Amb què em presentaré davant el Senyor? Com em prosternaré davant el Déu de les altures? ¿Em presentaré da-vant seu amb holocaustos, amb vedells d’un any?¿Es complaurà el Senyor amb milers de moltons o amb deu mil rius d’oli? ¿Oferiré el meu primogènit per la meva transgressió, el fruit de les meves en-tranyes pel pecat de la meva ànima?Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Perquè no et pot satisfer un sa-crifici; ni que t’oferís un holocaust no l’acceptaries.Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze;
Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l’arca de les ofrenes. Hi havia rics que n’hi tiraven molts;però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant.Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: “Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l’arca de les ofrenes, aques-ta pobra viuda és la qui més hi ha tirat;perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment.”
Fes-me justícia, Senyor, que la meva conducta és ín-tegra i he confiat en el Senyor sense va-cil·lacions.Posa’m a prova, Senyor, i sonde-ja’m, examina la meva consciència i la intenció del meu cor,
també vosaltres, com pedres vivents, entreu en l’estructura de la casa espiri-tual per formar un sacerdoci sant, destinat a oferir sacrificis espirituals acceptables a Déu per mitjà de Jesucrist.
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Maleït el renegat que, tenint al seu ramat un bon mascle que ha promès d’oferir, presenta en sacrifici al Senyor una víctima tarada! Jo sóc un gran Rei, diu el Senyor Totpoderós, i el meu nom és temut entre les nacions.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Vigila els teus passos quan vagis a la casa de Déu; acostar-s’hi obedient val més que oferir el sacrifici dels necis, als quals no importa obrar malament.No et precipitis en el parlar, ni tingui pressa el teu cor a fer alguna promesa davant Déu, perquè ell és al cel i tu sobre la terra; per tant, que siguin po-ques les teves paraules,
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al lloc sant?L’innocent de mans i net de cor, que no es decanta a la dolenteria ni jura falsament.
¿És que un home pot defraudar Déu? Doncs, vosaltres m’heu defraudat, i en-cara dieu: ‘En què t’hem defraudat?’ En els delmes i en les ofrenes.Amb tota maledicció heu estat maleïts; perquè vosaltres, la nació sencera, m’heu defraudat.Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.
si és el qui exhorta, exhortant; si és el qui contribueix, que ho faci amb senzi-llesa; si és el qui presideix, que sigui diligent; si és el qui dóna ajuda, que ho faci amb simpatia.
Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té.No es tracta d’alleujar els altres pas-sant vosaltres estretors, sinó que, per a mantenir un nivell,en la situació actual, la vostra abundor compensi el que els manca a ells, per tal que també la seva abundor com-pensi el que us pugui faltar a vosaltres, de manera que es mantingui la igualtat,tal i com diu l’Escriptura: “Al qui havia recollit molt, no li’n sobrava, i al qui havia recollit poc, no li’n mancava.”
Però un home anomenat Ananies, d’acord amb la seva dona Safira, vengué una propietati es va quedar una part del preu, sa-bent-ho també la dona, i la resta la va anar a posar als peus dels apòstols.I Pere digué: “Ananies, com és que Satanàs t’ha guanyat el cor perquè men-tissis a l’Esperit Sant i sostraguessis part de l’import del terreny?Si et quedaves el terreny, no era ben teu? Si te’l venies, no hi tenies dret? Com has pogut posar-te al cor una acció com aquesta? No has mentit als homes, sinó a Déu.”
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe en-cara parla després de mort.
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l’Escriptura: “Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei.”
Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia.Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.