Categoria
65 Versicles sobre l'Ofrena que plau a Déu
Saps, Déu coneix el nostre cor i sap quan li donem el millor de nosaltres. Li agraden les ofrenes que fem amb alegria i sense rondinar. L'important és que l'ofrena surti d'un cor disposat i que sigui justa, segons les nostres possibilitats: "Cadascú doni com ho ha decidit en el seu cor" (2 Corintis 9:7).
La Bíblia ensenya que Déu vol que siguem generosos i que donem amb alegria, seguint el seu exemple. Ell dóna amb abundància "sense retreure-ho a ningú" (Jaume 1:5) i fa que el sol i la pluja siguin tant per als justos com per als injustos (Mateu 5:45). Per això, hem d'oferir a Déu com a mostra d'agraïment per tot el que ens dóna. I també hem d'oferir als altres, seguint el seu exemple.
Oferir és reconèixer que tot el que tenim pertany a Déu. Quan ho fem, confiem en la seva fidelitat i en què ell proveirà per a totes les nostres necessitats. Més enllà de la quantitat, Déu valora l'actitud amb què oferim.
Ell vol que les nostres ofrenes siguin obedients i voluntàries, d'acord amb els seus manaments, i que vinguin acompanyades d'un cor misericordiós, amb el desig de glorificar-lo. Déu deixa clar que no li agraden les ofrenes fetes per pura tradició o ritual, sense un cor obediënt i misericordiós, sense el desig de glorificar-lo a Ell.
I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l’arca de les ofrenes. Hi havia rics que n’hi tiraven molts;però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant.Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: “Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l’arca de les ofrenes, aques-ta pobra viuda és la qui més hi ha tirat;perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment.”
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
S’asseurà com a fonedor i porgador de la plata i purificarà els fills de Leví, els refinarà com l’or i la plata, a fi que presentin al Senyor les ofrenes com cal.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Que el Senyor t’escolti el dia de l’angoixa, que t’empari el nom del Déu de Jacob;que t’enviï auxili des del santuari, i et sostingui des de Sió.Que tingui present les teves ofrenes, i el teu sacrifici li sigui plaent. (Pausa)
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
Referent a la col·lecta per als creients, seguiu vosaltres tam-bé les instruccions que vaig donar a les esglésies de Galàcia.Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Quan presenteu sacrificis d’ofrena de reconciliació al Senyor, feu-ho de manera que sigueu acceptats.
Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
He rebut tot el que m’heu enviat i estic ben proveït; tot ha quedat resolt tan bon punt Epafrodit m’ha donat aquesta ofrena vostra, que és un perfum suau, sacrifici agradable que Déu accepta de bon grat.
Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra.I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze;
Quan sacrifiqueu una ofrena d’acció de gràcies al Senyor, l’heu de sacrificar de manera que us pugui ser acceptada.
sinó cadascú segons les seves possi-bilitats, d’acord amb la benedicció que el Senyor li hagi concedit.
Perquè no et pot satisfer un sa-crifici; ni que t’oferís un holocaust no l’acceptaries.Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Perquè, qui sóc jo, i qui és el meu poble, que tinguem la capacitat d’oferir-te aquestes coses tant generosament? Ja que tot ve de tu i t’hem donat allò que de tu hem rebut.
Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor.Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites,i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
“Digues als fills d’Israel que recullin una ofrena per a mi. De tothom a qui mo-gui el cor, en prendreu la meva ofrena.
també vosaltres, com pedres vivents, entreu en l’estructura de la casa espiri-tual per formar un sacerdoci sant, destinat a oferir sacrificis espirituals acceptables a Déu per mitjà de Jesucrist.
Així que es va fer pública aquesta disposició, els fills d’Israel van portar gran abundància de primícies del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp; aportaren en quantitat el delme de tot.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té.
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen!
El Senyor és Déu, i ell ens il·lumina! Iniciem la cerimònia amb rams, fins als corns de l’altar.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe en-cara parla després de mort.
De moment, però, me’n vaig a Jerusalem a dur assistència als creients.Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Com podré pagar al Senyor tot el bé que m’ha fet?Alçaré la copa de salvació, i el nom del Senyor invocaré;compliré els meus vots al Senyor, davant de tot el seu poble.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.El just passa per molts sofriments, però de tots el deslliurarà el Senyor.
Si nosaltres hem sembrat en vosaltres béns espirituals, ¿serà massa si re-collim de vosaltres algun bé material?
Pastureu el ramat de Déu que teniu al vostre càrrec, no per força, sinó amb bona disposició, tal com Déu mana, sense intenció de treure’n profit, sinó amb un propòsit desinteressat;no com a dominadors de l’heretatge, sinó fent-vos model del ramat.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.