Categoria
115 Versicles bíblics sobre la manca de fe
La fe es defineix com la plena confiança i creença en Déu, en les seves promeses i en el seu poder per complir-les.
Avui dia, però, veig que molta gent s'enfronta a reptes per mantenir o fins i tot trobar aquesta fe. A vegades, es dubta de l'existència de Déu, d'altres es perd l'esperança i la confiança que Ell pugui intervenir en les nostres circumstàncies. A més, en moments difícils i de prova, és normal que la fe flaquegi o, fins i tot, desaparegui.
És important que entenguem que la falta de fe no ha de ser motiu de condemna o judici, sinó un punt de partida per reflexionar i enfortir la nostra relació amb Déu. La fe és un camí que requereix esforç i perseverança. Cal confiar en Déu, fins i tot enmig de les adversitats, sabent que Ell té el control i que els seus plans són perfectes.
Tots ens podem enfrontar a la falta de fe en algun moment de la vida. És una cosa que passa. Però podem trobar consol i fortalesa en la paraula de Déu, que ens anima a confiar plenament en Ell. Com va afirmar l'apòstol Pau: "Sense fe és impossible agradar a Déu" (Hebreus 11:6). Recorda-ho i deixa't guiar per la paraula de Déu mentre busques enfortir la teva fe en Ell.
Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança.
El qui creu en ell no és condemnat; el qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:
un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.
A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?”
Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.
I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Després diu a Tomàs: “Fica el teu dit aquí i mira les meves mans. Porta la teva mà i fica-la al meu costat, i no siguis més incrèdul, sigues creient.”
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
Llavors els apòstols van dir al Senyor: “Augmenta’ns la fe.”
El Senyor va contestar: “Si tinguéssiu una fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar, i us obeiria.’
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,
perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.
Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
Però tu, home de Déu, fuig de tot això i segueix la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la constància, la bondat.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts im-posant-los les mans.
I s’estranyava d’aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l’en-torn, i hi ensenyava.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
Jesús li digué: “¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els qui sense haver vist han cregut!”
Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.
De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada.
Us ho asseguro: qui creu en mi també ell farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans; perquè jo me’n vaig al Pare,
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;
i deia: “Ja s’ha complert el temps i el Regne de Déu s’ha apropat; penediu-vos i creieu en l’evangeli.”
El meu just viurà per la fe; però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.”
L’oració de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el refarà; i si hagués comès pecats, li seran perdonats.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
sobretot prenent l’escut de la fe, amb el qual podreu apagar totes les fletxes incendiàries del Maligne.
Ell els digué: “Oh, curts d’enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes!
justícia que Déu concedeix per la fe en Jesucrist a tots els qui creuen. A tots sense distinció,
La capital d’Efraïm és Samaria, i el cap de Samaria és el fill de Remaliahu. I si vosaltres no creieu, no perdurareu!”
Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: “No temis, n’hi ha prou que continuïs creient.”
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.
Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Feliç la qui ha cregut que serà una realitat tot allò que li ha estat comunicat de part del Senyor.”
Per la fe comprenem que l’univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.
Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.
Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara?
En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per espe-rar.
Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més.
de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!
Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
Aleshores Jesús li digué: “Dona, que n’és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols.” Des d’aquell instant la seva filla es va posar bona.
No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin.
Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.
Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.”
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, amb més motiu estarà per vosaltres, gent descreguda!
Qui de vosaltres és temorós del Senyor? Que escolti la veu del seu servent. El qui camina en tenebres, mancat de tota llum, que confiï en el nom del Senyor i s’empari en el seu Déu.
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Pobles, confieu en ell en tot moment, desfogueu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. (Pausa)
Dins la fe van morir tots aquests, sense haver aconseguit la realització de les promeses, només veient-les i salu-dant-les de lluny estant, tot reconeixent que eren estrangers i pelegrins a la terra.
Xadrac, Meixac i Abed-Negó van prendre la paraula i digueren al rei Na-bucodonosor: “A nosaltres no ens perto-ca prendre cap decisió sobre aquest afer.
Perquè hi ha un Déu, al qual nosaltres servim, que té poder per a salvar-nos de la fornal de foc ardent; i ens salvarà de la teva mà.
I si no és així, sàpigues, oh rei, que no donarem culte als teus déus, ni adorarem la imatge d’or que tu has fet erigir.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada?
Però ell els va dir: “Una generació dolenta i adúltera demana un senyal; i no li serà donat cap més senyal que el del profeta Jonàs.
Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal.