Categoria
59 Versicles de la Bíblia sobre la Fe
La fe és creure sense dubtar, tenir la convicció del que no hem vist. Déu s'alegra quan creiem, i la seva paraula1 ens diu que sense fe és impossible agradar-li.
Com a fills de Déu, caminem per fe, creient en les promeses del nostre Pare Celestial. A través de la fe aconseguim la salvació en Crist; per ser salvat, has de creure en l'existència de Déu i tenir present que és tan real com l'aire que respires.
És per la gràcia i la fe que pots rebre Jesús com el teu Senyor, passant així d'una vida en tenebres a la seva admirable llum.
Procura cada dia demanar-li a Jesús que et faci créixer en la fe; si tens alguna incredulitat, llegeix la Bíblia i ora en l'Esperit perquè la teva raó minvi, i no visquis per vista, sinó pels dits de la boca de Déu.
D'aquesta manera podràs esperar amb fermesa el dia en què Déu vingui per tu i t'emporti als llocs celestials amb Crist Jesús.
Estima Déu, desitja'l amb tot el teu cor, busca'l amb més profunditat i no tindràs ni un segon per qüestionar-te res sobre ell, i, per tant, la teva ànima estarà segura en la seva presència.
1 Hebreos 11:6
Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
Què direm, doncs? Que els pagans, que no buscaven la justícia, assoliren la justícia; una justícia, però, que és a base de la fe,
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.
I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.”
Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.”
Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrere cap a la perdició, sinó homes de fe que conserven la vida.
Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d’ell.
Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
justícia que Déu concedeix per la fe en Jesucrist a tots els qui creuen. A tots sense distinció,perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu,i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
Molt bé: van ser esqueixades per causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.
El qui creu en ell no és condemnat; el qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
Aquesta, doncs, és la voluntat del meu Pare: que tothom qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia.”
però els que hi són han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.
El testimoni de tots els profetes cor-robora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.”
Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.”
Però nosaltres hem de donar sempre gràcies a Déu per vosaltres, germans estimats del Senyor, pel fet que Déu us hagi escollit com a primers fruits de salvació per mitjà de la consagració de l’Esperit i la fe en la veritat,
Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”
De manera que, si els hereus fossin els sotmesos a la Llei, la fe resultaria inútil i la promesa no tindria motiu de ser.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
Jesús els respongué: “Tingueu fe en Déu.Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.”
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
Val més emparar-se en el Senyor que confiar en els homes;val més emparar-se en el Senyor que confiar en els poderosos.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.