Categoria
100 Versets de la Bíblia sobre la Fe com a Fonament
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
El meu just viurà per la fe; però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.”
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
Jesús li digué: “¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els qui sense haver vist han cregut!”
I que per la Llei ningú no és reha-bilitat davant Déu és evident, vist que “el just viurà per la fe”;
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
sobretot prenent l’escut de la fe, amb el qual podreu apagar totes les fletxes incendiàries del Maligne.
els qui esteu protegits per la força de Déu gràcies a la fe per a la salvació, que està disposada per a ser manifestada a l’últim temps.
De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada.
Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
Per la fe comprenem que l’univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.
i unir-me a ell, no pas per la meva justícia adquirida per la Llei, sinó en virtut de la fe en Crist, la justícia que Déu concedeix basada en la fe.
si persevereu fonamentats i ferms en la fe, inamovibles en l’esperança de l’evangeli que heu sentit i que ha estat proclamat a tota criatura de sota el cel, del qual jo, Pau, n’he esdevingut servidor.
en canvi, nosaltres, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de salvació.
Per la fe, Noé, advertit per revelació dels esdeveniments que encara no es veien, obedient a Déu, va construir una arca per salvar-se amb la seva família; mitjançant aquesta fe feia palesa la cul-pa del món, i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.
En sentir això, Jesús s’admirà i digué als qui el seguien: “Us asseguro que no he trobat tanta fe en ningú d’Israel.
Per això, nosaltres, amb l’ajut de l’Es-perit, esperem l’anhelada rehabilitació que ve per la fe.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
Per la fe, Abraham va obeir la crida de partir cap a la terra que havia de posseir en herència, i va sortir sense saber on anava.
També per la fe, la mateixa Sara, tot i que era d’edat avançada, va obtenir la vigoria per a iniciar un llinatge, perquè tingué per digne de fe el qui li feia la promesa.
El Senyor va contestar: “Si tinguéssiu una fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar, i us obeiria.’
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Per començar vull donar gràcies al meu Déu, per mitjà de Jesucrist, per tots vosaltres, perquè la vostra fe és lloada arreu del món.
De manera que ja no sou estrangers ni forasters, sinó que sou conciutadans dels sants i família de Déu,edificats sobre els fonaments dels apòstols i profetes, amb Crist Jesús com a pedra angular,
Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici superior al de Caín, i per la fe fou declarat just, ja que Déu va aprovar les seves ofrenes; per mitjà de la fe en-cara parla després de mort.
Perquè ningú no pot posar cap altre fonament sinó el que hi ha posat, que és Jesucrist.
A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?”
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.
Per la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el fill únic que oferia, sobre qui descansaven les promeses,
Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
L’oració de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el refarà; i si hagués comès pecats, li seran perdonats.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Que, si bé físicament sóc lluny, estic, però, amb vosaltres en esperit, alegrant-me de veure el vostre bon ordre i la fermesa de la vostra fe en Crist.
Per la fe va abandonar l’Egipte, sense témer el furor del rei, perquè va ser constant en allò que no veia, com si ho anés veient.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist.
recordant constantment davant del nostre Déu i Pare l’efectivitat de la vostra fe, el treball d’amor i la tenacitat de l’esperança en Jesucrist, nostre Senyor,
En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.
perquè hem esdevingut participants de Crist, si és que mantenim ferma fins a la fi la confiança del principi,
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
els qui per mitjà d’ell creieu en Déu, que el va ressuscitar d’entre els morts i l’ha glorificat, de manera que la vostra fe i la vostra esperança reposin en Déu.
És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
Hem de donar sempre gràcies a Déu, com és just, per tots vosaltres, germans, perquè la vostra fe va creixent molt i l’amor que us teniu mútuament va en augment,
En ell també vosaltres, després d’es-coltar la paraula de veritat i haver cregut la Bona Nova de salvació, heu estat marcats amb l’Esperit Sant de la promesa,
d’ençà que ens hem assabentat de la vostra fe en Crist Jesús i de l’amor que teniu envers tots els sants,
Per la fe, Henoc fou traslladat sense passar per la mort, i no el van trobar més, perquè Déu se l’havia endut. En efecte, abans del seu traspàs havia obtingut la certificació d’haver agradat a Déu.
i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
Per tant, deixant per superat l’en-senyament elemental sobre el Crist, remuntem-nos cap al perfeccionament, sense repetir les doctrines fonamentals del penediment per les obres mortes, de la fe en Déu,
Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
resistiu-li, ferms en la fe, sabent que la mateixa classe de sofriments afecten els vostres germans que hi ha pel món.
Ell, esperant quan semblava no ha-ver-hi esperança, va creure Déu i així esdevingué pare de molts pobles, tal com diu l’Escriptura: “Així serà la teva descendència.”
armat de fe i noble consciència. En això alguns, per haver-se’n despreocu-pat, van fracassar en l’àmbit de la fe;
a fi que la benedicció d’Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l’Esperit promès.
Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.”
I el seu manament és aquest: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens va manar.
fins que tots hàgim assolit la unitat de la fe i el ple coneixement del Fill de Déu, fins a conformar l’home madur, en el complet desenvolupament del Crist,
Ells per la fe van sotmetre reis, van administrar justícia, van obtenir el com-pliment de les promeses, van tancar go-les de lleons,
més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.
Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: “No temis, n’hi ha prou que continuïs creient.”