Categoria
146 Versicles sobre el poder de la fe a la Bíblia
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
I que per la Llei ningú no és reha-bilitat davant Déu és evident, vist que “el just viurà per la fe”;
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Val més emparar-se en el Senyor que confiar en els homes;val més emparar-se en el Senyor que confiar en els poderosos.
Quan va ser a casa, els cecs se li van atansar; llavors Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Van respondre: “Sí, Senyor.”Llavors els tocà els ulls tot dient: “Que es faci en vosaltres segons la fe que teniu.”
L’oració de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el refarà; i si hagués comès pecats, li seran perdonats.
sobretot prenent l’escut de la fe, amb el qual podreu apagar totes les fletxes incendiàries del Maligne.
No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia;
per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.
Ni que un exèrcit acampés contra mi, el meu cor no tindria cap temença; ni que esclati una guerra contra meu, em mantindré confiat.
i tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill.Si demaneu alguna cosa en el meu nom, jo la faré.
I, què hi puc afegir? No tindria prou temps si em posava a parlar de Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè i David, com de Samuel i els altres profetes.Ells per la fe van sotmetre reis, van administrar justícia, van obtenir el com-pliment de les promeses, van tancar go-les de lleons,van apagar la violència del foc, es van escapar del tall de l’espasa, es van refer de les malalties, van ser valents en el combat, van trastornar els exèrcits estrangers.
Aleshores Jesús li digué: “Dona, que n’és de gran, la teva fe! Que et sigui fet com tu vols.” Des d’aquell instant la seva filla es va posar bona.
El meu just viurà per la fe; però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.”
Quan tinc por, confio en tu.En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial.Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.”
Ara bé, tenint el mateix esperit de fe que trobem a l’Escriptura: “He cregut, per tant he parlat”, també nosaltres creiem, i per això parlem,
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
“Ja que posa en mi el seu afecte, jo el salvaré, el protegiré perquè reconeix el meu nom.Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.
si persevereu fonamentats i ferms en la fe, inamovibles en l’esperança de l’evangeli que heu sentit i que ha estat proclamat a tota criatura de sota el cel, del qual jo, Pau, n’he esdevingut servidor.
De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada.
Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
perquè hem esdevingut participants de Crist, si és que mantenim ferma fins a la fi la confiança del principi,
armat de fe i noble consciència. En això alguns, per haver-se’n despreocu-pat, van fracassar en l’àmbit de la fe;
Però jo alço a tu la meva pregària, Senyor, en el temps oportú; contesta’m, oh Déu ple de bondat, amb la fidelitat del teu auxili.
Dins la fe van morir tots aquests, sense haver aconseguit la realització de les promeses, només veient-les i salu-dant-les de lluny estant, tot reconeixent que eren estrangers i pelegrins a la terra.
De fet, en Crist Jesús, no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la fe, que es fa activa en l’amor.
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
Reposa només en Déu, ànima meva, que d’ell ve la meva esperança.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Però tu, Senyor, ets l’armadura que em protegeix, la meva glòria i qui aixeca el meu cap ben alt.
El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seui li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua.L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.”Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.”Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?”Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;per la fe els avantpassats obtingueren l’aprovació.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
També per la fe, la mateixa Sara, tot i que era d’edat avançada, va obtenir la vigoria per a iniciar un llinatge, perquè tingué per digne de fe el qui li feia la promesa.
però sabem que ningú no és rehabi-litat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d’ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei.
Recordeu aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum de la fe i ja vau haver de sostenir grans lluites i sofriments:els uns exposats públicament a l’es-carni i als maltractes, i els altres solida-ritzant-se amb els qui eren maltractats.Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Que, si bé físicament sóc lluny, estic, però, amb vosaltres en esperit, alegrant-me de veure el vostre bon ordre i la fermesa de la vostra fe en Crist.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
els qui esteu protegits per la força de Déu gràcies a la fe per a la salvació, que està disposada per a ser manifestada a l’últim temps.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
A tu, Senyor, elevo la meva ànima.Déu meu, en tu confio: que no em vegi defraudat, que els enemics no tinguin motiu d’alegrar-se a costa meva.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
Confia en el Senyor i obra bé; tindràs el país per habitatge i la seguretat per pastura.Complau-te en el Senyor, i ell et donarà el que desitja el teu cor.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
No recordeu més les coses passades, no penseu més en els fets antics.Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa.
També he cregut necessari enviar-vos Epafrodit, el germà col·laborador meu i company de lluita, el vostre enviat per a atendre les meves necessitats.Ell tenia molta enyorança de tots vosaltres, i estava preocupat perquè sap que us han dit que estava malalt,i és cert que va estar a punt de morir, però Déu es va compadir d’ell, i no solament d’ell, sinó de mi també, perquè no augmentessin les meves preocupacions.Us el faig venir tan aviat com he pogut, a fi que tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i jo tingui una preocupació menys.Acolliu-lo, doncs, en el Senyor, amb tota alegria, i sapigueu apreciar els qui són com ell,ja que per l’obra del Crist va arribar arran de la mort, després d’exposar la seva vida per complir el que vosaltres no podíeu fer personalment en ajuda meva.
Tot just anar-me’n al llit em vaig quedar adormit, i m’he despertat tranquil, perquè el Senyor em sosté.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
convençuts que la vostra fe provada engendra constància.Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
En sentir això, Jesús s’admirà i digué als qui el seguien: “Us asseguro que no he trobat tanta fe en ningú d’Israel.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist.
Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Déu és fidel, per ell heu estat cridats a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, el nostre Senyor.
A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?”
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”