Categoria
79 Versets de la Bíblia sobre la Fe
L'autèntica virtut neix de l'amor que Déu ha tingut per nosaltres i que ara podem començar a expressar-li. La fe, l'esperança i l'amor són virtuts que Déu regala als seus fills.
La nostra capacitat de confiar en Ell ens converteix en veritables fills, ja que només els fills han conegut el Pare i, per tant, tenim la capacitat de descansar en la seva paraula. És un delit, és una pau inexplicable la que envaeix la vida dels que creuen en Déu.
Decidir esperar en l'Esperit Sant et fa fort en els teus sentiments i emocions, i aquesta és la virtut que et diferencia de la resta. Fins i tot quan sembla que el teu món s'esfondra, la teva fe en Jesús esdevé indestructible.
Aquells que no es deixen endur pel que els crida el món, sinó que es mantenen en la paraula de Déu, són virtuosos. No perdis l'esperança en el Senyor, mantén la meta a la vista, encara que el camí sembli impossible i encara que no hi hagi senyals de sortida, en algun moment Déu obrarà.
Guarda en el teu cor l'amor, perquè és per l'amor que tinguis en Déu que romandràs sense abandonar el propòsit pel qual vas ser cridat i tret de les tenebres a la llum.
Enforteix-te en la fe, llegeix la paraula del Senyor cada dia i no dubtis de res del que t'ha dit, perquè Déu no menteix. Ell compleix les seves promeses i guarda el pacte que va fer amb tu i amb els teus pares.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,
perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.
Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
Hem de donar sempre gràcies a Déu, com és just, per tots vosaltres, germans, perquè la vostra fe va creixent molt i l’amor que us teniu mútuament va en augment,
Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;
que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
També per la fe, la mateixa Sara, tot i que era d’edat avançada, va obtenir la vigoria per a iniciar un llinatge, perquè tingué per digne de fe el qui li feia la promesa.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Jesús li digué: “¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els qui sense haver vist han cregut!”
En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.
Us ho asseguro: qui creu en mi també ell farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans; perquè jo me’n vaig al Pare,
És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
La seva fe no es va afeblir quan veia el seu cos, de quasi cent anys, ja consumit i l’esmorteïment del si de Sara per a concebre;
Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” I a l’instant hi va veure, i el seguia pel camí.
Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més.
perquè tots, per la fe en el Crist Jesús, sou fills de Déu.
Tots els qui heu estat batejats en el Crist us heu revestit del Crist.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
De fet, en Crist Jesús, no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la fe, que es fa activa en l’amor.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe;
pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.
Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.
Però Jesús, que ho va sentir, li res-pongué: “No temis, n’hi ha prou que creguis i serà salvada.”
però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist.
Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.”
Ara, en canvi, al marge de qualsevol llei, s’ha manifestat la justícia de Déu, testificada per la Llei i els profetes;
justícia que Déu concedeix per la fe en Jesucrist a tots els qui creuen. A tots sense distinció,
Perquè tinc moltes ganes d’estar amb vosaltres per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi;
més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;
Però vosaltres, estimats, edificant-vos sobre la vostra fe santíssima, orant en l’Esperit Sant,
manteniu-vos en l’amor de Déu, mentre espereu la bondat de nostre Senyor Jesucrist, que duu a la vida eterna.
Jesús els respongué: “Tingueu fe en Déu.
Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.
Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre.
Llavors els apòstols van dir al Senyor: “Augmenta’ns la fe.”
El Senyor va contestar: “Si tinguéssiu una fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar, i us obeiria.’
perquè tot allò que és nascut de Déu venç el món; i aquesta és la victòria que ha vençut el món: la nostra fe.
I, qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
sobretot prenent l’escut de la fe, amb el qual podreu apagar totes les fletxes incendiàries del Maligne.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,
arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;
al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;
a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.
I per la fe en el nom d’ell, a aquest que veieu i coneixeu, el seu nom li ha donat fermesa; i la fe, que actua per mitjà d’ell, l’ha restablert totalment davant de tots vosaltres.
Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.