Categoria
109 Versets de la Bíblia sobre Intercessió i Oració pels Altres
T'imagines que Jesús, morint a la creu, ens va obrir el camí cap a Déu? Ara podem pregar pels altres cristians, i també per aquells que encara no han trobat el camí, demanant a Déu que compleixi els seus desitjos, sempre segons la seva voluntat. Déu vol que cadascun de nosaltres participem activament en la pregària d'intercessió. És un privilegi increïble, oi? Poder presentar-nos amb confiança davant del tron de Déu Totpoderós amb les nostres peticions.
La Paraula de Déu, a Romanos 8:341, diu: "¿Qui acusarà els escollits de Déu? Déu és el qui justifica! Qui condemnarà? Crist Jesús és el qui va morir! Més encara, el qui va ressuscitar i està a la dreta de Déu, i qui intercedeix per nosaltres". Déu ens crida a tots a ser intercessors.
mitjançant l’oració i la súplica, pregant constantment en l’Esperit, i, si cal, vetllant amb constància, pregant per tots els creients,
D’on se segueix que també pot salvar definitivament tots els qui per mitjà d’ell s’acosten a Déu, ja que viu interce-dint sempre a favor d’ells.
He buscat entre ells algú que aixe-qués un mur i resistís a la bretxa davant meu per defensar el país i evitar que jo el destruís, però no he trobat ningú.
Llavors vaig dirigir-me al Senyor Déu per buscar-lo amb la pregària i la súpli-ca, amb dejuni, cilici i cendra.
Procureu el bé de la ciutat on us he deportat i pregueu per ella al Senyor, ja que del seu benestar en depèn el vostre.
Per la meva part, lluny sigui de mi pecar contra el Senyor deixant de pregar per vosaltres, ans procuraré dirigir-vos pel camí bo i recte.
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats.
Donem sempre gràcies a Déu per tots vosaltres fent memòria de vosaltres en les nostres oracions,
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
Finalment, germans, pregueu per nosaltres a fi que la paraula del Senyor es propagui i sigui acollida amb honor, com ho ha estat entre vosaltres.
En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
pels reis i per totes les autoritats, a fi que puguem dur una vida tranquil·la i assossegada, en plena devoció i dignament.
Això és bo i acceptable als ulls de Déu, el nostre Salvador,
En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
pels reis i per totes les autoritats, a fi que puguem dur una vida tranquil·la i assossegada, en plena devoció i dignament.
El poble va acudir a Moisès i li digué: “Hem pecat per haver parlat contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que aparti de nosaltres les serps.” Moisès va pregar pel poble,
si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
Confesseu-vos les ofenses mútuament i pregueu els uns pels altres, a fi que sigueu guarits. L’oració fervent del just és molt poderosa:
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,
i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,
per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor que inspira l’Esperit, que us feu solidaris de la meva lluita per mitjà de les vostres pregàries a Déu en favor meu,
perquè em lliuri dels rebels de Judea i perquè l’ajut que porto sigui ben rebut pels creients de Jerusalem,
de manera que us pugui venir a veure amb alegria i, si Déu vol, descansar al vostre costat.
Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial.
Perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc jo, enmig d’ells.”
Salva el teu poble! Beneeix el teu heretatge! Sigues el seu pastor, i sustenta’ls per sempre!
Per això li dono part entre els grans, i amb els forts es repartirà el botí. Per tal com va lliurar la seva vida a la mort i fou comptat entre els pecadors, ell, que portava els pecats de molts i pregava pels infidels.
perquè els ulls del Senyor guaiten els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries, però el Senyor s’encara amb els qui fan el mal.”
no paro de donar gràcies per vosaltres, recordant-vos en les meves oracions,
a fi que el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, us faci el do d’un esperit de saviesa que us reveli el ple coneixement d’ell,
Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.
Així, doncs som ambaixadors de Crist, i és com si Déu exhortés per mitjà nostre. Us preguem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu.
Al mateix temps pregueu també per nosaltres, a fi que Déu ens obri una por-ta a la predicació per a proclamar el misteri del Crist, per amor del qual en-cara estic pres,
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Espero en el Senyor; la meva ànima hi confia, estic atent a la seva paraula.
Espera la meva ànima el meu Senyor, més que la guàrdia la matinada. Que els sentinelles esperin el matí,
També ha vist que no hi acudia ningú, s’ha sorprès que no hi hagués qui intercedís; llavors l’ha salvat amb el seu propi braç, i la seva justícia l’ha sostingut.
Et recordo que, quan vaig partir cap a Macedònia et vaig demanar que et quedessis a Efes, per tal que en previnguessis alguns de no ensenyar doctrines diferents,
Escolta, Senyor, la meva pregària, i acull el meu clam de súplica.
T’invoco en moments de tribulació, i sé que m’has d’escoltar.
Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
i obtenim qualsevol cosa que li demanem, perquè complim els seus manaments i fem allò que li agrada.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Fillets meus, per qui torno a passar dolors d’infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres,
Tenint present això, preguem contí-nuament per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació i, amb el seu poder, dugui a bon fi tots els propòsits de fer el bé i guiï l’activitat de la vostra fe,
Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu companys de presó, i dels maltrac-tats, com si ho sentíssiu en propi cos.
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
Que la meva oració sigui encens davant teu, i les mans que alço a tu, l’ofrena vespertina.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Però el final de tot és a prop. Així, doncs, sigueu assenyats i austers, per a dedicar-vos a l’oració.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
També els digué: “Suposem que un de vosaltres té un amic, i aquest ve a tro-bar-lo a mitjanit i li diu: ‘Amic deixa’m tres pans,
que un amic meu ha vingut de viatge i no tinc res per a donar-li’;
i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’
Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti.
I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran.
Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
els faré venir a la meva muntanya santa i els ompliré d’alegria a la meva casa d’oració. Els seus holocaustos i sacrificis seran acceptats en el meu al-tar, perquè la meva casa serà anomena-da casa d’oració per a tots els pobles.”
sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Parlava ja d’exterminar-los, de no ser per Moisès, el seu elegit, que es mantingué a la bretxa davant d’ell per desviar el seu furor de destruir-los.
Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.
Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;
pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!
Déu, el qui serveixo amb tota la força del meu esperit predicant l’evangeli del seu Fill, m’és testimoni de com constantment us tinc presents
Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, pregant sempre per vosaltres,
d’ençà que ens hem assabentat de la vostra fe en Crist Jesús i de l’amor que teniu envers tots els sants,
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
Perquè hi ha un sol Déu, també hi ha un sol mitjancer entre Déu i els homes: Crist Jesús, home,
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
Per això, investits d’aquest minis-teri que graciosament se’ns ha en-comanat, no ens acovardim,
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
El Senyor Etern m’ha donat un parlar instruït perquè amb paraules sàpiga sos-tenir el cansat. Matí rere matí desperta la meva oïda perquè estigui atent com els deixebles.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Senyor, he clamat a tu, apressa’t a venir, escolta el meu clam quan t’invoco.
Que la meva oració sigui encens davant teu, i les mans que alço a tu, l’ofrena vespertina.
Però l’àngel li digué: “No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et do-narà un fill i li posaràs per nom Joan.
ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.
Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.