Com a creient, sento la responsabilitat davant Déu i Crist de corregir amb amor a qui desobeeix els manaments del Senyor. Crec que cadascú de nosaltres ha d'exhortar, animar i amonestar els seus germans i germanes en la fe, com una demostració de l'amor que Déu ha posat als nostres cors.
Ser sincers els uns amb els altres, oferint amonestacions amb misericòrdia, no és una ofensa ni una falta de respecte. Al contrari, si ho fem amb amor i prudència, ens podem ajudar molt mútuament a créixer en la fe.
Confio en tu, amic meu, sé que ets ple de bondat i coneixement, i capacitat per a acompanyar-me en aquest camí. Com diu la Bíblia a Romans 15:14: "Però estic segur, germans, que vosaltres mateixos esteu plens de bondat, plens de tot coneixement, i capacitats per amonestar-vos els uns als altres".
Als qui estiguin en falta, reprèn-los davant de tothom, a fi que també els altres escarmentin.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa.Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.
Si algú no vol fer cas d’això que us diem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i feu-li el buit, perquè se n’avergonyeixi,però no el tracteu com un enemic, sinó corregiu-lo com un germà.
Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud,a fi que l’home de Déu estigui ben disposat i preparat per a qualsevol tasca noble.
El bastó i la reprensió proporcionen saviesa, però el noi consentit és la vergonya de la mare.
Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, fervent i penedeix-te.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.
D’això és del que has de parlar, animant i convencent, amb plena autoritat; que no hi hagi ningú que no et respecti.
predica la paraula, repeteix-la a temps i fora de temps, procura ser convincent, reprèn i exhorta pacientment i amb bon mestratge.
Ara bé, jo us advertia que no tingués-siu tractes amb ningú, tot i que tingui el tractament de germà, si és llibertí, usu-rer, idòlatra, difamador, embriac o lla-dre; amb homes d’aquesta mena no heu de compartir-hi ni la taula.
diligent en l’autèntica doctrina, con-forme a l’ensenyança, a fi que sigui ca-paç tant d’exhortar amb bons consells com de refutar els qui contradiuen.
Al qui fomenti divisions, quan l’hagis amonestat un parell de vegades, digues-li que se’n vagi;
Germans meus, si algun de vosaltres s’ha desviat de la veritat i un altre el fa retornar,sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.
Què m’hi va a mi, amb els de fora, perquè jo els judiqui? ¿No són els de dins els qui heu de judicar vosaltres?Els de fora, ja els judicarà Déu. Traieu el pervers de la vostra comunitat.
Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.
ja que és un agent de Déu per al teu bé. Però si et portes malament, tremola, perquè no porta l’espasa perquè sí, ja que és agent de Déu per a judicar i cas-tigar els malfactors.
No reprenguis durament cap home gran, més aviat amonesta’l amb respecte, com si fos un pare; tracta els joves com a germans;
Tu corregeixes l’home castigant la seva maldat, fas pols tot allò que té en més es-tima, com ho faria l’arna; l’home es ben bé com un sospir. (Pausa)
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.
Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu?O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu?Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Jesús, veient que la gent s’anava aglomerant, va increpar l’esperit im-mund dient-li: “Esperit mut i sord, jo t’ho mano: Surt d’ell i no hi entris més.”
L’orella que escolta la reprensió saludable habita entremig dels savis.Qui refusa la reprensió a si mateix es menysprea, qui escolta l’amonestació assoleix sensatesa.
El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
que aquest home sigui lliurat a Satanàs per a càstig corporal, a fi que el seu esperit pugui ser salvat el dia del Senyor.
Ja n’ha tingut prou el tal amb aquesta reprensió que la majoria li ha infligit;ara, en canvi, val més que el perdoneu i li aixequeu l’ànim, no fos cas que el consumeixi l’excés de tristor.Per tant, us prego que li demostreu el vostre afecte.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom.
Que l’home recte em castigui és un favor, que em reprengui és bàlsam perfumat que no refusarà pas el meu cap. Sempre, però, els tindré en oració malgrat aquelles maldats.
sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
L’home de cor savi és tingut per intel·ligent; la dolcesa de llavis fa potent el saber.
Tots, doncs, els qui som madurs, tinguem aquests sentiments; i, si en al-gun punt penseu altrament, Déu també farà que ho entengueu.
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
i tenia força raó. Per això cal que els renyis severament, per tal que mantinguin sana la seva fe
Dic que ara me n’alegro, no del fet que us disgustéssiu, sinó del fet que aquest disgust hagi servit perquè canviéssiu d’actitud. I com que fou una pena volguda per Déu, de part nostra no heu rebut cap mal.Perquè la tristesa que ve per voluntat de Déu produeix penediment salvador, que mai no sap greu, que no dol; en canvi, la tristesa del món produeix la mort.
A ell anunciem nosaltres, aconsellant i instruint tothom en ple coneixement, a fi de conduir-los a la perfecció en Crist.
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m’hi vaig haver d’encarar, perquè era evidentment censurable.
al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;
Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui.
Us asseguro que tot el que lligueu a la terra quedarà lligat al cel; i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
Mentre callava se’m consumien els ossos de tan continu gemegar.Perquè nit i dia sentia damunt meu el pes de la teva mà, sentia la meva ufanor tornar-se en sequera d’estiu. (Pausa)
Quan el descregut és castigat, el senzill aprèn la lliçó; i quan s’amonesta el savi, aquest reconeix la raó.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Timoteu, guarda bé això que tens confiat; no t’escoltis les foteses dels dis-cursos irreverents, ni les disquisicions polèmiques de la mal anomenada ciència;alguns que l’han volguda seguir s’han desviat de la fe. Que la gràcia sigui amb vosaltres.