Per intercedir, necessites perseverança, fe, amor i entrega. Imagina't postrat davant Déu, suplicant per la necessitat del teu germà, posant-te en el seu lloc perquè arribi la intervenció divina. És en aquest moment que t'oblides de tu mateix i ores des del més profund del teu ser perquè la persona per la qual clams vegi la glòria del Senyor en qualsevol que sigui la seva necessitat.
Sap que, fins i tot quan no menciones la teva petició personal a Jesús, Ell vetllarà per tu i et sostindrà de la mà. Quan intercedeixes pels altres, no fas més que orar per tu mateix també. Així que omple't de compassió i que no cessi el teu clam fins que vegis que el paisatge gris s'ha esvaït i notis com la situació es transforma d'una forta tempesta a una pau inexplicable.
La intercesió és un acte d'amor, amb súpliques i gemecs davant Déu, pregant per la vida d'algú. Quan intercedeixes, pots arribar a sentir el seu dolor, la seva necessitat. Com diu 1 Timoteu 2:1, "Exhorto, doncs, abans de tot, que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes".
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes,perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·là-cies
La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·là-cies
Torno a assegurar-vos que si dos de vosaltres, aquí a la terra, es posen d’acord a demanar el que sigui, els serà concedit pel meu Pare celestial.
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Moisès se’n tornà a trobar el Senyor i li digué: “Ai! Aquest poble ha comès, certament, un gran pecat, s’ha fabricat un déu d’or.Ara et prego que perdonis el seu pecat, o si no, esborra’m ja del llibre que has escrit.”
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes,perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·là-ciesi totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist,
En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;resistiu-li, ferms en la fe, sabent que la mateixa classe de sofriments afecten els vostres germans que hi ha pel món.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
mitjançant l’oració i la súplica, pregant constantment en l’Esperit, i, si cal, vetllant amb constància, pregant per tots els creients,
Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir.
Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Succeí que el poble va comen-çar a dirigir queixes perverses contra el Senyor. El Senyor les va sentir i la seva ira es va encendre, de manera que es va abrandar el foc del Senyor enmig d’ells i consumia un extrem del campament.Llavors el poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor, i el foc es va apagar.
Us asseguro que tot el que lligueu a la terra quedarà lligat al cel; i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
Al mateix temps, prepara’m també allotjament, ja que confio que per mitjà de les vostres oracions us seré retornat.
Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal.
i que no us intimiden gens els adver-saris. Això serà per a ells un signe clar de destrucció; en canvi, per a vosaltres ho serà de victòria, i això és obra de Déu.
Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
De genolls a terra va cridar amb veu forta: “Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.” I havent dit això expirà.
derrotant els principats i les potestats per mitjà d’ella, i exposant-los en públic testimoni en el seu seguici triomfal.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Mireu, jo us envio com ovelles en-mig de llops; sigueu astuts com les serps, però innocents com els coloms.
Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que ensinistra les meves mans per a la lluita, els meus dits per a la batalla;
Aguanta amb mi els sofriments com un soldat valent de Crist Jesús.Ningú compromès amb la milícia no s’embolica amb compromisos de la vida civil, a fi de complir amb qui l’ha reclutat.
Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.
També vosaltres éreu morts per les vostres culpes i pecats,en els quals vivíeu abans, d’acord amb el tarannà d’aquest món, sota el dirigent de l’imperi del mal, de l’esperit que en aquest temps domina en els descreguts,entre els quals també tots nosaltres abans ens comptàvem, vivint en les pas-sions de la nostra carn, satisfent els de-sigs i les inclinacions carnals, i érem per naturalesa mereixedors del càstig, igual que els altres.
en els quals vivíeu abans, d’acord amb el tarannà d’aquest món, sota el dirigent de l’imperi del mal, de l’esperit que en aquest temps domina en els descreguts,