150 Versets de la Bíblia sobre la Saviesa Divina

perquè és el Senyor qui dóna la sa-viesa, el coneixement i la intel·ligència brollen de la seva boca.

Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.

El temor del Senyor és el principi de la saviesa, i conèixer el Santíssim és intel·li-gència.

Feliç l’home que troba la saviesa i aquell que aconsegueix la intel·li-gència,

perquè assolir-la val més que adqui-rir plata, i obtenir-la, més que l’or pur.

El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció.

El principi de la saviesa és el res-pecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen. La seva lloança subsisteix per sempre més.

És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.

En Déu hi ha la saviesa i el poder, són seus el consell i l’enteniment.

Escolta el consell i accepta la ins-trucció, a fi que en endavant siguis savi.

a fi que el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, us faci el do d’un esperit de saviesa que us reveli el ple coneixement d’ell,

perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar.

En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.

Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi;

perquè la saviesa és millor que les perles, i tots els joiells no la poden igualar.

Adquirir saviesa val més que l’or, i la intel·ligència és millor que la plata.

a fi que els seus cors siguin confortats, units íntimament en l’amor, i enriquits de la plena seguretat que els faci conèi-xer el misteri de Déu, que és Crist,

en qui es troben continguts tots els tresors de la saviesa i de la ciència.

Perquè allò que sembla neci en Déu és més savi que els homes, i allò que sembla feblesa de Déu és més fort que els homes.

El cor de l’intel·ligent adquireix saviesa, i l’orella del savi busca la ciència.

Per al neci, cometre infàmies és una diversió; per a l’intel·ligent ho és adquirir saviesa.

i digué a l’home: “El temor del Senyor és la saviesa, i fugir del mal, la intel·ligència.”

La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.

La insolència només proporciona baralles; qui es deixa aconsellar demostra tenir enteniment.

La saviesa del prudent és el conei-xement del seu camí; l’estupidesa dels necis és el de-sengany.

Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa.

Amb tot, entre els qui són prou for-mats, sí que en parlem, de saviesa. Però no és saviesa d’aquest món, ni dels seus dirigents, que són fugissers.

Parlem d’una misteriosa saviesa de Déu, que era amagada, la que Déu tenia destinada des d’abans dels segles per a la nostra glòria.

Aconsegueix la saviesa, agafa ente-niment, no t’oblidis ni et desviïs del que t’he dit.

No l’abandonis i ella et guardarà, estima-la i ella et protegirà.

si escoltes amatent la saviesa, si acostes el teu cor a la comprensió,

T’he mostrat el camí de la saviesa, t’he encaminat per vies de rectitud;

i la teva existència serà estable. La saviesa i el coneixement són un cabal de salvació, i la reverència al Senyor serà el gran tresor.

¿És que no clama, la Saviesa? ¿No fa sentir la veu, la intel·li-gència?

Als cims més alts, a la vora del camí, a la cruïlla de les senderes, es plan-ta;

Agafa’t fort a la instrucció i no la deixis anar, guarda-la, perquè ella és la teva vida.

Aplica el teu cor a la instrucció, i la teva orella a les màximes sàvies.

Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,

a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;

Que escolti el savi i creixerà en pru-dència, i l’entès guanyarà en guiatge;

Dóna’m bon enteniment i seny, que jo tinc fe en els teus preceptes.

perquè qui em troba ha trobat la vida, i obté el favor del Senyor;

però el qui peca contra mi es fa mal a si mateix. Tots els qui m’odien estimen la mort.

i que des de ben jovenet coneixes les Sagrades Escriptures, que poden donar-te la saviesa que duu a la salvació mitjançant la fe que és en Crist Jesús.

Dóna ocasió al savi i encara es farà més savi, instrueix el just i augmentarà en ciència.

La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.

No et consideris prou savi, tem el Senyor i aparta’t del mal

Fill meu, para atenció a les meves paraules, escolta bé el que et dic;

no les perdis mai de vista, guarda-les dintre el teu cor,

Para atenció i escolta les paraules dels savis, i aplica al teu cor el meu ensenyament;

Com estimo la teva llei! Tot el dia és la meva meditació.

Els teus manaments em fan ser més assenyat que els enemics, perquè me’ls he fet meus per sempre.

Fill meu, guarda la prudència i el consell, no els perdis mai de vista,

El cor de l’intel·ligent busca la ciència, la boca de l’insensat s’alimenta de niciesa.

Però, on es troba la saviesa? I, on resideix la seva intel·ligència?

El mortal no coneix el seu camí, ni es troba a la terra dels vivents.

Amb la saviesa es construeix una casa, amb la intel·ligència s’aferma,

i amb la ciència s’omple el celler de tot bé preciós i agradable.

Qui ha dirigit l’esperit del Senyor o, fent-li de conseller, l’ha instruït?

A qui ha consultat que el pogués aconsellar i li mostrés el camí de la rec-titud, que li ensenyés la ciència o li indiqués el camí de la prudència?

La saviesa t’arribarà al cor i el coneixement et delectarà l’à-nima.

La prudència vetllarà per tu i la comprensió t’empararà,

Comporteu-vos assenyadament amb els de fora, aprofitant el temps.

Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;

ans es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia.

Ensenya’ns a comptar els nostres dies de tal manera que ens penetri la saviesa al cor.

Escolteu la correcció i sigueu as-senyats, no la menyspreeu.

Qui sap estalviar paraules té ente-niment, i el d’esperit reposat té talent.

Qui posa seny s’estima ell mateix; qui guarda prudència troba benau-rança.

Perquè la saviesa d’aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l’Es-criptura: “Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.”

Els homes malvats no comprenen la rectitud, els qui busquen el Senyor ho com-prenen tot.

“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.

El petulant busca en va la saviesa; per a l’entès, el coneixement és fàcil.

El temor del Senyor és lliçó de saviesa, i la humilitat és abans que la fama.

Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny

que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.

Així que, no sigueu inconscients i mireu de copsar quina és la voluntat del Senyor.

Són meus el consell i la destresa, jo sóc la intel·ligència, meva és la força.

Daniel prengué la paraula i digué: “Que el nom de Déu sigui beneït eternament, perquè la saviesa i el poder són ben seus!

Ell és qui fa alternar els temps i les circumstàncies, deposa reis i entronitza monarques, dóna la saviesa als savis i la ciència als entenimentats.

Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.

Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,

però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.

El neci no troba plaer en la intel·li-gència, sinó en la manifestació del que por-ta dins.

Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.

Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.

Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.

Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.

El de cor sensat accepta els preceptes, però el que parla sense solta su-cumbeix.

Déu va concedir a Salomó una sa-viesa i una intel·ligència molt grans, junt amb un cor tan ample com la sorra que hi ha a la vora del mar.

Qui estima la correcció estima el coneixement; qui odia la reprensió és un estúpid.

Les teves disposicions són infinitament justes; fes que les entengui i podré viure.

ell desbarata els plans dels astuts, i les seves mans no aconsegueixen l’intent;

ell atrapa els savis en la pròpia as-túcia i capgira el designi dels malignes:

L’estupidesa alegra el qui no té seny; l’home intel·ligent segueix el camí dret.

Les paraules de la boca del savi guanyen favor, però els llavis del neci li causen la ruïna:

Fill meu, si aculls les meves pa-raules i guardes dintre teu els meus preceptes,

La saviesa crida pels carrers, alça la veu per les places;

convoca en les cruïlles més con-corregudes i fa la seva proclama a les portes de la ciutat:

Escolteu la correcció i sigueu as-senyats, no la menyspreeu.

Feliç l’home que m’escolta, que vetlla a les meves portes cada dia, vigilant els llindes de les meves entrades;

De fet, Déu dóna saviesa, enteniment i benestar a l’home que li plau; en canvi, al pecador ha donat la càrrega de prosperar i amuntegar en profit d’aquell qui li és plaent. També això és vanitat i afany inútil.

Escolteu, fills, la instrucció pa-terna, i estigueu-hi atents a fi d’adquirir coneixement;

perquè us dono una bona doctrina: no deixeu el meu ensenyament.

amb el teu consell em fas de guia, i després m’acolliràs en glòria.

Hi ha or i perles en abundància, però l’objecte més valuós són els llavis aciençats.

L’exposició de les teves paraules il·lumina, fa entenimentats els senxills.

Ai dels qui es consideren savis i es creuen ser prudents!

Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida.

Dóna, doncs, al teu servent, un cor amatent per a jutjar el teu poble, per a poder diferenciar el bé del mal; perquè, qui és capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”

Aprecieu la meva intenció i no la plata, i el coneixement abans que l’or fi;

Els savis atresoren coneixement; la boca de l’insensat és ruïna se-gura.

El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió.

Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;

al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;

Sóc més entès que els meus mestres, ja que els teus preceptes són la meva meditació.

No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,

i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.

El cor del savi fa prudent la seva boca i augmenta la persuasió del seus llavis.

La boca del just expressa saviesa, i la seva llengua parla rectament;

Fill meu, estigues atent a la meva saviesa, decanta l’orella a la meva intel·li-gència,

a fi que puguis mantenir els pro-pòsits i els teus llavis guardin la discreció.

El Senyor fonamentà la terra amb saviesa, i amb ciència aguantà el cel;

amb el seu saber va obrir els abismes, i els núvols destil·len la rosada.

et lliurarà del camí dolent, de l’home que parla perversitats,

Els llavis dels savis escampen ciència, no així el cor dels insensats.

Menja mel, fill meu, perquè és bona, una bresca endolcirà el teu paladar.

Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida.

Qui escolta la paraula troba benau-rança, i qui confia en el Senyor serà feliç.

Cadascú és elogiat segons l’enteniment que demostra, però el de cor pervers serà menys-preat.

Però en els mortals hi ha un esperit, l’alenada de l’Omnipotent, que els fa intel·ligents;

per a fer tenir saviesa i instrucció, per a fer comprendre els raonaments intel·ligents,

a fi d’adquirir instrucció eficaç, sentit de justícia, d’equitat i de rec-titud;

per a proporcionar experiència als inexperts, i als joves, coneixement i reflexió.

Fill meu, si el teu cor és assenyat, s’alegrarà conjuntament amb el meu;

i exultaran les meves entranyes quan els teus llavis parlin rectament.

La meva boca parlarà amb saviesa i el meu cor té meditacions assenyades.

Prové d’ell el que vosaltres sigueu alguna cosa en Crist Jesús, el qui Déu ha constituït en la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció,

Als llavis de l’intel·ligent s’hi troba saviesa; a l’esquena del qui no té seny, un bastó.

El fruit del just és arbre de vida, i el qui guanya les ànimes és savi.

Sense seny, ni el zel no és bo, i qui corre massa s’equivoca.

Qui va amb un savi es farà savi; qui s’ajunta amb un neci acabarà malament.

La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dóna l’honor de passar per alt les ofenses.

Amb la saviesa es construeix una casa, amb la intel·ligència s’aferma,

En el molt parlar no hi mancarà la falta; qui domina els llavis mostra pru-dència.

El Senyor disposa els passos de l’home; perquè l’home, què sap del seu camí?

Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.

Més val un home sofert que un heroi, i saber dominar-se que ser un con-queridor.

Castiga l’insolent i el senzill apren-drà la lliçó; reprèn l’intel·ligent i comprendrà la raó.

En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme, perquè se m’endurà amb ell. (Pausa)

Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent que cent cops a l’insensat.

Qui es refia del propi parer és un insensat, però qui camina amb prudència se salva.

La ximpleria de l’home trastorna el seu camí, i el seu cor es torna contra el Senyor.

Qui és com el savi? Qui més co-neix el sentit de les coses? La sa-viesa de l’home li fa lluir el rostre i li suavitza l’aspror de la cara.

Jo sóc servidor teu; dóna’m ente-niment, que pugui conèixer les teves ensenyances.

si invoques l’enteniment i fas un crit a la intel·ligència,

si la busques com buscaries l’argent i la recerques com un tresor amagat,

Castiga el teu fill, perquè hi ha es-perança; però no et deixis portar a l’extrem de destruir-lo.

Fill meu, deixa d’escoltar instruccions que et desviïn dels preceptes de la ciència.

Cal examinar els projectes a través del consell, i cal entrar a la lluita amb bona tàctica.

Però a nosaltres, Déu ens ho ha re-velat per mitjà del seu Esperit, ja que l’Esperit ho sondeja tot, fins les pro-funditats de Déu.

Perquè, ¿qui d’entre els humans co-neix les coses de l’home, sinó l’esperit de l’home que hi ha dintre d’ell? Així, tampoc ningú no coneix les coses de Déu, sinó l’Esperit de Déu.

I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal que coneguem els dons que Déu gra-ciosament ens ha concedit.

Encomana al Senyor el teu camí, confia’t a ell, i ell obrarà:

Apreneu, inexperts, la prudència; i vosaltres, insensats, assoliu sen-satesa.

Arracada d’or i ornament d’or fi és el conseller savi per a l’orella atenta.

Que els teus ulls fitin sempre de dret, i el teu esguard, el qui tens al teu davant.

Tempteja bé la rodera dels teus peus, i siguin ferms tots els teus camins.

No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta el teu peu del mal.

Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,

perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat,

distingint bé tot el que és agradable al Senyor,

De la boca del just brota la saviesa, però la llengua perversa serà sega-da.

Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!

Les paraules humanes són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa.

L’home intel·ligent té la saviesa davant la cara, els ulls del neci vaguen per l’extrem del món.

Totes són clares per als intel·ligents i rectes per als qui han assolit el coneixement.

Quan el descregut és castigat, el senzill aprèn la lliçó; i quan s’amonesta el savi, aquest reconeix la raó.

El crèdul creu tot el que diuen, el llest medita tots els seus actes.

Ni saviesa ni intel·ligència ni consell no tenen cap valor davant el Senyor.

ja que amb tu hi ha la font de la vida, i per la teva llum veiem la llum.

D’on ve, doncs, la saviesa? I on és la seu de la intel·ligència?

Ja que és oculta a la vista dels vivents i amagada a les aus del cel.

Jo estimo els qui m’estimen, i els qui em busquen, em troben.

Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,

que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.

Ara, doncs, fills meus, escolteu-me: Són benaurats els qui guarden els meus camins.

Escolteu la correcció i sigueu as-senyats, no la menyspreeu.

Feliç l’home que m’escolta, que vetlla a les meves portes cada dia, vigilant els llindes de les meves entrades;

A ell anunciem nosaltres, aconsellant i instruint tothom en ple coneixement, a fi de conduir-los a la perfecció en Crist.

L’home savi és ple de força, i l’home de ciència augmenta la vigoria;

Medita-ho i dedica-t’hi, perquè tot-hom vegi com progresses.

Tingues compte amb tu mateix i amb allò que ensenyes; sigues constant en això, perquè, si ho fas, et salvaràs tu i els qui t’escolten.

Conclusió del discurs, atès tot el que s’ha dit: reverencia Déu i guarda els seus manaments, que això és cabalment ser un home.

Perquè Déu portarà a judici totes les obres, ni que siguin amagades, tant si foren bones com si foren dolentes.

No reptis l’arrogant, no sigui que t’avorreixi; reprèn el savi, que t’estimarà.

Dóna ocasió al savi i encara es farà més savi, instrueix el just i augmentarà en ciència.

La saviesa reposa en el cor de l’intel·ligent, però és desconeguda entre els necis.