Categoria
62 Versets de la Bíblia sobre el Messies
Déu va enviar el Messies per oferir-nos la salvació a través de la seva mort a la creu del Calvari. Gràcies a aquest sacrifici, avui podem gaudir del regal de ser salvats i tenir Vida Eterna en ell.
L'arribada del Messies va ser anunciada des del principi a la paraula de Déu, tot i que no se sabia quan succeiria. Tot es basava en aquestes promeses:
Gènesi 3,14-151: I el Senyor va dir a la serp: «Perquè has fet això, seràs maleïda entre tots els animals domèstics i entre totes les bèsties del camp; t'arrossegaràs sobre el ventre, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t'aixafarà el cap, i tu li mossegaràs el taló.»
Isaïes 11,1-22: Sortiran una branca del tronc de Jessè, i un plançó brollarà de les seves arrels. El Senyor reposarà sobre ell: esperit de saviesa i d'intel·ligència, esperit de consell i de poder; esperit de coneixement i de temor del Senyor.
La paraula de Déu diu que ell mateix vindria, i així va ser, però el poble jueu encara espera el Messies que ha de venir. La benedicció que era per a ells va passar als gentils de Samaria i a la resta del món; a tot aquell que vulgui reconèixer-lo i rebre'l com el seu únic i Sant Salvador. Déu no obliga cap cor a rebre'l, ni força ningú a creure en ell; però a tots els que el reben i creuen en ell, els donarà l'autoritat i el dret de ser anomenats fills de Déu.
Li diu la dona: “Jo sé que el Messies ha de venir, és a dir, el Crist; quan vingui ens ho aclarirà tot.”
I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.
Ell els diu: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”Simó Pere va contestar: “Tu ets el Crist, el Fill del Déu Vivent.”
¿No diu l’Escriptura que el Crist ha de ser del llinatge de David i ha de venir de Betlem, el poble d’on era David?”
La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”
però els que hi són han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.
Per tant, vosaltres estigueu igualment preparats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada.
Però tu, Betlem Efrata, massa petita per ser comptada entre les famílies de Judà, de tu sortirà el qui ha de dominar Israel. Els seus orígens són des del principi, des dels dies de l’eternitat.
Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem.
I si li pregunten: “Què són, doncs, aquestes ferides que tens als braços?”, ell respondrà: “Me les van fer a casa dels meus companys.”
“Doncs jo he ungit ja el meu rei damunt Sió, la meva muntanya santa.”Vull publicar el decret del Senyor, que m’ha dit: “Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui.
Doncs bé, el Senyor mateix us do-narà un senyal: Heus aquí que la don-zella concebrà i tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir “Déu amb nosaltres”).
Alegra’t amb entusiasme, filla de Sió! Fes crits d’alegria, filla de Jerusalem! Heus aquí que el teu rei ve cap a tu, just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí, un fill de somera.
Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
Li han posat el sepulcre entre els mal-vats, i entre els potentats, la tomba, tot i que no havia fet cap tort ni hi havia engany en la seva boca.
Ell els preguntà: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Pere va contestar: “El Crist de Déu.”
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
Sortirà un rebrot de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels,L’Esperit del Senyor reposarà sobre ell –esperit de saviesa i d’intel·ligència, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de temor del Senyor–
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.Tots anàvem esgarriats com ovelles, cadascú tirava pel seu camí, mentre el Senyor feia recaure en ell la iniquitat de tots nosaltres.Maltractat i humiliat, no obria la boca; com un anyell conduït a l’escorxador, com una ovella davant l’esquilador, ca-llava i ni tan sols obria la boca.
Els reis de la terra fan aliança, i els prínceps conspiren a l’hora contra el Senyor i el seu ungit:
El profeta Isaïes es refereix a ell quan diu: Veu d’un que clama en el desert. Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves sendes.
Sàpigues, doncs, i comprèn-ho, que des de la sortida del missatge per a la reconstrucció de Jerusalem fins al Prín-cep Ungit hi haurà set setmanes i sei-xanta-dues setmanes, i la plaça i el fossar seran reconstruïts, però en temps molt difícils.Després de les seixanta-dues setma-nes un ungit serà mort, i no li quedarà res. El poble d’un príncep que ha de venir destruirà la ciutat i el santuari; la seva fi vindrà com una inundació, i fins a la fi de la guerra duraran les devas-tacions.
Després va advertir severament als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Crist.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;a anunciar l’any de gràcia del Senyor i el dia de revenja del nostre Déu; a consolar tots els afligits,
Vull publicar el decret del Senyor, que m’ha dit: “Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui.
Mira, ve un temps –diu el Senyor–, que suscitaré a David un rebrot just que reg-narà com a rei, serà assenyat i practicarà el dret i la justícia sobre el país.
Aquest, amb qui primer es va trobar va ser amb el seu germà Simó, i li va dir: “Hem trobat el Messies” –que vol dir el Crist.
M’envolta una colla de gossos, un escamot de malfactors m’as-setja; m’han foradat les mans i els peus,podria comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen,es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen a sorts la meva túnica.
i Jacob engendrà Josep, l’espòs de Maria, de la qual va néixer Jesús, anomenat el Crist.Per tant, foren en total catorze gene-racions des d’Abraham fins a David; catorze més des de David fins a la de-portació a Babilònia; i, des de la de-portació a Babilònia fins al Crist, també catorze generacions.
Oracle del Senyor al meu Senyor: “Seu a la meva dreta, i espera que faci dels teus enemics l’escambell dels teus peus.”
Després de les seixanta-dues setma-nes un ungit serà mort, i no li quedarà res. El poble d’un príncep que ha de venir destruirà la ciutat i el santuari; la seva fi vindrà com una inundació, i fins a la fi de la guerra duraran les devas-tacions.
Li diu la dona: “Jo sé que el Messies ha de venir, és a dir, el Crist; quan vingui ens ho aclarirà tot.”Jesús li diu: “Sóc jo; el qui et parla.”
en referència al seu Fill, que per des-cendència humana és llinatge de David,però per virtut de l’Esperit santifi-cador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d’entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre.
Vessaré damunt la casa de David, i sobre els habitants de Jerusalem, un esperit de gràcia i de pregària, i miraran envers mi, aquell qui van traspassar. I faran dol, com el dol que es fa per un fill únic; ploraran amargament per ell, com els qui ploren per un primogènit.
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimitsi a proclamar l’any de gràcia del Senyor.Plegà el volum, el va tornar a l’assistent i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls clavats en ell.Aleshores es posà a dir-los: “Avui s’ha fet realitat aquest passatge que acabeu de sentir.”
Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.”Tot això succeí per tal que es complís el que el Senyor havia dit pel profeta, quan diu:Mireu, la verge concebrà i infantarà un fill, i el seu nom serà Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres.
Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.”
Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,
Damunt del seu cap van posar escrita la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus.”
Després d’haver parlat Déu anti-gament, en diverses ocasions i de moltes maneres, als avantpassats per mitjà dels profetes,en aquests darrers temps ens ha parlat per mitjà del Fill, a qui ha establert com a hereu universal i pel qual també ha creat tot el que existeix.
Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!”
a fi i efecte que vinguin de part del Senyor els temps de repòs i faci venir el qui us ha estat destinat, el Crist Jesús,si bé és necessari que el cel el re-tingui fins que arribi el temps de la res-tauració universal que Déu va anunciar d’antic per boca dels seus sants Pro-fetes.
Al mantell i sobre la cuixa porta aquesta inscripció: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.
I també Isaïes diu: “Rebrotarà l’arrel de Jessè, aquell qui s’alçà per a regir les nacions; i les nacions esperaran en ell.”
Referent a aquesta salvació, els pro-fetes antics es van dedicar a investigar-la quan van anunciar la gràcia destinada a vosaltres,procurant esbrinar a quin temps i a quines circumstàncies es referia l’Espe-rit de Crist, que els animava a predir els sofriments a què era destinat el Crist i la glòria que vindria després,
Però un dels ancians em digué: “No ploris, mira, ha vençut el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David, per poder obrir el rotlle i els seus set segells.”
Mireu el meu servent, que jo he escollit; el meu estimat, en qui m’he complagut íntimament. Damunt seu posaré el meu esperit i anunciarà el dret a les nacions.
Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
és ben sabut que el nostre Senyor ha sortit de Judà, i Moisès no va relacionar mai aquesta tribu amb el sacerdoci.
Tothom qui creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu, i tothom qui estima qui el va engendrar estima també tothom qui ha nascut d’ell,
Però el Senyor ha volgut aclaparar-lo amb la sofrença. Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissa-ga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans.
Llavors del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Ele-git; escolteu-lo!”
i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l’Escriptura: “Vindrà de Sió l’alliberador, apar-tarà la impietat de Jacob.
I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.”
Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: “I a les descendències”, com si parlés de moltes, sinó referint-se a una sola: “I a la teva descendència”; és a dir, el Crist.
Perquè hi ha un sol Déu, també hi ha un sol mitjancer entre Déu i els homes: Crist Jesús, home,
Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per garantir-vos tot això que fa referència a les esglésies. Jo sóc el rebrot i el llinatge de David, l’estel resplendent del matí.”
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,en qui tenim la redempció, la remis-sió dels pecats.