Categoria
119 Versicles de la Bíblia sobre la Llei
Com defineix Déu la seva llei? Aquesta pregunta és fonamental per a nosaltres, ja que té molt a veure amb la nostra comprensió espiritual, sobre qui és Ell a les nostres vides. En poques paraules, les lleis de Déu són aquelles que regulen el seu camí de vida i en les quals es basarà el seu futur regne; són lleis divines i perfectes pel que fa al seu propòsit, equitat i aplicació.
Com diu l'apòstol Pau, la llei de Déu "és santa, i el manament sant, just i bo", així com "espiritual" (Romans 7:12,14). I com va escriure el rei David: "La llei del Senyor és perfecta, que converteix l'ànima" (Salms 19:7). I després va seguir descrivint la bellesa i els beneficis dels testimonis, estatuts, manaments i judicis de Déu, que són diferents formes de la seva llei (Salms 19:8-11).
Les lleis bíbliques estan formades per un sistema diví de manaments, estatuts i judicis que tota nació i tot ésser humà hauria de respectar, ja que Déu és el Creador de tots. A més, les lleis de Déu defineixen els conceptes de justícia i pecat. I, si les obeïm, sempre seran per al nostre propi benefici.
Malgrat el que et puguin dir moltes persones, per a tu complir la llei de Déu ha de ser un delit i una mostra del teu amor cap a Déu, sabent que aconseguir aquestes coses amb les nostres forces ens pot resultar impossible, però en Crist tot ho podem aconseguir. El salmista David ens ensenya que la llei de Déu no és una càrrega en absolut; va escriure: "En la llei del Senyor es complau, i en la seva llei medita de dia i de nit" (Salms 1:2). És un delit per a la nostra ànima la llei de Déu, i en ella hem de meditar sempre sense sortir-nos del que el Pare etern va establir per a nosaltres.
Que aquest llibre de la llei no s’aparti dels teus llavis; medita-la nit i dia, per poder actuar d’acord amb tot allò que hi és escrit, perquè així reeixiràs en allò que emprenguis, i tot t’anirà bé.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;ans es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.
Tots els qui van pecar sense conèixer la Llei, també sense intervenció de la Llei es perdran; i tots els qui van pecar coneixent la Llei, segons la Llei seran jutjats.
El Senyor digué a Moisès: “Puja cap a mi a la muntanya i espera’t allà, que et donaré unes taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi tinc escrits per a instruir-los.”
ja que abans de la Llei, en el món ja hi havia pecat, però el pecat no és im-putable mentre no hi ha llei.
No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.
M’agradaria que em diguéssiu: ¿va ser per les obres de la Llei que vau rebre l’Esperit o va ser per haver cregut?
Déu va parlar i digué totes aquestes paraules:“Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud.No tindràs altres déus davant meu.No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.Tingues present que has de santificar el dia del dissabte.Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina,però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis.Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar.Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.No mataràs.No cometràs adulteri.No robaràs.No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme.No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
Doncs, què? ¿Hem de pecar sense mirament perquè ja no estem sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia? De cap manera!
perquè avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, seguint els seus ca-mins i guardant els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, a fi que visquis i et multipliquis, i perquè el Senyor, el teu Déu, et beneeixi a la terra on vas per prendre’n possessió.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor;les inculcaràs als teus fills, les expli-caràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
ja que ningú no podrà ser justificat als seus ulls en base a les obres de la Llei. De fet, per la Llei prenem cons-ciència del pecat.
Llavors Moisès va anar a explicar al poble totes les paraules del Senyor i totes les decisions, i el poble en pes va respondre a una veu: “Complirem tot el que el Senyor ha dit.”
Llegien el llibre de la Llei de Déu clarament, i n’explicaven el sentit, de manera que s’entengués bé el que es llegia.
Quan es va introduir la Llei, les faltes van sovintejar, però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia,per tal que, així com el pecat regnà per la mort, així també la gràcia regnés per la justícia que duu a la vida eterna, mitjançant Jesucrist, el nostre Senyor.
Feliços els de comportament íntegre, els qui segueixen la llei del Senyor.Feliços els qui observen els seus preceptes i el busquen amb tot el cor,
“Ara bé, si escoltes amatent la veu del Senyor, el teu Déu, per posar en pràctica tots els seus manaments que avui et prescric, el Senyor, el teu Déu, t’exalçarà per damunt de totes les nacions de la terra,
Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han estat realitat per mitjà de Jesucrist.
Feu-me atenció, poble meu! Estigueu-me atents, nació meva! Perquè de mi sortirà la llei i el meu precepte per a il·luminar tots els pobles.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Què direm, doncs? ¿La Llei equival a pecat? De cap manera! Amb tot, el pecat se’m va descobrir només per la Llei. De fet, jo hauria ignorat la maldat de la concupiscència si la Llei no hagués dit: “No desitjaràs.”
Mentrestant, la Llei ens va fer de preceptor per guiar-nos a Crist, per tal que fóssim rehabilitats per la fe.Però ara, un cop arribada la fe, ja no estem sotmesos al preceptor,
“No us penseu pas que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a completar.Perquè us asseguro que, mentre perdurin el cel i la terra, no passarà ni una «i» ni tan sols un punt de la Llei, que tot no s’hagi complert.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.El temor del Senyor és pur, és perpetu; els decrets del Senyor són veritat, tots ells són justos;són més desitjables que l’or, més que l’or fi en abundor; i més dolços que la mel i que el regalim de la bresca.Encara que el teu servent s’hi es-forci, i en observar-los hi posi gran cons-tància,
I ara, Israel, ¿què és el que el Senyor, el teu Déu, exigeix de tu, sinó úni-cament que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, que segueixis tots els seus camins, estimant-lo i servint el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima,que guardis els manaments del Senyor i els seus estatuts que avui et pres-cric, a fi que tot et vagi bé?
Estarem segurs que l’hem conegut si guardem els seus manaments.Aquell qui diu: “Jo el conec”, però no observa els seus manaments, és un men-tider, i la veritat és lluny d’ell.
El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia.
Aquesta, doncs, serà l’aliança que consumaré amb la casa d’Israel després d’aquells dies, diu el Senyor: Inculcaré les meves lleis al seu enteniment i les gravaré sobre el seu cor; jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.Aquest és el manament principal i el més gran.El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.”
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.De fet, allò de “no adulteraràs, no mataràs, no robaràs, no envejaràs”, i qualsevol altre manament, queda resu-mit en aquesta sentència: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix.”L’amor no fa cap mal al proïsme; per tant, l’amor és l’acompliment de tota la Llei.
En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l’Escriptura: “Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei.”
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;ans es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia.Serà com un arbre arrelat entre recs d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i el seu fullatge mai no s’em-musteeix: tot el que emprengui anirà per bé.
No segueixis els qui són més per fer malifetes, ni testifiquis en una causa decantant-te per la majoria contra tot dret;
No et venjaràs ni guardaràs rancúnia contra els fills del teu poble, sinó que estimaràs el proïsme com a tu mateix. Jo, el Senyor.
Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns de-finitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s’acosten a oferir els mateixos sacrificis.
“La Llei i els profetes arriben fins a Joan; de llavors ençà és anunciat el Reg-ne de Déu, i es convida tothom amb insistència a entrar-hi.
Ja que allò que era impossible a la Llei, per causa de la feblesa carnal, Déu ho ha realitzat enviant el seu propi Fill amb una humanitat semblant a la dels pecadors, i per causa del pecat ha sen-tenciat el pecat que hi ha en l’homeper tal que la justícia de la Llei s’acompleixi en nosaltres, que no ens com-portem d’una manera carnal, sinó que som guiats per l’Esperit.
Per tant, guarda els seus estatuts i els seus preceptes que jo t’he prescrit avui, a fi que et vagi bé, a tu i als teus fills després de tu, i allarguis els teus dies sobre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.”
Per tant, aquell qui infringeixi un d’aquests manaments més petits, i en-senyi la gent a fer el mateix, serà con-siderat el més petit en el Regne del Cel; en canvi, aquell qui els observi i els ensenyi serà considerat gran en el Regne del Cel.
Amb els qui no tenen cap llei, jo m’he fet com si no tingués cap llei, per guanyar els qui no tenen cap llei, encara que no estic pas sense Llei de Déu, ja que tinc la llei de Crist.
però sabem que ningú no és rehabi-litat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d’ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei.
Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei, sinó que ho són aquells qui la compleixen.
Perquè qualsevol qui observa sence-ra la llei, però falla solament en un punt, esdevé culpable de tots.
Quan prengui possessió del seu reialme, copiarà per al seu ús un du-plicat d’aquesta llei en un llibre, de l’original que custodien els sacerdots levites.La durà sempre amb ell i la llegirà tots els dies de la seva vida, per aprendre a reverenciar el Senyor, el seu Déu, i a guardar totes les paraules d’aquesta llei i d’aquests estatuts i posar-los en pràc-tica,a fi que el seu cor no s’enorgulleixi per damunt dels seus germans, ni es des-viï a dreta o a esquerra, i així tingui llarga vida sobre el seu reialme, tant ell com els seus fills, enmig d’Israel.”
Els respongué: “I vosaltres, per què violeu també el manament de Déu amb la vostra tradició?
Heu trencat amb el Crist, els qui bus-queu la rehabilitació per la Llei; esteu fora de la gràcia.
El Senyor ens va manar que complís-sim tots aquests estatuts, de reverenciar el Senyor, el nostre Déu, pel bé nostre, tots els dies, a fi que ell ens doni vida, com fins avui.
esborrant l’acta que constatava el nostre deute amb els preceptes, que era contrària i que ha retirat clavant-la a la creu,
Qui menysprea el manament queda pignorat; qui respecta el precepte serà re-compensat.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
“Ara bé, si escoltes amatent la veu del Senyor, el teu Déu, per posar en pràctica tots els seus manaments que avui et prescric, el Senyor, el teu Déu, t’exalçarà per damunt de totes les nacions de la terra,i vindran damunt teu i t’acompanyaran totes aquestes benediccions per haver escoltat la veu del Senyor, el teu Déu:
El distintiu de la teva paraula és la veritat, i són permanents tots els decrets de la teva justícia.
Aleshores, quin fi té la Llei? Fou afegida per evidenciar les transgres-sions, fins que arribés el descendent a qui era destinada la promesa. Fou una promulgació amb intervenció dels àn-gels i les mans d’un mitjancer.
En canvi, si és per l’Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.
De fet, quan els pagans que no co-neixen la Llei compleixen per instint natural els principis de la Llei, ells, tot i mancats de Llei, esdevenen una llei per a si mateixos.Amb això demostren que duen els principis de la Llei gravats en el cor, conjuntament confirmat per la pròpia consciència i la reflexió, que mútuament els acusen o els defensen.
Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Esti-maràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte;
Però la misericòrdia del Senyor és de sempre i per sempre, per als qui el temen, i la seva justícia, per als fills dels fills,per als qui guarden la seva aliança i tenen present complir els seus preceptes.
A la llei i al testimoni! Si no parlen en aquest sentit, és que no els ha clarejat el dia.
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
Moisès va escriure aquesta llei i la va donar als sacerdots, fills de Leví, que portaven l’arca del pacte del Senyor, i a tots els ancians d’Israel.I Moisès els donà aquesta ordre: “L’últim de cada set anys, al temps fixat per a l’any de la remissió, durant la festa dels Tabernacles,quan tot Israel vingui a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit, davant d’ells llegiràs aquesta llei perquè tot Israel ho senti.Reuniràs el poble, els homes, les dones, els nens i el foraster que habiti a les teves ciutats, perquè l’escoltin i aprenguin a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i guardin les paraules d’aquesta llei per posar-les en pràctica.I els seus fills que encara no la co-neixen, la podran sentir i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies que visqueu a la terra on aneu, travessant el Jordà, per prendre’n possessió.”
Això diu el Senyor: “Observeu el dret, practiqueu la justícia, que la meva salvació és a punt d’arribar i la meva justícia a punt de ser revelada.
Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.
Els fills de Déu coneixem que esti-mem quan estimem Déu i complim els seus manaments.Perquè estimar Déu pressuposa com-plir els seus manaments. A més, els seus manaments no són cap càrrega,
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Totes les persones han d’aca-tar les autoritats constituïdes, perquè no hi ha autoritat si Déu no ho disposa, i les que existeixen actualment hi són per disposició de Déu.De manera que aquell qui s’oposa a l’autoritat es rebel·la contra la disposi-ció de Déu; i els qui es rebel·len, rebran el càstig que es mereixen.
Tot m’és permès, però no tot és convenient. Tot m’és permès, però jo no em deixaré dominar per res.
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Conclusió del discurs, atès tot el que s’ha dit: reverencia Déu i guarda els seus manaments, que això és cabalment ser un home.Perquè Déu portarà a judici totes les obres, ni que siguin amagades, tant si foren bones com si foren dolentes.
Els qui voleu estar sota la Llei, di-gueu-me: que no escolteu la Llei?Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l’un de l’esclava i l’altre de la dona lliure.Però el de l’esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa.Tot això és al·legòric. De fet, aques-tes dones representen dues aliances: l’una, representada per Agar, s’origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus.
Certament, la primera aliança te-nia les seves prescripcions relati-ves al culte, i un santuari terrenal.S’havia distribuït el tabernacle en un primer compartiment que s’anomenava el lloc Sant, on hi havia el canelobre, la taula i els pans de l’ofrena.
ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu,i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús.