Categoria
136 Versets de la Creació: Bíblia i Déu
¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
El cel fou creat amb una paraula del Senyor, i amb una alenada de la seva boca tota l’estelada.
Com dins un bot, aplega les aigües de la mar, reté en dipòsits les aigües abismals.
Que tota la terra tingui temor del Senyor, i el venerin tots els habitants del món;
ell va parlar, i tot fou fet; ell va manar, i tot existí.
perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell;
De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani-mals que s’arrosseguen damunt la terra.”
I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.
Que en són de grans, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa; la terra és plena de les teves cria-tures.
Heus aquí el mar, tan gran i extens, on pul·lulen innombrables sers vivents, animals grans i petits.
On eres tu, quan jo fundava la terra? Explica-ho, si en tens coneixement.
Qui va determinar les seves dimen-sions, suposant que ho sàpigues? Qui va estendre el cordill al seu damunt?
¿Sobre què foren afermats els seus fonaments, o qui va posar la seva pedra angular,
Perquè això diu el Senyor, creador del cel, l’únic Déu, el qui ha format la terra i l’ha feta, el qui l’ha fonamentada i no l’ha creada com un caos, sinó per a ser habitada: “Jo sóc el Senyor, i no n’existeix cap més!”
I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.
Quan miro el cel, obra dels teus dits, la lluna i els estels que hi has fixat,
jo dic: “Què és l’home perquè te’n recordis, o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis?”
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Per la fe comprenem que l’univers fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem no ha estat fet per una causa visible.
Que proclamin l’esplendor gloriós de la teva majestat, i jo cantaré les teves meravelles.
Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin! I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,
o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin, i que t’ho contin els peixos de la mar!
¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers, que la mà del Senyor ha fet tot això?
Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura, i l’esperit de tota carn humana.
“Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria.
Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser vivent.
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,
cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,
Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi.
té a la mà les entranyes de la terra, i són seus els cims de les muntanyes;
seva és la mar, ja que ell l’ha feta, i la terra ferma, que ha format la seva mà.
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures,
lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols.
Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents,
lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt!
Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats,
Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,
i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.
Déu va fer, doncs, els dos grans llumeners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.
Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,
perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.
Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.
Així parla Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que aferma la terra i tot el que hi brota, que dóna el respir a la gent que l’habita, i l’esperit als qui s’hi mouen.
Déu digué: “Que les aigües pro-dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.
I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se-gons cada espècie. I Déu veié que això era bo.
Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”
al qui creà el cel amb intel·ligència, perquè és etern el seu amor;
al qui estengué la terra damunt les aigües, perquè és etern el seu amor;
Al qui creà les grans llumene-res, perquè és etern el seu amor;
el sol perquè regeixi sobre el dia, perquè és etern el seu amor;
la lluna i els estels per regular la nit, perquè és etern el seu amor;
Tens cura de la terra i la regues, l’enriqueixes abundosament amb el rierol diví ple d’aigua. Prepares el blat quan així la dis-poses:
regant els seus solcs, ablanint els terrossos, assaonant amb ruixats i beneint la seva brotada.
Corones l’anyada amb els teus be-neficis, en els teus rodals vessa l’abundància.
Regalimen les pastures del desert, i els turons es guarneixen de gala;
les prades es vesteixen de ramats, i les valls es cobreixen d’espigues granades; ressonen els crits de joia i els cants!
A més, és la meva mà que ha afermat la terra, i la meva dreta que ha desplegat el cel; quan jo els vaig cridar, van apa-rèixer l’una i l’altre.
Heus aquí el mar, tan gran i extens, on pul·lulen innombrables sers vivents, animals grans i petits.
Per allí naveguen els vaixells, el Leviatan, que vas crear perquè hi jugués.
El Déu Etern va formar de la terra tots els animals feréstecs i totes les aus del cel, i els emmenà davant l’home per veure com els anomenaria, perquè tal com l’home anomenés cada animal, aquell fóra el seu nom.
I Adam va posar nom a tot el bestiar, i a les aus del cel i a tots els animals feréstecs; però per a ell no va trobar una companyia adient.
Del Senyor és la terra i tot el que conté, el món i els qui l’habiten.
Perquè dins els mars ell la va as-sentar, i damunt els rius la sosté ferma.
Ell determina el nombre dels estels, els crida tots pel seu nom.
És gran el nostre Sobirà, i de magna potència; la seva saviesa és infinita.
Així com no saps quin és el camí que fa el vent, ni la formació dels ossos en el ventre de la dona embarassada, tam-poc no pots conèixer l’obra de Déu, que tot ho crea.
Qui ha mesurat les aigües amb el palmell de la mà o ha pres la mida del cel a pams? Qui ha posat en una mesura tota la pols de la terra, o ha pesat les muntanyes amb la romana, o els turons amb les balances?
Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals sal-vatges, segons cada espècies.” I fou així.
Déu, doncs, va fer els animals ferés-tecs, segons cada espècie, i els domès-tics, segons la seva mena, i tots els ani-mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.
El Senyor fonamentà la terra amb saviesa, i amb ciència aguantà el cel;
amb el seu saber va obrir els abismes, i els núvols destil·len la rosada.
tal com diu l’Escriptura: “T’he cons-tituït pare de molts pobles.” Ho és da-vant d’aquell en qui va dipositar la con-fiança, el Déu que fa reviure els morts i crida el no-existent a l’existència.
Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d’arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.
I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.
No t’era pas desconegut el meu cos mentre era format en el misteri, entreteixit en pregons subterranis.
I afegeix: “Al principi tu, Senyor, vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans.
Senyor, sobirà nostre, que n’és, de magnífic, el teu nom arreu de la terra! Has elevat la teva glòria per damunt del cel.
Pels llavis dels infants i dels no-drissons has afermat el teu poder contra els adversaris, per reprimir l’enemic i el venjatiu.
A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.
Jo era allà quan organitzava l’uni-vers, quan traçava l’horitzó sobre la faç de l’abisme;
quan concentrava els núvols allà dalt, quan fermava les fonts abismals;
quan posava límits a la mar, perquè les aigües no passessin de la seva riba; quan traçava els fonaments de la terra,
El Senyor regna, va revestit de magnificència; el Senyor es vesteix i es cenyeix de poder: així va afermar el món i no tron-tollarà.
I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;
¿No és pròpia dels vells la saviesa, i privilegi dels molts anys el seny?
En Déu hi ha la saviesa i el poder, són seus el consell i l’enteniment.
No s’expressa, no són paraules, no és un so que es pugui sentir.
Per tota la terra s’escampa la seva crida i fins al límit del món s’estén el seu llenguatge. I allà hi aixecà un pavelló per al sol;
Tots els qui porten el meu nom, els qui jo he creat per a la meva glòria, jo els he format i els he fet.
Així foren els orígens del cel i la terra quan van ser creats, el dia que el Déu Etern va crear la terra i el cel,
¿Has estat en els dipòsits de la neu, i has vist les reserves del granís
que tinc reservat per al temps de desastres, per als dies de combat i de batalles?
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pa
Que s’alegri el cel i exulti la terra, brami la mar i tot el que s’hi mou,
festegi la prada amb tot el que hi ha, aplaudeixin alhora tots els arbres del bosc,
davant el Senyor que ve, que ve a regir la terra; judicarà el món amb justícia, i els pobles amb la seva veritat.
i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.
El cel explica la glòria de Déu, i el firmament declara el que les seves mans han creat.
L’un jorn ho deixa dit a l’altre jorn, i les nits s’ho revelen l’una a l’altra.
No s’expressa, no són paraules, no és un so que es pugui sentir.
Alceu els ulls cap al cel i mireu a baix, a la terra: el cel s’esvairà com el fum, la terra es desfilarà com una roba vella i els seus habitants moriran com mos-ques. Però la meva salvació serà perpètua, i la meva deslliurança no tindrà fi.
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani-mals que s’arrosseguen damunt la terra.”
Que proclamin l’esplendor gloriós de la teva majestat, i jo cantaré les teves meravelles.
Que expressin la prepotència dels teus prodigis, i jo cantaré les teves grandeses.
Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el des-plega com una tenda on habitar.
La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per da-munt les aigües.
Qui ha pujat al cel i n’ha davallat? Qui ha recollit el vent amb els seus punys? Qui ha retingut les aigües en un mantell? Qui ha fixat els confins de la terra? Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps?
La terra va produir la vegetació: her-bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.
El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes.
Amb qui, doncs, em voleu comparar perquè jo sigui com ell?, diu el Sant.
Alceu els ulls al cel i mireu: Qui ha creat aquestes coses? Qui posa en marxa i recompta els seus exèrcits? Ell els cri-da tots pel seu nom. De la seva gran potència i del seu poder ningú no se n’amaga.
Després el Déu Etern va plantar un jardí a l’Edèn, cap a l’orient, i hi va posar l’home que havia format.
El teu regne és regne de tots els segles, i el teu imperi és per a totes les generacions. Fidel és el Senyor en totes les seves paraules, i bondadós en totes les seves obres.
Quan ordena a la neu: “Cau sobre la terra!”, i a les pluges torrencials: “Sigueu impetuoses!”,
Això diu el Senyor: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escam-bell dels meus peus! Quina casa podríeu construir-me? Quin lloc triaríeu per al meu repòs?
I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se-gons cada espècie. I Déu veié que això era bo.
¿Saps tu el temps que els isards van de part, o has observat com pareixen les cérvoles?
¿Has comptat quants mesos dura la seva gestació, i saps l’època que donen a llum?
S’ajupen, deixen anar les seves cries i allunyen els seus dolors.
Les camades es fan fortes, creixen en el camp, després se’n van i no tornen més.
atès que allò que podem conèixer de Déu els és palès, perquè Déu els ho ha mostrat.
De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
I romandran davant meu tant temps com el cel nou i la terra nova que vaig a crear, diu el Senyor. Així perdurarà el vostre llinatge i el vostre nom.
Déu va fer, doncs, els dos grans llumeners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.
¿Que pots tu lligar els llaços de les Plèiades, o desfer els lligams d’Orió?
¿Ets tu qui fa sortir el Zodíac al seu moment, i guies tu l’Ossa amb els seus petits?
¿Coneixes tu les lleis que regeixen el cel, o apliques el seu compliment a la terra?
Jo he fet la terra i he creat els homes que hi viuen; jo, amb les meves mans, he desplegat el cel i he ordenat tota l’estelada.
El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.
Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.
i el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
Els animals feréstecs, xacals i estru-ços, m’exalçaran en veure que omplo d’aigua el desert i de rierols l’estepa a fi d’abeurar el meu poble, el meu es-collit,
el poble que he format per a mi mateix, el que pregonarà les meves lloances.
Totes les nacions que vas crear vindran a prostrar-se davant teu, Senyor, i a donar glòria al teu nom;
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.
Recordeu-vos dels fets anteriors, des dels temps remots; perquè jo sóc Déu, i no hi ha cap més Déu, no hi ha ningú com jo,
que des del principi anuncio el final, i des de l’antigor, el que encara no ha passat; que dic: “El meu propòsit es manté ferm, i realitzaré la meva voluntat”;
que un dia serà també alliberada la creació, de l’esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu.
Les teves mans m’han creat i m’han format, dóna’m capacitat per a aprendre els teus manaments.
Que en són de grans, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa; la terra és plena de les teves cria-tures.
I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre.
A una ordre teva emprengueren la fugida, al so del teu tro es precipitaren,
saltant per les muntanyes, avall, cap a les valls, al lloc que els vas assignar:
Siguin avergonyits els insolents que em maltracten injustament, que jo vaig meditant els teus preceptes.
Déu digué: “Que les aigües pro-dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.
El Senyor em va formar al començ de la seva activitat, abans de fer les seves obres més antigues.
Des de l’eternitat vaig ser consti-tuïda, des de l’origen, abans de formar-se el món;
vaig néixer quan encara no existien els abismes ni hi havia cap doll cabalós d’ai-gües.
Abans que les muntanyes s’hagues-sin assentat, abans que les serralades, vaig néi-xer jo.
de manera que tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor; que el Sant d’Israel ho ha creat.
Lloeu el Senyor des de la terra, les bèsties marines i tots els oceans;
llamps i pedra, neu i boira, huracà que compleixes el que et mana;
muntanyes i tots els turons, arbres fruiters i tots els cedres;
feres i tot el bestiar, rèptils i ocells alats;
El Déu Etern va formar de la terra tots els animals feréstecs i totes les aus del cel, i els emmenà davant l’home per veure com els anomenaria, perquè tal com l’home anomenés cada animal, aquell fóra el seu nom.