Categoria
149 Versets de la Bíblia sobre l'Omnipotència Divina
“Ah Senyor, Déu Etern! Tu has fet el cel i la terra amb el teu gran poder i amb el teu braç estès; per a tu no hi ha res impossible.
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable.
La teva dreta, Senyor, magnífica en potència; la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic.
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
Tot d’una vaig sentir com la veu d’una gran gentada, com el brogit de grans onades, com el retruny de trons violents que deien: “Al·leluia! Que el Senyor, Déu nostre, el Totpoderós, ja regna.
De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
El cel fou creat amb una paraula del Senyor, i amb una alenada de la seva boca tota l’estelada.
Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purifica-ció dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures;
Heus aquí que aquest és l’esbós de la seva obra, però és feble el ressò que percebem d’ell. Qui pot comprendre el tro de la seva potència?
Tots els habitants de la terra, davant seu, són tinguts per no res, i ell obra segons la seva voluntat amb l’exèrcit del cel i amb els habitants de la terra, i ningú no pot aturar la seva mà ni dir-li: Què fas?
Jo formo la llum i creo les tenebres, dono el benestar i porto la desgràcia; jo, el Senyor, faig tot això!
I Déu digué a Moisès: “JO SÓC EL QUI SÓC.” I hi afegí: “Així diràs als fills d’Israel: JO SÓC m’ha enviat a vosaltres.”
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.
Qui és, aquest Rei de la glòria? El Senyor, fort i poderós, el Senyor vencedor en el combat!
Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles?
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Ell determina el nombre dels estels, els crida tots pel seu nom.
És gran el nostre Sobirà, i de magna potència; la seva saviesa és infinita.
Així parla el Senyor, el teu Redemp-tor, el qui t’ha format des del si matern: Jo sóc el Senyor Etern, creador de totes les coses, que desplega el cel tot sol i aferma la terra sense ajut de ningú;
perquè el Senyor Etern, el vostre Déu, és Déu de déus i Senyor de senyors; Déu gran, poderós i terrible, que no fa accepció de persones ni accepta suborns;
la qual farà aparèixer, quan sigui l’hora, el benaurat i únic Sobirà, el Rei de reis i el Senyor de senyors,
l’únic que posseeix la immortalitat, que habita en la llum inaccessible, a qui cap home no ha vist mai ni tampoc no el pot veure. A ell honor i domini etern. Amén!
Jo ho sóc des de l’eternitat, i ningú no em pren res de la meva mà: allò que jo faig, qui ho canviarà?
Daniel prengué la paraula i digué: “Que el nom de Déu sigui beneït eternament, perquè la saviesa i el poder són ben seus!
Ell és qui fa alternar els temps i les circumstàncies, deposa reis i entronitza monarques, dóna la saviesa als savis i la ciència als entenimentats.
Ell és qui revela les coses profundes i misterioses, coneix el que amaguen les tenebres, i la llum habita en ell.
Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre. Fora de mi no existeix cap Déu! Jo t’he cenyit, a tu que no em coneixes,
perquè tothom sàpiga, des d’on neix el sol fins a on es pon, que no hi ha ningú, fora de mi: Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre!
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Senyor, Déu de l’univers, qui és com tu? Ets potent, Senyor, i la teva fidelitat et circumda.
perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell;
Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el des-plega com una tenda on habitar.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Per la seva potència domina eter-nament; els seus ulls vigilen les nacions perquè els rebels no gosin enva-lentir-se. (Pausa)
És l’Omnipotent! No el podem abastar; és sublim en força i equitat, abundós en justícia: no oprimirà pas!
El Senyor és lent per a la ira, però gran en força; no deixa el culpable sense càstig. El Senyor avança entre torbonades i tempestes, i els núvols són la pols que aixe-quen els seus peus!
però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
Així parla Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que aferma la terra i tot el que hi brota, que dóna el respir a la gent que l’habita, i l’esperit als qui s’hi mouen.
que des del principi anuncio el final, i des de l’antigor, el que encara no ha passat; que dic: “El meu propòsit es manté ferm, i realitzaré la meva voluntat”;
El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes.
Feu-vos humils, doncs, sota la mà po-derosa de Déu, a fi que us exalti quan vingui el moment;
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
“Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades.”
Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
I ell em va respondre així: “Aquest és el missatge del Senyor per a Zorobabel, i diu: No pas amb la força i el poder, sinó amb el meu esperit –diu el Senyor Totpoderós.
El Senyor regna, va revestit de magnificència; el Senyor es vesteix i es cenyeix de poder: així va afermar el món i no tron-tollarà.
a Déu, l’únic savi, sigui donada la glòria per mitjà de Jesucrist, pels segles dels segles. Amén.
Que en són de grans, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa; la terra és plena de les teves cria-tures.
Heus aquí el mar, tan gran i extens, on pul·lulen innombrables sers vivents, animals grans i petits.
Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.
Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
Aleshores Jesús s’hi acostà i els digué: “M’han estat donats plens poders al cel i a la terra.
”Perquè, qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu?
El Déu que em fa de fortalesa inex-pugnable, que ha fet irreprensible la meva conducta.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució.
Jo em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a Déu-Totpoderós, però no m’hi vaig revelar amb el meu nom de Senyor.
No els tinguis por, perquè enmig teu hi ha el Senyor, el teu Déu, Déu gran i temible.
quan l’àngel del Senyor se li apare-gué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!”
És que hi ha alguna cosa massa di-fícil per al Senyor? L’any vinent, al temps indicat, tornaré a veure’t, i Sara ja tindrà un fill.”
Quan miro el cel, obra dels teus dits, la lluna i els estels que hi has fixat,
jo dic: “Què és l’home perquè te’n recordis, o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis?”
però t’he deixat amb vida per mos-trar-te el meu poder i perquè el meu nom sigui reconegut arreu de la terra.
L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre.
A tu et fou mostrat perquè sabessis que el Senyor Etern és l’únic Déu, i que no n’hi ha cap més fora d’ell.
Desperta’t, desperta’t, cobreix-te de força, braç del Senyor! Desperta’t com en temps remots, com en passades ge-neracions! ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab, qui va traspassar el Drac?
El Senyor, a les altures, és més po-derós que el brogit dels oceans, més que les imponents onades de la mar.
Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té autoritat a la terra de perdonar els pecats.” Llavors digué al paralític: “T’ho mano, alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.”
així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat.
I afegí: “És cosa feta. Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi. Al qui tingui set li permetré que begui de franc de la font d’aigua de la vida.
¿És que el terrissaire no té domini sobre l’argila per a fer de la mateixa massa un objecte destinat a un ús noble i un altre destinat a un ús vulgar?
I afegeix: “Al principi tu, Senyor, vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans.
Ells passaran, però tu perdures; tots com un vestit s’envelliran,
i com un mantell els enrotllaràs, com un vestit també seran reem-plaçats; en canvi tu ets immutable i els teus anys no tenen fi. ”
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,
cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,
però el designi del Senyor subsis-teix per sempre, els projectes del seu cor, per totes les generacions.
És també en ell que hem estat fets possessió seva, predestinats segons el designi d’aquell qui tot ho duu a terme seguint el seu pla i els seus propòsits,
El Déu que em fa de fortalesa inex-pugnable, que ha fet irreprensible la meva conducta.
Que proclamin l’esplendor gloriós de la teva majestat, i jo cantaré les teves meravelles.
Que expressin la prepotència dels teus prodigis, i jo cantaré les teves grandeses.
El Senyor, el Déu dels déus, ha parlat, ha convocat la terra des de llevant fins a ponent.
Això diu el Senyor, el qui obre camí a través del mar, una via enmig d’aigües impetuoses;
el qui ha fet sortir carros i cavalls, un exèrcit imponent en formació: tots van caure estesos i no s’aixecaran mai més; foren apagats, s’han extingit com un ble.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
No és pas d’aquesta mena el qui és la “Porció de Jacob”, ja que ell és el creador de totes les coses, i Israel és la tribu del seu heretatge; el seu nom és “Senyor Totpoderós”.
Veniu i contempleu les obres de Déu, les meravelles que ha fet amb els homes:
canvià la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Bo és que ens alegrem en ell!
Jo he fet la terra i he creat els homes que hi viuen; jo, amb les meves mans, he desplegat el cel i he ordenat tota l’estelada.
Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Totpoderós.
Que proclamin la glòria del teu regne, i que manifestin el teu poder,
per a fer conèixer als mortals els teus prodigis i el gloriós esplendor del teu regnat.
Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us salvaré.
Moisès li va contestar: “Així que hagi sortit de la ciutat alçaré les mans vers el Senyor; pararan els trons i la pedra deixarà de caure, a fi que sàpigues que la terra és del Senyor Etern.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Ets temible, oh Déu, des del teu santuari! El Déu d’Israel, que dóna poder i vigoria al poble. Beneït sigui Déu!
Qui ha dirigit l’esperit del Senyor o, fent-li de conseller, l’ha instruït?
A qui ha consultat que el pogués aconsellar i li mostrés el camí de la rec-titud, que li ensenyés la ciència o li indiqués el camí de la prudència?
Tu que et mostres bondadós envers milers de generacions i castigues la mal-dat dels pares en el si dels fills que vénen després d’ells; Déu gran i potent, «Senyor Totpoderós» és el teu nom.
Gran en designis i poderós en obres; que tens els ulls oberts sobre tots els camins dels humans, per retribuir a ca-dascú segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions;
Perquè el Senyor és Déu suprem i gran Rei sobre tots els déus;
té a la mà les entranyes de la terra, i són seus els cims de les muntanyes;
seva és la mar, ja que ell l’ha feta, i la terra ferma, que ha format la seva mà.
Cantaré al Senyor tota la vida, entonaré salms al meu Déu mentre existeixi.
Que la meva meditació li sigui agradable; jo m’alegraré en el Senyor.
Perquè hi ha un Déu, al qual nosaltres servim, que té poder per a salvar-nos de la fornal de foc ardent; i ens salvarà de la teva mà.
I si no és així, sàpigues, oh rei, que no donarem culte als teus déus, ni adorarem la imatge d’or que tu has fet erigir.”
Moisès digué al poble: “Recordeu-vos d’aquest dia en què heu sortit de l’Egip-te, de la casa de servitud, ja que ha estat amb la seva poderosa mà que el Senyor us ha tret d’aquí; aquest dia no menjareu pa fermentat.
Perquè això diu el Senyor, creador del cel, l’únic Déu, el qui ha format la terra i l’ha feta, el qui l’ha fonamentada i no l’ha creada com un caos, sinó per a ser habitada: “Jo sóc el Senyor, i no n’existeix cap més!”
Glorifica el Senyor, Jerusalem; canta lloances al teu Déu, oh Sió,
que reforça els barrons de les teves portes i ha beneït els teus fills dintre teu;
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!
Mira, et tinc gravada als palmells de les mans, les teves muralles són sempre davant meu.
“Tu, només tu, ets Senyor! Tu has fet el cel, el cel del cel, amb tota la seva estelada, la terra i tot el que hi ha, els mars i tot el que s’hi mou. Tu infons vida a totes les coses, i tot l’univers t’adora.
El Senyor és la meva força i el motiu de la meva lloança, perquè m’ha estat la salvació.
Crit de joia i de victòria, a les ten-des dels justos: “La dreta del Senyor ha fet proeses,
la dreta del Senyor és sublim, la dreta del Senyor ha fet proeses.”
Tot i així, Senyor, tu ets el nostre Pare; nosaltres som l’argila, i tu el nostre ter-risser; tots nosaltres som obra de les teves mans.
Ara, doncs, que m’arriba la vellesa i tinc els cabells blancs, oh Déu, no m’abandonis fins que hagi anunciat la força del teu braç a la meva generació, a tots els qui han de venir, la teva potència;
en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa,
Qui és aquest que ve d’Edom, de Bosrà, amb vestits vermells? ¿Aquest de vestit magnífic, que camina majestuós i segur de la grandesa del seu poder? “Sóc jo, que proclamo justícia i sóc poderós per a salvar.”
El Senyor va respondre: “Mira, jo faig un pacte davant de tot el poble. Obraré meravelles com mai no han estat fetes enlloc de la terra, en cap de les nacions, i tot el poble que t’envolta veurà l’obra del Senyor Etern, perquè el que faré amb tu són coses esfereï-dores.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’
i digué: “Senyor, Déu dels nostres avantpassats, ¿no ets tu Déu en el cel, i no domines tu damunt tots els reialmes de les nacions? El poder i la força són a les teves mans, i no hi ha ningú que et pugui resistir.
Ell és qui fa alternar els temps i les circumstàncies, deposa reis i entronitza monarques, dóna la saviesa als savis i la ciència als entenimentats.
Per què quan he vingut no he trobat ningú? He trucat i ningú no m’ha contestat. ¿És que se m’ha fet tan curta la mà que ja no pot rescatar? ¿És que ja no tinc força per a salvar? Mireu, amb una reprensió meva eixugo el mar i converteixo els rius en un desert; fins i tot els peixos del mar es podreixen per falta d’aigua i els animals es moren de set.
i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell, que diu: “Grans i magnífiques són les teves obres, Senyor, Déu Totpoderós; justos i fidels són els teus camins, Rei de les nacions.
Qui no t’honorarà, Senyor, i no glo-rificarà el teu nom? Perquè només tu ets sant, per tant totes les nacions vindran i es prosternaran davant teu, perquè s’ha manifestat la justícia dels teus actes.”