Categoria
147 Versicles de la Bíblia sobre la Sobirania Divina
Recordeu-vos dels fets anteriors, des dels temps remots; perquè jo sóc Déu, i no hi ha cap més Déu, no hi ha ningú com jo,
que des del principi anuncio el final, i des de l’antigor, el que encara no ha passat; que dic: “El meu propòsit es manté ferm, i realitzaré la meva voluntat”;
Va, home! Tanmateix, qui ets tu per replicar a Déu? ¿Dirà mai l’argila a qui la modela: Per què m’has fet així?
¿És que el terrissaire no té domini sobre l’argila per a fer de la mateixa massa un objecte destinat a un ús noble i un altre destinat a un ús vulgar?
Tots els habitants de la terra, davant seu, són tinguts per no res, i ell obra segons la seva voluntat amb l’exèrcit del cel i amb els habitants de la terra, i ningú no pot aturar la seva mà ni dir-li: Què fas?
En el cor de l’home hi ha molts projectes, però només el designi del Senyor es realitzarà.
Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el des-plega com una tenda on habitar.
El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes.
És també en ell que hem estat fets possessió seva, predestinats segons el designi d’aquell qui tot ho duu a terme seguint el seu pla i els seus propòsits,
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
Jo ho sóc des de l’eternitat, i ningú no em pren res de la meva mà: allò que jo faig, qui ho canviarà?
perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell;
i ell és abans de totes les coses, i totes les coses subsisteixen en ell.
Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.
Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti.
Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.
Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Mira, t’he purificat, però no com fan amb la plata, sinó que t’he depurat en el forn de l’aflicció.
Per mi, per respecte de mi mateix ho faré, perquè, com podria deixar que es profanés el meu nom? No cediré la meva glòria a cap altre!
Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, i després d’haver acabat la purifica-ció dels pecats ha pres lloc a la dreta de la Majestat a les altures;
Ell cobreix el cel de nuvolades, disposa la pluja a la terra i fa germinar l’herba a les mun-tanyes.
Ell proveeix d’aliment el bestiar i els pollets dels corbs quan criden.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Mira: al Senyor, el teu Déu, pertanyen el cel i el cel dels cels, la terra i tot el que conté;
Això diu el Senyor: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escam-bell dels meus peus! Quina casa podríeu construir-me? Quin lloc triaríeu per al meu repòs?
El Senyor regna, va revestit de magnificència; el Senyor es vesteix i es cenyeix de poder: així va afermar el món i no tron-tollarà.
El qui té el tron en el cel se’n riu, el Senyor es burla d’ells.
Llavors els parla enutjat, i amb la seva ira els espaordeix:
“Doncs jo he ungit ja el meu rei damunt Sió, la meva muntanya santa.”
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
que no fa diferències amb els grans senyors ni té preferències per al ric sobre el pobre, perquè tots ells són l’obra de les seves mans.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures,
lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols.
Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents,
lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt!
Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats,
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Quan miro el cel, obra dels teus dits, la lluna i els estels que hi has fixat,
jo dic: “Què és l’home perquè te’n recordis, o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis?”
Jo formo la llum i creo les tenebres, dono el benestar i porto la desgràcia; jo, el Senyor, faig tot això!
Perquè en ell habita tota la plenitud de la divinitat corporalment,
i vosaltres heu arribat a la plenitud en ell, que és el cap de tot principat i tota potestat.
“Senyor, Déu d’Israel, que seus sobre els querubins! Tu, que ets l’únic Déu sobre tots els reialmes de la terra, tu, que has fet el cel i la terra!
si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?
Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Per què et querelles amb ell? ¿Perquè no explica totes les seves raons?
Si Déu parla un cop, i un altre cop, i no se li fa cas!
la qual farà aparèixer, quan sigui l’hora, el benaurat i únic Sobirà, el Rei de reis i el Senyor de senyors,
Veieu ara que jo, només jo, sóc, que no hi ha cap altre Déu fora de mi. Jo faig morir i jo faig viure, jo fereixo i jo guareixo, i ningú no pot alliberar-se de la meva mà.
¿Pot vanagloriar-se la destral de ser més que qui la fa servir? ¿S’enorgulleix la serra sobre el qui la fa anar? Com si la vara pogués moure els qui la branden! Com si el bastó elevés el qui no és de fusta!
De manera que no depèn del qui ho vol ni del qui s’hi afanya, sinó de Déu, que concedeix el favor.
El Senyor desfà els plans de les nacions, desbarata els propòsits dels pobles;
però el designi del Senyor subsis-teix per sempre, els projectes del seu cor, per totes les generacions.
Aleshores Jesús s’hi acostà i els digué: “M’han estat donats plens poders al cel i a la terra.
Ah, Senyor, jo sóc el teu servent, servent teu, fill de la teva serventa, que m’has trencat els lligams.
Però si ell ho té determinat, qui el farà canviar de parer? Allò que la seva ànima ha decidit, ho durà a terme.
Ell complirà el que de mi hagi decretat, com tants altres designis que té.
Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
Jo sé prou bé que és gran el Senyor, que el nostre Sobirà és superior a tots els déus.
El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
El teu regne és regne de tots els segles, i el teu imperi és per a totes les generacions. Fidel és el Senyor en totes les seves paraules, i bondadós en totes les seves obres.
Com la terra fa eixir la brotada i el jardí fa germinar la sembra, així el Senyor Etern farà créixer la justícia i la lloança davant totes les nacions.
les funcions són variades, però és el mateix Déu qui opera totes les coses en tots nosaltres.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.
Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.
El temor del Senyor és pur, és perpetu; els decrets del Senyor són veritat, tots ells són justos;
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.
Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller?
O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
El Senyor ha descobert el seu sant braç a la vista de totes les nacions, i tots els confins de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Per això Déu, volent remarcar ben clarament als hereus de la promesa el caràcter irrevocable del seu designi, hi va interposar un jurament,
a fi que per mitjà de dues realitats immutables, en les quals és impossible que Déu menteixi, tinguéssim un ferm consol els qui cercant protecció ens aferrem a l’esperança que ens és oferta.
Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.
De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Beneït sigui per sempre el seu nom gloriós, i que la seva glòria ompli la terra! Amén i amén.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
Ell té els ulls sobre els camins de l’home, i observa tots els seus passos.
No hi ha obscuritat ni tenebra, per densa que sigui, on es puguin amagar els autors de maldat.
Les reflexions del cor són cosa de l’home, però la resposta de la llengua ve del Senyor.
Escolteu-me a mi, casa de Jacob, tots els qui han quedat de la casa d’Israel, els qui heu estat conduïts des del naixement, els qui heu estat guiats des del si matern:
Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us salvaré.
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls,
i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
Diré al nord: “Dóna-me’ls!”, i al sud: “No els retinguis!, fes venir els meus fills de lluny, i les meves filles des dels confins de la terra.”
Gran és el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, la seva muntanya santa.
Bell cim, encant de tota la terra, el mont de Sió, muntanya del Nord, la ciutat del gran rei;
Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.”
Els ulls del Senyor protegeixen el coneixement, però confonen les paraules de l’insidiós.
i així sereu fills del vostre Pare ce-lestial, que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
ja que ha sostret la meva vida de la mort, els meus ulls, de les llàgrimes, els meus peus, d’ensopec;
caminaré davant del Senyor per aquesta terra dels vivents.
De fet, la creació entera anhela im-pacient la revelació dels fills de Déu.
Tota la creació ha estat sotmesa al fracàs, no de bon grat, sinó per dispo-sició d’aquell qui la va subjugar, mantenint, però, l’esperança
que un dia serà també alliberada la creació, de l’esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu.
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
I aquells qui per endavant ha desti-nat, també els ha cridat; aquests que ha cridat, també els ha justificat; i aquests que ha justificat, també els ha glorificat.
Heus aquí que aquest és l’esbós de la seva obra, però és feble el ressò que percebem d’ell. Qui pot comprendre el tro de la seva potència?
Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
Doneu al Senyor, oh fills de Déu, doneu al Senyor glòria i poder.
Doneu al Senyor la glòria del seu nom; adoreu el Senyor amb santa magni-ficència.
que pagarà cadascú segons les seves obres:
la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;
en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Els ídols dels pagans són plata i or, de fabricació humana;
tenen boca i no parlen, tenen ulls, però no hi veuen,
tenen orelles, però no hi senten, tampoc no hi ha alè a la seva boca.
Iguals que ells són els qui els fa-briquen, i tots els qui hi posen confiança.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Feu-vos humils, doncs, sota la mà po-derosa de Déu, a fi que us exalti quan vingui el moment;
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Clamo amb tot el cor, Senyor, es-colta’m, vull observar els teus decrets.
Jo t’invoco, salva’m i compliré les teves instruccions.
És que hi ha alguna cosa massa di-fícil per al Senyor? L’any vinent, al temps indicat, tornaré a veure’t, i Sara ja tindrà un fill.”
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.
El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Senyor, és per tot això que l’home frueix de la vida, i de tot això depèn la vida del meu esperit: tu em restabliràs i em faràs viure.
Vet aquí que la meva amarga aflic-ció s’ha canviat en benestar; i tu, per amor a la meva ànima, l’has preservada de la fossa destruc-tora, ja que t’has tirat tots els meus pecats a l’esquena.
Dic al Senyor: “Tu ets el meu sobirà; no hi ha fora de tu cap altra benau-rança per a mi.”
El Senyor s’ha mostrat i ha fet justícia: el malvat s’ha entrampat en el propi parany. (Música. Pausa)
També he comprès que tot allò que Déu fa és permanent. No hi ha res a afegir-hi ni res a treure’n; Déu ho ha fet així perquè li guardin reverència.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
ja que: “Tota carn és com l’herba, i tot el seu esclat és com flor d’herba; quan s’asseca l’herba, cau la flor,
però la paraula del Senyor resta per sempre.” I aquesta és la paraula que us ha estat anunciada.
Escolta, Jacob, i tu, Israel, a qui he cridat: Sóc jo; jo sóc el primer i sóc també el darrer!
Encomana al Senyor el teu camí, confia’t a ell, i ell obrarà:
farà eixir com l’albada la teva justícia, i el teu dret brillarà com el migdia.
Que en són de grans, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa; la terra és plena de les teves cria-tures.
Heus aquí el mar, tan gran i extens, on pul·lulen innombrables sers vivents, animals grans i petits.
per a nosaltres, però, només hi ha un sol Déu, el Pare, de qui prové tot l’uni-vers, i a qui som destinats; i un sol Senyor, Jesucrist, per qui existeix l’uni-vers i per mitjà del qual nosaltres anem a ell.