Categoria
66 Versets de la Bíblia sobre la Paternalitat Divina
L'amor de Déu ho supera tot, és un amor pur i compassiu, disposat a donar-ho tot per tu. No es basa en circumstàncies, sinó en les conviccions d'un ser sant que va enviar el seu únic fill a morir per tu, permetent-te tenir una relació amb Ell com un pare té amb el seu fill/a.
Abans, estàvem tots separats de la presència del Senyor pels nostres errors i debilitats, però en acceptar Jesús al nostre cor, ens convertim en fills/filles de Déu. Valora tot el que l'Etern ha fet per mantenir-te a prop, agraeix el seu amor incomparable i viu en rectitud davant la seva santedat.
Sigues un fill/a del qual Ell pugui estar orgullós, que el faci somriure des del cel cada cop que et veu. Estima'l amb tot el teu cor, tingues la confiança per compartir les teves preocupacions més profundes, per demanar el que necessites, per mostrar-li la teva vulnerabilitat, ja que Ell mai et jutjarà; al contrari, t'estima tant que només vol que el coneguis i l'obeeixis sempre.
Déu és un pare meravellós, tendre, pacient, que disciplina i corregeix, però també sap recompensar les teves bones accions. I recorda, encara que els teus pares t'abandonin, Jahvè mai ho farà, no estàs sol/a, Ell està amb tu per defensar-te, cuidar-te i dir-te: "No temis, jo t'ajudaré". Un Déu i Pare de tots, que està per sobre de tots, actua per mitjà de tots i és en tots. Efesis 4:6.
un sol Déu i Pare de tots, que és da-munt de tots, que actua per mitjà de tots i és en tots.
A ningú no anomeneu pare vostre en aquest món, perquè un de sol és el vostre Pare: el celestial.
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
Tot i així, Senyor, tu ets el nostre Pare; nosaltres som l’argila, i tu el nostre ter-risser; tots nosaltres som obra de les teves mans.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.
Jesús li va respondre: “Si algú m’es-tima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i en ell farem estada.
Reconeix doncs, de tot cor, que, igual com un home corregeix el seu fill, així mateix et corregeix el Senyor, el teu Déu,
Si algú em vol servir, que em se-gueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà.
i jo pregaré al Pare i us donarà un altre Consolador perquè estigui amb vosaltres per sempre més:
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït per mitjà del Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
I nosaltres ho hem vist i testifiquem que el Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
Pare, els qui m’has donat, vull que també ells estiguin amb mi allà on jo estic, a fi que vegin la meva glòria, aquella que m’has donat perquè m’has estimat des d’abans de la creació del món.
I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat.
Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, no rebutgis la seva amonestació,
que ell reprèn els qui estima, com un pare ho fa amb el fill apreciat.
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
Si m’haguéssiu conegut, també hau-ríeu conegut el meu Pare. Des d’ara el coneixeu i l’heu vist.”
Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom;
vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.
I quan us poseu drets a orar, perdo-neu si teniu res contra algú, a fi que el vostre Pare celestial us perdoni les vos-tres ofenses;
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,
en qui tenim la redempció, la remis-sió dels pecats.
Jesús els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Així com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio.”
I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que clama: “Abba, Pare!”
De manera que ja no ets esclau, sinó fill; i, si ets fill, ets també hereu, per obra de Déu.
Tu ets el nostre pare! Si bé és cert que Abraham no ens coneix, i que Israel no en sap res, de nosaltres, tu, Senyor, ets el nostre Pare. “Redemptor nostre des de sempre”, aquest és el teu nom.
Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.
Allò que el meu Pare m’ha confiat val més que tot, i ningú no pot arrabas-sar res de la mà del meu Pare.
Jo i el meu Pare som u.”
Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,
a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Us ho asseguro: qui creu en mi també ell farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans; perquè jo me’n vaig al Pare,
Exalçat, doncs, per la dreta de Déu, i havent rebut del Pare la promesa de l’Esperit Sant, ha vessat això que vosaltres veieu i sentiu.
Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar.
Li diu Jesús: “Deixa’m estar, perquè encara no he pujat al Pare, i vés a trobar els meus germans i els dius: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
Quan vingui el Consolador que jo us enviaré des del Pare, l’Esperit de la veri-tat, que prové del Pare, ell serà testimoni a favor meu;
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
i heu oblidat la recomanació que com a fills us és adreçada: “Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, ni et desanimis quan et renya,
perquè el Senyor reprèn aquell qui estima, i assota els fills que reconeix com a seus.”
Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix?
O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí?
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
Per amor ens predestinà a ser adoptats com a fills seus, per mitjà de Jesucrist, segons la benevolència del seu designi,
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.
Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!
Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per a nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i qui viu en l’amor viu en Déu, i Déu viu en ell.
¿És que algú de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra?
O, si li demana un peix, li donarà una serp?
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà coses bones als qui les hi demanen!
Per la fe, Noé, advertit per revelació dels esdeveniments que encara no es veien, obedient a Déu, va construir una arca per salvar-se amb la seva família; mitjançant aquesta fe feia palesa la cul-pa del món, i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.
¿Així us comporteu amb el Senyor, poble neci i sense seny? ¿No és ell el teu pare que et va crear? Ell t’ha fet i t’ha format!
El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat.
que manté el seu amor per a mil ge-neracions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat, però que no els deixa impunes, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills, i sobre els fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.”
Certament, tu m’has tret del si matern fent-me confiar sobre els pits de la mare.
He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.
i així sereu fills del vostre Pare ce-lestial, que fa sortir el seu sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Per aquest motiu, m’agenollo davant el pare,
de qui rep existència tota família en el cel i en la terra,