Categoria
108 Versets de la Bíblia sobre la Compassió
A la Bíblia, trobem molts versos que ens animen a practicar i cultivar la compassió. Per exemple, a Proverbis 19:171 llegim: "Qui té pietat del pobre presta al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona obra". Aquí veiem com la compassió cap als necessitats no només és un acte de bondat cap als nostres semblants, sinó també una forma d'honorar i agradar a Déu.
La compassió també es manifesta al Nou Testament. A Mateu 14:142 llegim que Jesús, en veure les multituds que el seguien, "se'n compaadí i guarí els seus malalts". Aquest passatge mostra com la compassió està estretament relacionada amb el desig d'ajudar i guarir els altres, tal com ho va fer Jesús durant el temps que va estar a la terra.
El meu desig, en escriure't aquestes línies, és que puguis entendre que la compassió és un valor fonamental a la vida de qualsevol persona. La paraula de Déu ens ensenya a ser compassius amb els nostres semblants, oferint consol, ajuda i perdó.
Practicar la compassió no només és seguir els principis bíblics, sinó també construir relacions més fortes i promoure un món millor per a tothom.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.
Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
“Això és el que ha dit el Senyor Tot-poderós: Judiqueu d’acord amb la veritat i practiqueu la misericòrdia i la compassió els uns amb els altres.
No oprimiu la viuda i l’orfe, ni tam-poc l’estranger ni els pobres; ni maqui-neu interiorment de fer-vos mal els uns als altres.
Però el Senyor esperarà per tenir pietat de vosaltres, i per això s’alçarà per compadir-vos; ja que el Senyor és un Déu just. Benaurats tots els qui esperen en ell.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Jo enfortiré la casa de Judà i donaré la victòria a la casa de Josep; els faré tornar, perquè m’he compadit d’ells, i serà com si mai no els hagués rebutjat. Jo sóc el Senyor, el seu Déu, que els escolta.
Tornaràs a compadir-te de nosaltres, taparàs les nostres iniquitats, i llençaràs al fons del mar tots els nostres pecats.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
Ell va contestar: “Jo faré que tota la meva benignitat passi davant dels teus ulls i proclamaré el nom del Senyor Etern davant teu. Tindré misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia, i m’apiadaré de qui vull apiadar-me.”
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,
i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
Benigne i compassiu és el Senyor, lent per a la ira i gran en bondat.
Bondadós és el Senyor per a tothom, i la seva misericòrdia s’estén a tota la creació.
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
Jesús cridà els seus deixebles i els digué: “Em fa llàstima aquesta gent, perquè ja fa tres dies que m’acompanyen i no queda res per a menjar. No els vull acomiadar dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.”
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;
s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
En totes les seves tribulacions, ell se sentia angoixat, i un àngel del seu servei els va salvar. En el seu amor i en la seva clemència, els redimí; els va alçar i els portava en braços tot aquell temps passat.
Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.
En desembarcar, Jesús veié una gran gentada, se’n va compadir i es posà a guarir-ne els malalts.
En desembarcar, veié una gran gen-tada i se’n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses.
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu companys de presó, i dels maltrac-tats, com si ho sentíssiu en propi cos.
¿No tenies l’obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?’
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
No neguis a ningú un favor, sempre que ho puguis fer.
No diguis al proïsme: “Vés-te’n i torna, que demà t’ho donaré”, si li ho pots donar al moment.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits
I tu, Senyor, no continguis la teva compassió per mi; que la teva bondat i la teva lleialtat em guardin sempre.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Nosaltres estimem perquè ell ens ha estimat primer.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
perquè el Senyor, el teu Déu, és un Déu bondadós; no et deixarà ni et des-truirà, ni oblidarà el pacte que va jurar als teus pares.
Jo recordaré les misericòrdies del Senyor i li cantaré lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Per la gran bondat que ha tingut amb la casa d’Israel i que els ha concedit segons la seva misericòrdia i en la immensitat de la seva bondat.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat
de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,
a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes afliccions que nosaltres patim.
Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor,
quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist –que és per gràcia que heu estat salvats–;
Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats;
rescatarà la seva ànima de la injúria i la violència, la seva vida serà de gran valor als seus ulls.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats;
obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut.
El Senyor, girant-se, es va mirar Pe-re; i Pere es va recordar de les paraules que el Senyor li havia dit: “Abans que canti un gall, avui m’hauràs negat tres vegades.”
I, sortint a fora, plorà amargament.
Però ell, que ho va sentir, els va dir: “No són pas els qui estan bons els qui tenen necessitat de metge, sinó els malalts.
Aneu i acabeu d’aprendre què vol dir: El que vull és compassió i no pas sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.”
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
És benigne i compassiu, el Senyor, lent per a la còlera i abundós en benignitat.
No ens renya sempre, ni té rancúnia permanent.
No ens tracta com mereixen els nostres pecats, ni ens paga segons les nostres cul-pes.
Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
Ets preciós als meus ulls, molt preuat i estimat. Fins i tot donaré homes a canvi teu, i nacions a canvi de la teva vida.
No tinguis por, que jo sóc amb tu; portaré els teus fills de l’orient, i els aplegaré de l’occident.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.
Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
La finalitat que persegueix aquest encàrrec és l’amor que neix d’un cor pur, d’una bona consciència i d’una fe sincera.