Déu és el teu creador, el teu protector, el qui et sosté. És totpoderós, misericordiós, perdonador, és bo. Puc conèixer-lo a través de la seva paraula. Déu s'interessa per la teva vida, t'estima i ha creat un pla preciós per a tu. Coneix totes les coses, fins i tot abans que passin, ja les sap. Déu és amor inesgotable. Com diu Isaïes 41:131: "Jo, el Senyor, el teu Déu, et sostinc amb la mà dreta i et dic: No tinguis por, jo t'ajudo". Així és Déu, sempre estarà amb nosaltres, només ens hem d'acostar a ell. Ell és el creador i sustentador de totes les coses, qui rescata el món a través del seu Fill, Jesucrist.
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
I serà per a mi un motiu de goig, de lloança i de glòria davant de totes les nacions de la terra, que sentiran parlar de tot el bé que jo els faré i quedaran espaordides i commogudes de tant de bé i de tanta prosperitat com jo els hauré concedit.”
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Que la meva boca publiqui la lloança del Senyor, i que tothom beneeixi el seu sant nom, per sempre, perpètuament.
Veniu, postrem-nos i adorem, agenollem-nos davant del Senyor, el nostre creador.
Perquè ell és el nostre Déu, i nosaltres el poble de la seva de-vesa i ovelles que ell pastura. Ah! Si avui escoltéssiu la seva veu:
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles?
A tu, Déu dels meus pares, et dono gràcies i t’exalço, perquè m’has donat saviesa i força; i ara m’has revelat el que t’hem demanat, ja que ens has fet conèixer l’enigma del rei!”
no ho amagarem pas als nostres fills, ho explicarem a la futura generació les glòries del Senyor i el seu poder, i els prodigis que ha fet.
Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
Jo recordo bé, i hi esplaio l’esperit dintre meu, quan anava amb la colla d’amics cap a la casa de Déu, entre l’aplec festiu, amb crits de joia i de lloança.
Així nosaltres, el teu poble i ramat de la teva devesa, et donarem gràcies per sempre; proclamarem la teva lloança de generació en generació!
A tu anirà la meva lloança en la gran congregació, compliré els meus vots davant dels seus fidels.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Després, els pastors, se’n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, que era com els ha-via estat anunciat.
I del setial va sortir una veu que deia: “Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.”
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
que el nostre Déu és un foc devo-rador.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
Totes les nacions que vas crear vindran a prostrar-se davant teu, Senyor, i a donar glòria al teu nom;
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.
“Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades.”
Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra sal-vació;
presentem-nos davant d’ell amb accions de gràcies, aclamem-lo amb els nostres cants.
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
Jo, per la teva gran bondat, puc entrar a casa teva i postrar-me amb reverència en el teu santuari.
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments.
Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.
Et donaré gràcies amb tot el meu cor, davant dels àngels et cantaré salms.
Em prostraré vers el teu santuari, i exalçaré el teu nom, pel teu amor i la teva fidelitat. Has posat el teu nom i la teva promesa per damunt de totes les coses.
Exalceu el nostre Déu, exalceu-lo! Canteu salms al nostre rei, canteu!
Ja que Déu és rei de tot el món, canteu cançons d’afirmació.
I tots els àngels que eren al voltant del setial, els ancians i els quatre vivents, s’abocaren de cara a terra, davant el setial, adorant Déu
i dient: “Amén. Lloança, glòria, sa-viesa, acció de gràcies, honor, potència i força al nostre Déu pels segles dels segles! Amén.”
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
I l’un a l’altre es deien en veu alta: “Sant, Sant, Sant és el Senyor Totpoderós; tota la terra és plena de la seva glòria!”
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
Així t’he contemplat en el santuari, presenciant el teu poder i la teva glòria.
Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
Lloaré el nom de Déu amb càntics, i l’exalçaré amb accions de gràcies;
i això agradarà al Senyor més que el sacrifici d’un brau, o el d’un vedell ja fet.
Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
Qui no t’honorarà, Senyor, i no glo-rificarà el teu nom? Perquè només tu ets sant, per tant totes les nacions vindran i es prosternaran davant teu, perquè s’ha manifestat la justícia dels teus actes.”