Categoria
VERSÍCLES PER BENET
Pensa en la gent especial que Déu ha posat al teu camí, gent que és una benedicció, gent que aprecies. Els beneïm en el nom de Jesús. A la Bíblia trobem molts versos per agrair i beneir aquestes vides.
No només beneïm aquestes persones, sinó també la nostra família, el nostre país i els nostres germans i germanes en Crist. "Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que el Senyor et mostri la seva mirada i et sigui propici. Que el Senyor et miri amb bondat i et doni la pau." (Nombres 6:24-26).
També beneïm els nostres pastors, que Déu fa servir per guiar-nos. "Perquè tu, Senyor, beneeixes els justos i els protegeixes amb el teu favor com amb un escut." (Salms 5:12).
I no només hem de beneir els que ens fan bé, perquè Déu ens mana beneir també els que ens fan mal. "Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu." (Romans 12:14).
Has convertit el meu plany en dansa, m’has desvestit del dol i m’has vestit de festa,
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
Aclameu el Senyor tota la terra, aplaudiu, exulteu i canteu lloances!
Exalceu el Senyor amb l’arpa, amb l’arpa i amb veus corals,
Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.
Comptaràs set setmanes. Des que la falç inicia la sega, començaràs a comp-tar set setmanes,
i llavors celebraràs la festa de les Setmanes al Senyor, el teu Déu, amb generoses ofrenes voluntàries de part teva, que has de donar segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu.
Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives gene-racions; el celebrareu com una insti-tució perpètua.”
Canteu al Senyor un càntic nou; la seva lloança, des dels extrems de la terra, vosaltres, els qui navegueu per la mar i els qui hi viviu, els de les costes llunyanes i els seus habitants.
Lloeu el Senyor, perquè és bo cantar salms al nostre Déu, que és agradable una adient lloança.
Gran és el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, la seva muntanya santa.
Però vosaltres tindreu cançons, com en la nit de la festa solemne, i tindreu alegria al cor, com la del qui camina al so de la flauta quan puja a la muntanya del Senyor, la Roca d’Israel.
Crit de joia i de victòria, a les ten-des dels justos: “La dreta del Senyor ha fet proeses,
Aclameu el Senyor tota la terra,
serviu el Senyor amb alegria, veniu joiosos a la seva presència!
que lloïn el nom del Senyor; perquè només el seu nom és sublim, la seva majestat sobrepuja cel i terra;
ell ha elevat el poder del seu poble. Lloança de tots els seus fidels, dels fills d’Israel, el seu poble, que li és a prop. Al·leluia!
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor,
que esteu a la casa del Senyor, als atris del temple del nostre Déu.
Lloeu el Senyor, perquè és benigne; canteu salms al seu nom, perquè és amorós.
Que la meva boca publiqui la lloança del Senyor, i que tothom beneeixi el seu sant nom, per sempre, perpètuament.
Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra sal-vació;
presentem-nos davant d’ell amb accions de gràcies, aclamem-lo amb els nostres cants.
Perquè el Senyor és Déu suprem i gran Rei sobre tots els déus;
Canteu alegres a Déu, fortalesa nostra, aclameu joiosos el Déu de Jacob.
Entoneu un càntic i toqueu el tamborí, l’arpa melòdica i la cítara.
Soneu el corn pel noviluni, i en el pleniluni, que és la diada de la nostra festa,
Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”
Per a la dedicació de la muralla de Jerusalem, van ser convocats els levites de tot arreu per venir a Jerusalem a celebrar la dedicació amb alegria i càn-tics d’acció de gràcies, al so de címbals, salteris i arpes.
esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor,
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances en l’as-semblea dels fidels.
Que s’alegri Israel pel seu Creador, els fills de Sió exultin pel seu Rei.
Que lloïn el seu nom amb dansa, i amb tamborins i cítares li cantin salms,
Alegra’t amb entusiasme, filla de Sió! Fes crits d’alegria, filla de Jerusalem! Heus aquí que el teu rei ve cap a tu, just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí, un fill de somera.
Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la colla de seguidors van començar alegrement a lloar Déu amb grans crits, per tots els prodigis que havien vist,
i deien: “Beneït el Rei, que ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!”
Alguns dels fariseus que eren entre la multitud li digueren: “Mestre, renya els teus deixebles.”
Ell respongué: “Us asseguro que, si aquest callen, cridaran les pedres.”
Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les teves meravelles;
vull alegrar-me i exultar en tu, cantaré al teu nom, oh Altíssim!
Beneiré el Senyor en tot moment, la seva lloança tindré sempre als meus llavis.
Que la meva ànima es gloriï en el Senyor, que els humils ho sentin i se n’a-legrin.
Glorifiqueu amb mi el Senyor, i exalcem unànimes el seu nom.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Jo recordo bé, i hi esplaio l’esperit dintre meu, quan anava amb la colla d’amics cap a la casa de Déu, entre l’aplec festiu, amb crits de joia i de lloança.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
Aclameu Déu, tota la terra,
canteu la glòria del seu nom, tributeu la glòria de la seva lloança.
Digueu a Déu: “Que en són, d’ad-mirables, les teves obres! Per la grandesa del teu poder els enemics t’afalaguen;
tot el món t’adora i t’exalça, canta al teu nom.” (Pausa)
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. Proclameu dia rere dia la seva sal-vació,
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Però que s’alegrin tots els qui en tu confien, que exultin perpètuament. Els protegiràs perquè frueixin de tu els qui estimen el teu Nom,
Llavors Moisès i els fills d’Is-rael es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern: Cantaré al Senyor, perquè s’ha co-bert de glòria; ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
Canteu al Senyor en acció de gràcies, entoneu salms al nostre Déu amb la cítara.
Ell cobreix el cel de nuvolades, disposa la pluja a la terra i fa germinar l’herba a les mun-tanyes.
Ell proveeix d’aliment el bestiar i els pollets dels corbs quan criden.
Que en són d’agradables els teus estatges, Senyor de l’univers!
Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
Glorifica el Senyor, ànima meva.
Vull lloar el Senyor mentre visqui, cantaré salms al meu Déu mentre existeixi.
Et donaré gràcies amb tot el meu cor, davant dels àngels et cantaré salms.
Em prostraré vers el teu santuari, i exalçaré el teu nom, pel teu amor i la teva fidelitat. Has posat el teu nom i la teva promesa per damunt de totes les coses.
Que proclamin l’esplendor gloriós de la teva majestat, i jo cantaré les teves meravelles.
Que expressin la prepotència dels teus prodigis, i jo cantaré les teves grandeses.
Que evoquin el record de la teva immensa bondat i aclamin la teva justícia.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Llavors, tots alhora es van posar a tocar les trompetes i a cantar a una sola veu, lloant i donant gràcies al Senyor. Alçaven la veu acompanyats amb les trompetes, els címbals i els altres ins-truments musicals, enmig de les lloan-ces al Senyor, dient: “Perquè és bonda-dós, perquè és etern el seu amor”; i en aquell instant un núvol va omplir el re-cinte, el temple del Senyor,
i els sacerdots no podien continuar el servei per causa del núvol, perquè la glòria del Senyor havia omplert el tem-ple de Déu.