Categoria
63 Versicles bíblics sobre la feina i l'ocupació
Pensa que la humilitat i l'agraïment ens han de distingir com a persones que reconeixen la bondat de Déu a les seves vides. Quan busco fer la meva feina amb excel·lència i rectitud, honoro el Senyor i obro les portes perquè les seves benediccions flueixin a la meva vida.
Així doncs, amb cada tasca que emprengui, recordo que és per al Senyor, i amb fe i obediència veig com els seus plans prosperen a la meva vida. De debò, veure com tot va encaixant és una cosa meravellosa.
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
Cal que treballeu, però no pas pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura fins a la vida eterna, que és el que us donarà el Fill de l’Home; perquè aquest és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell.”
També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi.
Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Si algú de vosaltres vol construir una torre, ¿no s’asseu primer a calcular les despeses i comprovar si té prou recursos per a acabar-la?
Endega els teus afers de fora i prepara les feines del camp, i després podràs edificar la teva casa.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
Servents, obeïu els vostres amos humans respectuosament i amb senzillesa de cor, com al Crist,no complint més en allò que es veu, com per quedar bé, sinó com a servents de Crist que compleixen amb gust el que Déu vol;serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni savie-sa, en el sepulcre on t’encamines.
i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,a fi que visqueu dignament davant els no-creients i no tingueu necessitat de ningú.
L’ànima de l’indolent desitja molt, però en va; en canvi, la del diligent serà sa-tisfeta.
Més val que cadascú examini el propi comportament, i llavors tindrà motius de satisfacció únicament en la pròpia avaluació, i no en la comparança amb ningú altre,atès que cadascú ha de dur la pròpia càrrega.
El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura.
Així, doncs, he comprès que no hi ha res millor per a l’home que viure content amb el seu treball, ja que aquesta és la seva paga. Perquè, qui el farà venir a fi que vegi el que succeirà després d’ell?
Quedeu-vos en la mateixa casa, men-jant i bevent del que us puguin oferir, que l’obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa.
La mà indolent provoca la pobresa, la mà dels diligents enriqueix.Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat, qui dorm durant la sega és un fill indigne.
¿T’has fixat en l’home que domina el seu ofici? Podrà presentar-se davant dels reis; no servirà la gent insignificant.
Servents, obeïu en tot els vostres amos humans, no complint en allò que més es veu, com per quedar bé, sinó amb simplicitat de cor, per respecte al Senyor.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Pastureu el ramat de Déu que teniu al vostre càrrec, no per força, sinó amb bona disposició, tal com Déu mana, sense intenció de treure’n profit, sinó amb un propòsit desinteressat;no com a dominadors de l’heretatge, sinó fent-vos model del ramat.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
“El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes.Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina,però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis.
No li queda a l’home res de millor que menjar i beure i sentir-se interiorment satisfet del propi treball. Tan-mateix, també he pogut veure que això depèn de la disposició de Déu;perquè, qui pot menjar i fruir del benestar sense el seu permís?
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus ca-mins.Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
És dolç el son del treballador, tant si té poc com si té molt per menjar; però el ric, de tan fart, no pot dor-mir.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
Les cobejances del gandul el mor-tifiquen, perquè les seves mans no volen treballar.El dolent no para mai d’envejar, però el just no para mai de donar.
Val més la poqueta cosa que té el just que la fortuna de molts pecadors;perquè els braços dels malvats seran trencats, mentre que als justos el Senyor els sosté.
perquè l’Escriptura diu: “No posis morrió al bou que trilla.” I també: “L’o-brer és digne del seu jornal.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
i l’he omplert de l’Esperit de Déu, en habilitat, en coneixement i en saber en tota mena de treballs:per a idear projectes, per a treballar l’or, la plata i el bronze;per a cisellar pedres d’encast, per a entallar la fusta i per a tota artesania.
No es fatigaran en va ni tindran fills destinats a la dissort. Seran un llinatge dels beneïts del Senyor, ells i tots els seus descendents.