Categoria
150 Versets de la Bíblia sobre Servir als altres
De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres;jo us he donat exemple perquè vosaltres feu el mateix que jo us he fet.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
De què serviria, germans meus, si algú deia que té fe, si no té obres? ¿Po-drà la fe salvar-lo?Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?Així és també la fe: si no té obres és morta per si sola.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
sinó que ell mateix es va fer no-res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà,
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Més aviat, estimeu els vostres ene-mics, feu bé i presteu sense esperar-ne res a canvi: la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que ell és bondadós amb els desagraïts i els malvats.
Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Així, doncs som ambaixadors de Crist, i és com si Déu exhortés per mitjà nostre. Us preguem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu.
Perquè, ¿qui és més gran, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs jo estic entre vosaltres com el qui serveix.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
La gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?”Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”
A Jafa vivia una dona creient que es deia Tabita, (en grec Dorques, que vol dir «gasela»); aquesta era una dona carregada de bones accions i d’actes de caritat.
amb testimoni de bones obres: si ha pujat bé els fills, si ha practicat l’hospi-talitat, si ha rentat els peus als creients, si ha ajudat els necessitats; és a dir, si ha practicat el bé en totes les ocasions.
Superant tot el que podíem esperar; primerament es van donar personalment al Senyor, després, seguint la voluntat de Déu, se’ns van oferir a nosaltres.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.
Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats;obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
Així mateix, els més joves, deixeu-vos guiar pels més grans; i tots, els uns en-vers els altres, enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: “Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils.”
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Manteniu-vos d’acord els uns amb els altres; no aspireu a grandeses, sinó condescendiu amb els senzills; no us vulgueu fer els savis.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Amb els indecisos m’he fet indecís, per guanyar els indecisos; m’he fet tot per a tots per salvar-ne alguns de la manera que sigui.
amb el propòsit de capacitar els creients per a una obra de servei, per a edificació del cos de Crist,
si és el qui exhorta, exhortant; si és el qui contribueix, que ho faci amb senzi-llesa; si és el qui presideix, que sigui diligent; si és el qui dóna ajuda, que ho faci amb simpatia.
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu companys de presó, i dels maltrac-tats, com si ho sentíssiu en propi cos.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells.I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabun-dava en tots ells.Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendesi els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
Totes les persones han d’aca-tar les autoritats constituïdes, perquè no hi ha autoritat si Déu no ho disposa, i les que existeixen actualment hi són per disposició de Déu.
Confesseu-vos les ofenses mútuament i pregueu els uns pels altres, a fi que sigueu guarits. L’oració fervent del just és molt poderosa:
I, pel que fa a vosaltres, que el Senyor augmenti fins a vessar l’amor entre vosaltres i envers tothom, així com també el nostre per a vosaltres,
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït per mitjà del Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel.
I jo, de bon grat, em desprendré del que tinc i em desprendré de mi mateix per les vostres persones. Si jo us tinc tanta estima, seré menys estimat?
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
He tingut una gran satisfacció en el Senyor que ara, per fi, hàgiu revifat el vostre interès per mi; perquè, si bé el sentíeu, mancava l’ocasió.
Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?”Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.”
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditatde l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
Fins i tot, si la meva sang ha de ser vessada com una ofrena a favor de la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres.
Com podré pagar al Senyor tot el bé que m’ha fet?Alçaré la copa de salvació, i el nom del Senyor invocaré;
Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que clama: “Abba, Pare!”
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Perquè el missatge que heu sentit des del primer moment és aquest: que ens tinguem amor els uns als altres.
mitjançant l’oració i la súplica, pregant constantment en l’Esperit, i, si cal, vetllant amb constància, pregant per tots els creients,
“ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Davant la prova d’aquest servei, lloaran Déu per la dedicació que demos-treu a l’evangeli de Crist, i per la gene-rosa solidaritat que teniu envers ells i amb tothom.I ells, en les pregàries per vosaltres, us recordaran amb gran afecte, en veure l’extraordinari favor que Déu us ha concedit.
No prego solament per ells, sinó tam-bé pels qui creuran en mi per mitjà de la seva paraula.Que tots siguin u; com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, a fi que el món cregui que tu m’has enviat.Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, per tal que siguin u, com nosaltres som u.Jo en ells i tu en mi, a fi que es realitzin vers la unitat, perquè el món cregui que tu m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat tu a mi.