Categoria
99 Versets bíblics d'ànim per a un amic
Ets un reflex de la presència de Déu a la terra, una font de vida i un exemple etern del seu amor. Per donar ànims a un amic, l'únic que necessites és estimar com Déu i sentir amb el seu cor, no basant-te en la teva pròpia saviesa, sinó aguditzant els teus sentits per escoltar la veu del Pare etern i així poder oferir paraules que marquin un abans i un després a la vida d'aquesta persona.
Donar ànims no es limita a les paraules; també implica brindar companyia, comprensió i afecte genuí. No és una càrrega ni una obligació, més aviat és un plaer estar-hi quan més em necessiten. El temps que dediquis a una persona en el seu pitjor moment no tornarà, però la satisfacció que sentiràs al cor després d'ajudar els teus amics serà enorme.
Al llarg de la vida, les persones s'enfronten a diversos desafiaments com la pèrdua d'un ésser estimat, la injustícia a la feina, la traïció d'algú proper o l'abandonament d'un ésser estimat, entre d'altres. Tanmateix, el fet que hi siguis serà una gran benedicció per a les seves vides. La veritable amistat es demostra en els moments d'aflicció, ja que en els moments feliços tothom hi voldrà ser present.
Com diu la Bíblia a Joan 15:13, "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics". Jesús va entregar la seva vida pel teu benestar, i encara que en aquest moment no et demani que facis el mateix de forma literal, sí que et crida a estimar com ell t'ha estimat, mostrant el teu amor brindant temps de qualitat, no el que et sobra, sinó el que és necessari perquè algú pugui ser aixerat i transformat.
És important recordar que hi ha moltes persones al teu voltant que compten amb tu; beneeix les seves vides amb una paraula, ora per ells i abraça'ls fins que el dolor disminueixi. Els actes realitzats amb dolçor poden curar les ferides més profundes. Expressa el que Déu ha dipositat en tu; no temis parlar, el seu Sant Esperit et recolzarà i contaràs les meravelles de Jehovà.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació. (Pausa)
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?
Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;
qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats;
acorralats, però no abandonats; abatuts, però no exterminats;
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,
tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant.
No recordeu més les coses passades, no penseu més en els fets antics.
Heus aquí que jo faig una cosa nova; ja comença a eixir, no us n’adoneu? Sí, vaig a obrir un camí en el desert i rius en l’estepa.
per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.
El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
perquè set vegades cau el just, però s’aixeca, en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort.
Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
Vine, poble meu, entra als teus es-tatges, tanca les portes rere teu; amaga’t només un instant, fins que hagi passat la indignació.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Així que no perdeu la vostra confian-ça, perquè comporta una gran recom-pensa.
Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa.
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia.
Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes.
Senyor, la fortalesa meva i el meu baluard, el meu refugi el dia de l’aflic-ció! A tu acudiran les nacions, des dels confins de la terra, i diran: “La posses-sió dels nostres pares no fou res més que una mentida, vanitat i coses sense va-lor.”
Llavors Anna va fer aquesta pregària: “El meu cor s’alegra en el Senyor. Ell m’ha fet alçar el front; la meva boca es burla dels meus enemics, perquè gaudeixo de la teva sal-vació.