Déu és l'esperança de la meva vida, per això no deixaré de creure. Ell cuida de mi, així que no temo cap mal. No dorm qui guarda la meva ànima, ni permetrà que el meu peu ensopegui amb cap pedra. El seu amor em sosté fermament.
Malgrat les adversitats, està escrit: «Torre forta és el nom del Senyor; a ell correrà el just, i serà exaltat» (Proverbis 18.10). Per això estic segur, aprendré més de la seva paraula i meditaré en les seves grans obres. No permetré que el meu cor desfalleixi per les accions del pervers, sinó que recitaré les paraules de la seva boca i la meva ànima recobrarà l'alè.
Déu és bo, la seva misericòrdia es renova cada matí i cada dia em mostra el seu amor. Les persones poden fallar, però Jesús compleix les seves promeses. Ell sana les ferides, les venda, treu el dolor i eixuga cada llàgrima. Les paraules que abans entristien el meu esperit seran coses del passat, i allò que em va desenfocar per un instant, ja ho he superat amb el poder de la seva força.
Lloaré Déu, font de vida eterna, i el meu esperit es reconforta amb la seva escriptura. Isaïes 43.19 diu: «Mireu, jo faig una cosa nova; aviat sortirà a la llum. ¿No la coneixereu?» Tornaré a fer camí al desert, i rius a la soledat.
Allò que abans afectava el meu ésser ja no serà així; l'afronta que tenia ha estat treta. Déu ha preparat grans coses per a mi perquè l'he adorat. La prova passarà, el procés arribarà a la seva fi, i m'alegro pel que està per venir.
El meu esperit s'anima amb la suau brisa de l'Esperit Sant, com la rosada del matí que necessiten les plantes, com la pluja que refresca la terra.
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,convençuts que la vostra fe provada engendra constància.Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
Beneeixo el Senyor, que m’aconsella; fins a les nits alliçona la meva consciència.M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Estigueu sempre contents,pregueu constantment,en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.No deixarà ensopegar el teu peu, ni s’adormirà el teu guardià.
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
M’adormo en pau tan bon punt em fico al llit, perquè sols tu, Senyor, em fas viure confiat.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Si resteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, demaneu el que vulgueu i us serà concedit.
Estimats, no us sorprengueu de la foguera que s’ha encès entre vosaltres per a posar-vos a prova, com si us pas-sés una cosa insòlita;al contrari, estigueu contents en la mesura que compartiu els sofriments de Crist, a fi que també en la revelació de la seva glòria exulteu de goig.
Mireu, el Senyor té els ulls posats sobre els fidels, vers els qui confien en la seva amo-rositat,
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Perquè a vosaltres se us ha concedit el privilegi d’estar per Crist, no solament de creure en ell, sinó de patir també per ell,
Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:canvià el temporal en bonança, i les seves onades s’aquietaren.Aleshores s’alegraren per la calma, i els conduí al port que desitjaven.
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Quan tinc por, confio en tu.En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
La salvació dels justos ve del Senyor, és el seu refugi en temps d’angoixa.El Senyor els ajuda i els deslliura; els allibera dels malvats i els salva, perquè han confiat en ell.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Però aquest tresor el portem en recep-tacles de terrissa, per tal que quedi clar que l’extraordinari poder ve de Déu i no pas de nosaltres.Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats;acorralats, però no abandonats; abatuts, però no exterminats;
¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti.Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Germans, no vull deixar d’explicar-vos les afliccions que vam haver de pas-sar a l’Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a desesperar de la vida.Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
Enmig de l’angoixa vaig invocar el Senyor, i el Senyor em contestà amb l’alli-berament.El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats.
Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
recordant constantment davant del nostre Déu i Pare l’efectivitat de la vostra fe, el treball d’amor i la tenacitat de l’esperança en Jesucrist, nostre Senyor,
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Ens has posat a prova, oh Déu, ens has depurat com es depura l’argent;ens has fet caure al parany, has carregat damunt nostre un pes feixuc.Has deixat que un home qualsevol ens trepitgés, hem passat pel foc i per l’aigua; però després ens has fet arribar al benestar.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
I encara que patíssiu a causa de la vostra integritat, feliços de vosaltres! No els tingueu cap por ni us esvereu,
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Així el podré conèixer, a ell i a la potència de la seva resurrecció, i com-partir els seus sofriments configurant en mi la seva mort,
Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava.
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.El Senyor em lliurarà de tot intent malintencionat i em salvarà per al seu regne celestial. A ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
Vine, poble meu, entra als teus es-tatges, tanca les portes rere teu; amaga’t només un instant, fins que hagi passat la indignació.Heus aquí que el Senyor surt de la seva seu per castigar els habitants de la terra per la seva iniquitat; llavors la terra revelarà la sang que s’hi ha vessat i no encobrirà més les seves víctimes.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Ningú no et podrà resistir tots els dies de la teva vida; de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès seré amb tu; no et deixaré ni et desempararé.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!Ell et lliurarà del llaç del caçador i de tribulació desgraciada;t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
Senyor, la fortalesa meva i el meu baluard, el meu refugi el dia de l’aflic-ció! A tu acudiran les nacions, des dels confins de la terra, i diran: “La posses-sió dels nostres pares no fou res més que una mentida, vanitat i coses sense va-lor.”
La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
Acosta a mi la teva atenció, afanya’t a salvar-me! Fes-me tu de roca inexpugnable, i ciutadella de refugi, on em pugui salvar.
ell és per a mi amistat i baluard, el meu refugi i el meu llibertador, un escut amb el qual tinc protecció, el qui ha sotmès els pobles al meu domini.