Són els infants qui necessiten més atenció, amor i comprensió a la llar. La cura ha de ser constant i el temps que els dediquem, de la millor qualitat.
La infància actual està sent durament colpejada; el mal busca causar traumes en els més petits per aturar la nova generació que està sorgint. La indiferència creix i la maldat es multiplica, i molta gent amb el cor retorcit desitja fer mal a aquells de qui Jesús va parlar, dient: «Deixeu que els infants vinguin a mi, i no els ho impediu, perquè el Regne del Cel és per a qui són com ells»[Mt 19,14]. Cada infant té un propòsit preciós; el Pare Celestial els valora molt i ens recomana ser com ells.
Per tant, t'animo a ser una persona que beneeixi els més petits de la llar, brindant-los protecció i, si tens la possibilitat, fent el bé a les seves vides. Déu t'ho recompensarà.
Diàriament, molts infants són abandonats, abusats, maltractats i pateixen injustícies. Contribueix al seu creixement i deixa petjades que esborrin el seu dolor i la seva tristesa.
Hi ha molts petits al carrer que necessiten menjar, consol i refugi, sense gairebé tenir amb què vestir-se. És bo brindar-los una paraula d'ànim, però si pots donar més que això, no ho dubtis. Mira'ls als ulls i, igual que Jesús es va compadir de tu, tingues compassió i no siguis indiferent.
Aquest món necessita que els fills de Déu l'omplin d'amor, i tu has estat cridat per a aquesta preciosa labor.
Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
Fills, obeïu els vostres pares en el Senyor, com és just.Honra el pare i la mare; és el primer manament que comporta una promesa:“perquè tot et vagi bé i tinguis una llarga vida a la terra.”
En veure-ho, Jesús es va enfadar i els va dir: “Deixeu que els infants s’acostin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
no ho amagarem pas als nostres fills, ho explicarem a la futura generació les glòries del Senyor i el seu poder, i els prodigis que ha fet.
Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor;les inculcaràs als teus fills, les expli-caràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis.
Pregava per aquest nen, i el Senyor m’ha concedit la mercè que li vaig demanar.Per això el dedico al Senyor: li estarà dedicat tots els dies de la seva vida.” I va adorar el Senyor.
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Quan va alçar els ulls i veié les dones i els nens, va preguntar: “Qui són aquests que vénen amb tu?” Jacob va contestar: “Són els fills que Déu ha con-cedit al teu servent.”
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
Però la misericòrdia del Senyor és de sempre i per sempre, per als qui el temen, i la seva justícia, per als fills dels fills,
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
ell mateix anirà davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies per re-conciliar de cor els pares amb els fills, i perquè els indòcils tornin al seny dels rectes, a fi de preparar per al Senyor un poble ben disposat.”
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
Certament, tu m’has tret del si matern fent-me confiar sobre els pits de la mare.He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.
Agafant un infant, el va posar enmig d’ells, i mentre l’abraçava els digué:“Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull; i qui m’acull a mi, no és a mi que acull, sinó aquell qui m’ha enviat.”
“Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort;
El bastó i la reprensió proporcionen saviesa, però el noi consentit és la vergonya de la mare.
Endemés, hem tingut els nostres pares naturals que ens corregien i els hem res-pectat; ¿no ens subjectarem amb més raó al Pare de la vida espiritual per a tenir vida?
I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?,respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
De fet, jo m’he fixat en ell perquè mani als seus fills i als seus descendents que guardin el camí del Senyor, practicant la justícia i el dret, a fi que el Senyor faci venir sobre Abraham allò que li ha promès.”
No planyis la correcció al noi, que no morirà perquè el castiguis amb el bastó.El castigaràs amb la vara, però alliberaràs la seva ànima de la mort.
I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo amb cor sincer i amb un esperit voluntariós, perquè el Senyor examina tots els cors i coneix tot designi dels pensaments. Si el busques, ell es deixarà trobar; però si l’abandones, et rebutjarà per sempre.
immolaren els fills i les filles als dimonis.Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
els digué: “Poseu el cor en totes aquestes paraules que avui us poso com a testimoni contra vosaltres perquè les transmeteu als vostres fills, a fi que pro-curin complir totes les paraules d’aquesta llei.Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida, i gràcies a elles allargareu els vostres dies sobre la terra on us dirigiu per prendre’n possessió, més enllà del Jordà.”
Dels meus pecats de joventut, de les meves rebel·lions, no te’n recordis; d’acord amb la teva pietat, recor-da’t de mi, per la teva bondat, Senyor.
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
El llop conviurà amb l’anyell i el lleopard jaurà amb el cabrit. El vedell i el cadell de lleó pasturaran junts, i un infant els menarà.
Escolteu, fills, la instrucció pa-terna, i estigueu-hi atents a fi d’adquirir coneixement;
I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error,
com uns nadons, deliu-vos per la llet espiritual, pura, a fi d’anar creixent per ella en la salvació,
els xicots i també les noies, els vells junt amb els nens,que lloïn el nom del Senyor; perquè només el seu nom és sublim, la seva majestat sobrepuja cel i terra;
“Ai dels fills rebels! –diu el Senyor–, que fan plans sense comptar amb mi, que ratifiquen pactes que jo no he inspirat, amuntegant pecat sobre pecat!
Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
Us escric, pares, perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Us escric, joves, perquè heu vençut el Ma-ligne.
Jacob va alçar la vista, i en veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va distribuir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes.Va situar al davant les serventes amb els seus fills, al darrere Lia amb els seus fills, i en últim lloc Raquel i Josep.
Proverbis de Salomó. Un fill savi és l’alegria del pare, però un de neci és l’aflicció de la mare.
I serà que quan el teu fill, el dia de demà, et pregunti: Què significa això?, li diràs: Amb mà forta el Senyor ens va treure de l’Egipte, la casa de les nostres servituds.
Li portaven també els infants perquè els toqués. En veure-ho, els deixebles els renyaven.Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.Us ho asseguro: qui no acull el Reg-ne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.”
perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança, Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.
Reedificaran les ruïnes antigues i tor-naran a alçar el vells enderrocs; restabli-ran les ciutats derruïdes, els llocs desolats durant moltes generacions.
El ceptre no s’apartarà mai de Judà, ni la vara de regidor d’entre els seus peus, fins que vingui aquell a qui corres-pon, el qui els pobles obeiran;
I la vostra mainada, els que vosaltres vau dir que caurien en captiveri, els vos-tres fills que avui encara no distingei-xen el bé del mal, ells sí que hi entraran, i la rebran en propietat.
ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respon-gué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai: De la boca dels infants i dels no-drissons n’has fet una lloança?”
Qui plany el bastó no vol el bé del seu fill; qui l’estima, no s’està de corregir-lo.
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures,lloeu-lo tots els seus àngels, lloeu-lo tots els seus estols.Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, tots els estels resplendents,lloeu-lo, cel elevadíssim, i les aigües que hi sou damunt!Que tots lloïn el nom del Senyor, perquè quan ell ho va manar tots foren creats,
Crida de joia, estèril, tu que no infantaves; esclata en crits d’alegria i exulta, tu que mai no vas anar de part; perquè són més els fills de l’abandonada que els fills de la mari-dada, diu el Senyor.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Ets preciós als meus ulls, molt preuat i estimat. Fins i tot donaré homes a canvi teu, i nacions a canvi de la teva vida.
I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que clama: “Abba, Pare!”
El just florirà com la palmera, creixerà com un cedre del Líban.Plantats a la casa del Senyor, floriran als atris del nostre Déu;encara donaran fruit a la vellesa, viuran forts i ufanosos,
Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòr-dia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,
Aleshores ell, alçant la mirada cap als deixebles, deia: “Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre!
Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor preparant els seus camins
i que des de ben jovenet coneixes les Sagrades Escriptures, que poden donar-te la saviesa que duu a la salvació mitjançant la fe que és en Crist Jesús.
ell és per a mi amistat i baluard, el meu refugi i el meu llibertador, un escut amb el qual tinc protecció, el qui ha sotmès els pobles al meu domini.
Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
i els va dir: “Us ben asseguro que, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel.
La paraula del Senyor em va ser diri-gida en aquests termes:“Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar; t’he posat per profeta de les nacions.”Jo vaig contestar: “Ai, Senyor, Déu meu; si jo no sé parlar! No sóc més que un noi.”I el Senyor em va dir: “No diguis que només ets un noi, perquè aniràs a tots els qui jo t’enviaré i diràs tot el que jo et manaré.
Pels llavis dels infants i dels no-drissons has afermat el teu poder contra els adversaris, per reprimir l’enemic i el venjatiu.
Que el Senyor et beneeixi i et guardi.Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici.Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau.