Categoria
130 Versicles per a l'Ansietat i la Preocupació
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,
mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts.
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Reposa només en Déu, ànima meva, que d’ell ve la meva esperança.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada?
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti.
Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.
Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals.
Sí, sortireu amb alegria, i en pau sereu conduïts. Les muntanyes i els tu-rons esclataran en crits de joia davant vostre, i tots els arbres dels camps aplaudiran.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
A tu, Senyor, elevo la meva ànima.
Déu meu, en tu confio: que no em vegi defraudat, que els enemics no tinguin motiu d’alegrar-se a costa meva.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
En Déu, de qui celebro la promesa, en el Senyor, de qui exalço la seva promesa;
en Déu confio, no tindré por. Què pot fer-me un home?
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Has convertit el meu plany en dansa, m’has desvestit del dol i m’has vestit de festa,
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.
I encara que patíssiu a causa de la vostra integritat, feliços de vosaltres! No els tingueu cap por ni us esvereu,
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
No us pertoca a vosaltres, de com-batre en aquesta ocasió. Presenteu-vos-hi i quedeu-vos quiets, i veureu la sal-vació que el Senyor us concedirà a vosaltres, Judà i Jerusalem. No tingueu por ni us acovardiu! Demà sortiu-los a l’encontre, i el Senyor serà amb vosaltres.”
En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.
El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Quan jo he dit: “El meu peu re-llisca”, el teu amor, Senyor, m’ha sostingut ferm.
Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Però tu, Senyor, ets l’armadura que em protegeix, la meva glòria i qui aixeca el meu cap ben alt.
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.
El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
quan reposis, no tindràs sobresalts, i quan dormis, tindràs un son dolç.
No hauràs de témer l’espant im-provís, ni quan arribi la destrucció dels malvats,
perquè tindràs el Senyor al teu costat, que guardarà els teus peus dels paranys.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.
Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.
Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
A tu, Senyor, m’acullo; que mai no em senti decebut.
Guarda’m, per la teva justícia, treu-me de perill, gira cap a mi la teva atenció i salva’m.
Fes-me, tu, de roca inexpugnable, un fortí defensiu per a salvar-me, perquè tu ets la meva roca, el meu castell.
Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,
En el cor de l’home hi ha molts projectes, però només el designi del Senyor es realitzarà.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Crist ens ha alliberat perquè si-guem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l’esclavatge.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Senyor, tu ens donaràs la pau, perquè tot el que hem aconseguit ho has rea-litzat tu per a nosaltres.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.
Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.