Categoria
150 Versicles per a un Cor Agraït
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;
qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.
per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
I aquell dia direu: “Doneu gràcies al Senyor, proclameu el seu nom, feu co-nèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és excels!
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que això sigui conegut per tota la terra!
Ara, doncs, Déu nostre, nosaltres et tributem lloances i exalcem el teu nom gloriós.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Precisament tot això és per al vostre bé, de manera que, multiplicant-se la gràcia a través de més i més persones, sobreabundarà l’acció de gràcies per a la glòria de Déu.
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
A tu, Déu dels meus pares, et dono gràcies i t’exalço, perquè m’has donat saviesa i força; i ara m’has revelat el que t’hem demanat, ja que ens has fet conèixer l’enigma del rei!”
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.
Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
Un d’ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits,
i s’abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità.
Perquè tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res de tot allò que es pot prendre amb agraïment,
ja que la paraula de Déu i la nostra oració ho consagren.
Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat.
si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
Donem sempre gràcies a Déu per tots vosaltres fent memòria de vosaltres en les nostres oracions,
Hem de donar sempre gràcies a Déu, com és just, per tots vosaltres, germans, perquè la vostra fe va creixent molt i l’amor que us teniu mútuament va en augment,
Per començar vull donar gràcies al meu Déu, per mitjà de Jesucrist, per tots vosaltres, perquè la vostra fe és lloada arreu del món.
Qui fa distinció dels dies, ho fa pel Senyor, i qui menja sense fer distincions, ho fa pel Senyor, ja que en dóna gràcies a Déu; i el qui fa abstinència ho fa pel Senyor, i en dóna gràcies a Déu.
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinc
i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,
arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.
Dono gràcies contínuament al meu Déu, pensant en vosaltres, amb motiu de la gràcia de Déu que us ha estat donada en Crist Jesús,
Amb tot, dono gràcies a Déu, que sempre ens porta en el seguici triomfal del Crist i per mitjà nostre escampa a tot arreu l’aroma del seu coneixement.
Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
Cada moment et beneiré i lloaré el teu nom sempre, perpè-tuament.
Digueu: “Salva’ns, oh Déu de la nostra salvació, recull-nos i allibera’ns d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
Et donem gràcies, Déu nostre, et donem gràcies, tot invocant el teu nom proclamem les teves meravelles.
Però donem gràcies a Déu que, havent estat esclaus del pecat, us heu do-nat de tot cor a aquell model de doctrina al qual vau ser confiats;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. Proclameu dia rere dia la seva sal-vació,
proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
Per aquest motiu, m’agenollo davant el pare,
de qui rep existència tota família en el cel i en la terra,
Et donaré gràcies amb tot el meu cor, davant dels àngels et cantaré salms.
Em prostraré vers el teu santuari, i exalçaré el teu nom, pel teu amor i la teva fidelitat. Has posat el teu nom i la teva promesa per damunt de totes les coses.
Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals,
perquè satisfà l’ànima assedegada i sustenta plenament la famolenca.
Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre! En resum, doncs, jo mateix, per un costat serveixo la Llei de Déu amb la raó, però per l’altre serveixo la llei del pecat amb la carn.
Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles,
canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodi-giosos!
Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,
per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Cantaré al Senyor tota la vida, entonaré salms al meu Déu mentre existeixi.
Que la meva meditació li sigui agradable; jo m’alegraré en el Senyor.
Maria digué: “La meva ànima magnifica el Senyor,
i el meu esperit s’alegra en Déu que em salva,
Entre els déus no n’hi ha cap com tu, Senyor, ni res no es pot comparar a les teves obres.
Totes les nacions que vas crear vindran a prostrar-se davant teu, Senyor, i a donar glòria al teu nom;
perquè tu ets gran i obres prodigis, tu ets l’únic Déu.
Et lloaré enmig dels pobles, Senyor, et salmejaré davant les nacions,
perquè la teva bondat és gran fins al cel, i la teva fidelitat, fins als núvols.
Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel, que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!
El qui m’ofereix la gratitud com a sacrifici, aquest em glorifica. Al qui perseveri en el camí li mostraré la salvació de Déu.”
Vull cantar perpètuament l’a-morositat del Senyor, pregonar d’una generació a l’altra, amb la meva boca, la teva fidelitat.
És benigne i compassiu, el Senyor, lent per a la còlera i abundós en benignitat.
No ens renya sempre, ni té rancúnia permanent.
No ens tracta com mereixen els nostres pecats, ni ens paga segons les nostres cul-pes.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
donant gràcies amb alegria al Pare, que ens ha fet aptes per a participar de l’herència dels sants en la llum,
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
Bondadós és el Senyor per a tothom, i la seva misericòrdia s’estén a tota la creació.
Que et glorifiquin, Senyor, totes les teves obres, i que els teus fidels et beneeixin,
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Llavors David va beneir el Senyor davant tota l’assemblea. David digué: “Beneït siguis, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de l’eternitat i fins a l’eternitat!
Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
Cada moment et beneiré i lloaré el teu nom sempre, perpè-tuament.
És gran el Senyor, i digne de tota lloança, la seva grandesa és insondable.
Aclameu Déu, tota la terra,
canteu la glòria del seu nom, tributeu la glòria de la seva lloança.
Beneït sigui el Senyor, que escolta la meva veu suplicant.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,
perquè teniu segur el resultat de la fe, la vostra salvació.
esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor,
i doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare, en nom de nostre Senyor Jesucrist.
Salva’ns, Senyor, Déu nostre, i recull-nos d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre! I digui tot el poble: “Amén!” Al·leluia!
i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,
per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Dono gràcies a Déu, a qui tributo l’a-doració que em ve dels avantpassats, amb netedat de consciència, quan en les meves oracions et tinc present constantment nit i dia.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
El cel proclama les teves merave-lles, Senyor, la teva fidelitat a la congregació dels sants.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Per mitjà d’ell, doncs, oferim contí-nuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Per això, també nosaltres donem grà-cies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l’acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres, els creients.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits.
Per això també nosaltres, des del moment que ho vam saber, no hem deixat de pregar per vosaltres i de demanar que sigueu plens del coneixement de la seva voluntat, amb saviesa i enteniment es-piritual,
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
Jo recordaré les misericòrdies del Senyor i li cantaré lloances per tot el que ha fet per nosaltres. Per la gran bondat que ha tingut amb la casa d’Israel i que els ha concedit segons la seva misericòrdia i en la immensitat de la seva bondat.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Senyor, Déu de l’univers, feliç aquell qui confia en tu!
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Et lloaré eternament pel que tu has fet, i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels.
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
Amb alegria pouareu aigua de les fonts de salvació.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Prové d’ell el que vosaltres sigueu alguna cosa en Crist Jesús, el qui Déu ha constituït en la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció,
perquè, tal com diu l’Escriptura: “Si algú s’enorgulleix, que s’enorgulleixi en el Senyor.”
Tu ets el meu Déu, i et dono gràcies; Déu meu, t’exalçaré!
Lloeu el Senyor, perquè és bon-dadós: És etern el seu amor!
Així, doncs, s’alça el meu cap sobre els enemics que m’assetgen; i puc oferir en el seu tabernacle sa-crificis de joia. Cantaré i salmejaré al Senyor!
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
Alegreu-vos, oh justos, en el Senyor, als homes rectes els escau fer-li lloança.
Doneu gràcies al Senyor al so de l’arpa, entoneu-li salms amb el llaüt.
Canteu-li un càntic nou, entoneu, de bo i millor, l’aclamació.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.
No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,
per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres,
els qui esteu protegits per la força de Déu gràcies a la fe per a la salvació, que està disposada per a ser manifestada a l’últim temps.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.
Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
El Senyor guarda tots els qui l’es-timen, però exterminarà tots els malvats.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,
i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
sinó que, com a Senyor, reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’inte-ressi per l’esperança que hi ha en vosaltres;
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
No a nosaltres, Senyor, no a nosaltres, sinó al teu nom dóna la glòria, per la teva bondat, per la teva lleialtat.
mitjançant l’oració i la súplica, pregant constantment en l’Esperit, i, si cal, vetllant amb constància, pregant per tots els creients,
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
I no és pas que ens considerem capaços per nosaltres mateixos d’aconseguir res de positiu, al contrari, la nostra capacitat ens ve de Déu;
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.