Categoria
109 Versets de la Bíblia sobre l'Honestedat
Proverbis 12:221 ensenya que els llavis mentiders són una abominació per al Senyor, però els qui fan la veritat són el seu delit. Això em fa pensar que ser honest és una manera d'agradar a Déu.
L'honestedat, per a mi, no només implica dir la veritat, sinó també actuar de manera justa i correcta en totes les situacions. A Efesis 4:252, se'ns exhorta a deixar la mentida i parlar la veritat amb el nostre proïsme, ja que som membres d'un mateix cos. Per tant, és important recordar que la nostra honestedat no només afecta la meva relació amb Déu, sinó també les meves relacions amb els altres.
Al llibre dels Salms, trobo una reflexió molt poderosa sobre la importància de l'honestedat. Al Salm 15:23, es pregunta: "El que camina amb integritat i fa justícia, i parla veritat en el seu cor". Aquesta afirmació em recorda que l'honestedat ha de ser una qualitat arrelada al meu cor, no només una actitud superficial. No només implica dir la veritat en tot moment, sinó també ser sincer i transparent en les meves intencions i accions.
A Romans 12:174, se'ns ensenya a no pagar a ningú mal per mal, sinó a procurar el bé davant de tothom. Això implica actuar de manera justa i honesta, fins i tot quan els altres em tracten de manera injusta. Total, que l'honestedat és un valor essencial en la meva vida com a creient. Practicant l'honestedat, demostro la meva obediència a Déu i enforteixo les meves relacions amb els altres.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
Doneu a cadascú allò que li correspon: a qui l’impost, l’impost; a qui la con-tribució, la contribució; a qui el respec-te, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne.
Ara, doncs, tingueu damunt vostre el temor del Senyor; mireu bé el que feu, perquè en el Senyor, el nostre Déu, no hi ha maldat, ni preferències personals, ni acceptació de suborns.”
manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació.
Més val el pobre que segueix el camí de la integritat que l’home de llavis ofensius, ni que sigui ric.
Per això també m’esforço a tenir en tot moment una consciència irreprensible envers Déu i els homes.
No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els do-lents per a testificar falsament.
Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.
El just odia les paraules enganya-dores; l’impiu actua vilment i es cobreix de vergonya.
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
Tanmateix, tu vols la sinceritat al fons del cor, i en la interioritat m’has fet penetrar la saviesa.
sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Més val el pobre que camina en integritat que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
Sobretot, germans meus, no jureu ni pel cel ni per la terra, ni feu cap altre jurament, sinó que el vostre sí sigui un sí i el vostre no sigui un no, per tal que no caigueu en judici.
No cometeu injustícia en els judicis, ni en l’amidament, ni en el pes, ni en la cabuda.Tingueu balances justes, pesos jus-tos, mida justa i mesura justa. Jo, el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte.
que en el negoci ningú no abusi del seu germà ni l’enganyi, perquè el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us hem advertit seriosament.
Aquestes són les coses que heu de fer: Digueu-vos la veritat els uns als altres; als tribunals, jutgeu rectament i procureu la pau;que ningú guardi mals pensaments al cor contra el seu proïsme; i no cobegeu jurar en fals, perquè jo avorreixo totes aquestes coses –diu el Senyor.”
Fes-me justícia, Senyor, que la meva conducta és ín-tegra i he confiat en el Senyor sense va-cil·lacions.
El qui camina en la justícia i parla rectament, el qui refusa guanys fraudu-lents, el qui aparta la mà de les ofertes de suborn, el qui es tapa les orelles per no sentir propostes sanguinàries, el qui tanca els ulls per no mirar la maldat.
Només que reverencieu el Senyor i el serviu fidelment amb tot vostre cor, atès que heu comprovat quantes grans coses ha fet ell a favor vostre.
Quan Jesús veié Natanael que se li acostava, referint-se a ell, digué: “Mireu un autèntic israelita, en qui no hi ha engany.”
Els llavis del just destil·len com-plaença, la boca dels malvats només allò que fa mal.
Perquè la nostra exhortació no neix pas de l’error, ni de sòrdides intencions, ni és amb engany,sinó que, tal com fórem aprovats de Déu perquè se’ns confiés la predicació de l’evangeli, així vam parlar, no pas com qui vol complaure els homes, sinó Déu, que examina els nostres cors.
No viurà pas a casa meva el qui fa engany; cap mentider no pot estar a la meva presència.
Que en tu vegin sempre un model de bona conducta. En l’ensenyament si-gues sincer, seriós en el comportament,
Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena,
I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància.
que el pervers és abominat pel Senyor, mentre que els rectes frueixen de la seva intimitat.
No he amagat la teva salvació en un racó del cor; he proclamat la teva fidelitat i la teva justícia, no m’he callat la teva bondat i mi-sericòrdia davant la gran congre-gació.
No es demanaven comptes als homes als quals donaven els diners perquè pa-guessin als qui feien l’obra, perquè actuaven amb honradesa.
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
Per tal que el nostre ministeri no sigui desacreditat, procurem no donar cap motiu d’escàndol en res,al contrari, en tot ens acreditem com a ministres de Déu, amb gran resigna-ció; en afliccions, en necessitats, en an-goixes,
Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
No presta el seu diner a interès, ni accepta gratificacions que perju-diquin l’innocent. El qui obra així no trontollarà mai.
Pregueu per nosaltres: estem segurs d’obrar en bona consciència, i en tot volem comportar-nos correctament.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Ai dels qui tenen el mal per bé i per bo el que és dolent; que de la llum en fan tenebres i de les tenebres, llum; que fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg!
I li van enviar alguns dels seus dei-xebles, amb uns dels herodians, i li di-gueren: “Mestre, sabem que ets sincer, que de veritat ensenyes el camí de Déu i que no tens favoritismes per a ningú, ja que no mires la posició social dels homes.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
El Senyor coneix els dies dels homes íntegres, i el seu heretatge durarà per sempre;no quedaran defraudats en temps d’adversitat, i en dies de fam es podran atipar.
Fer fortuna amb llengua enganya-dora és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.